dijous, 30 d’abril de 2009

112 – Paradoxal.


A finals del mes de gener, em demanava a mi mateix una mica de calma, ja que veia que coses que tenia clares, se’m començaven a escapar de les mans. Entre d’altres coses, la necessitat de seguir militant a ERC, per varies coses.

Els últims esdeveniments dins d’ERC, encara m’han omplert de més dubtes.

Per una banda, se’m fa força difícil militar en un partit on passen coses estranyes, o si més no, difícils d’entendre per un ignorant com jo. Encara estic bocabadat de les conseqüències d’un article, que no aportava re de nou al panorama polític català, i encara menys al panorama dins d’ERC. Era un article, on després de llegir-lo i rellegir-lo, no veig per enlloc re que pugui ser qualificat com “perjudicial” pel partit. El que es desprèn de l’article, no és re més que la diferència de parés sobre l’estratègia política que ha de seguir ERC per tal d’aconseguir la independència dels Països Catalans. Cosa ben normal en un partit polític democràtic i, recordem-ho, encara assembleari. D’això se’n diu llibertat d’expressió.

És clar que la llibertat d’expressió, té, i ha de tenir, els seus límits. Quan aquests límits es traspassen, cal prendre mesures. Així dons, el que ens cal esbrinar és........... En Joan Carretero va traspassar els límits de la llibertat d’expressió? Crec que no, però si ho va fer, no és el primer cop. Com he dit abans, l’article d’en Joan Carretero, és repetitiu i no aporta re de nou, per a tots aquells que l’hem escoltat, com a mínim un cop. Així dons, Per què ara sí, i abans no? Dons perquè en realitat, en Joan Carretero mai a traspassat els límits de la llibertat d’expressió. Per tant, hem de pensar que els motius del expedient obert i la suspensió ¿temporal? de militància són altres. Quins? Dons al meu entendre, la voluntat de desfer-se del que pensa diferent i ho fa públic. I això, no ens enganyem, és una pràctica stalinista, feixista, castrista.

Els motius esgrimits per la direcció per expedientar i suspendre de militància al Joan Carretero, són com a mínim paradoxals. És diu que ha desprestigiat al partit.

Qui ha desprestigiat al partit, no són altres que l’actual i l’anterior direcció (que són els mateixos) portant a ERC a uns resultats electorals catastròfics, i creant un creixent descrèdit popular dins de l’entorn independentista.

Entenc perfectament l’actitud d’en Carretero i la comparteixo, i li dono tot el meu suport.

Puc seguir militant en un partit que fa aquestes coses? Doncs de moment, SÍ. La meva voluntat és continuar dins d’ERC. Ara, fa falta que m’hi vulguin.

I que ha de fer Rcat? Doncs no ho tinc gens clar. Un nou partit? Puff. No crec que sigui bona idea. M’hauran d’explicar moltes coses. No dic que no m’hi apuntaria, però abans m’han de convèncer de certes coses.

Per tal de no allargar-me, deixo els meus dubtes sobre això, pel proper escrit.

Salutacions i independència.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

L'actuació de RCat en desacreditar continuament la majoria d'un partit des de dins del mateix partit mentre a més amenaces o n'estàs creant un altre em sembla de bastant mal gust. Una cosa és el debat i una altra és actuar exactament com un altre partit polític.

Josep Cabana ha dit...

Hola Jordi.
M’alegra molt tornar-te a veure per aquí.
Penses que Rcat desacredita a la majoria d’un partit? Jo no. Jo penso que és el propi partit qui s’ha desacreditat ell solet, i als resultat electorals em remeto. Aquests resultats són la collita que ha sembrat la direcció del partit amb la seva estratègia i amb missatges carregats d’ambigüitat.

Repeteixo que lo de Rcat sigui un partit nou, en cap moment de l’article es deia. Hi ha qui li va interessar que es volgués entendre això, però en Carretero en cap moment va dir re de fer un nou partit. En Carretero parla de candidatura, que no és el mateix que un partit. I aquestes paraules, no és ni de bon tros, el primer cop que les diu. Jo mateix les he dit en aquest blog fa cosa d’un any i mig. M’obriran un expedient i em suspendran de militància? No crec. Jo no soc ningú, i per tant no molesto massa. Però en Carretero és diferent. Ell sí feia “nosa”. Tot el que ha passat en els últims dies no és conseqüència de l’article. És conseqüència de la manipulació interessada i intencionada d’un article amb un contingut sabut, conegut i repetit de fa temps, per molts militants.

No és que Rcat hagi actuat com un partit a part. Simplement deixa clar que hi ha debat, i hi ha a qui aquest debat no l’interessa.

Per cert, algunes de les coses per les que van expedientar i suspendre de militància a en Carretero, també les diuen altres, que són precisament els que l’han expedientat i l’han suspès de militància. I no fa gaires dies.

Salutacions i independència.