dijous, 8 de gener de 2009

101 – Creadors d’opinió


Ahir vaig penjar el meu escrit número 100 fent un petit resum del que he viscut durant aquests 100 escrits. Un cop he complert amb aquest ritual, ja puc escriure sobre coses realment importants que passen al món.

Mentre soc de vacances, i sense buscar-ho, m’aïllo de tot el que passa fora de les quatre parets de casa meva, i durant aquestes vacances nadalenques, no m’he assabentat massa del que passava a l’Orient mitjà. És per això, que avui mentre treballava davant de l’ordinador de la feina, m’he pogut posar al dia. Ho he fet escoltant RAC1, on he escoltat una tertúlia que m’ha deixat bocabadat. Dels quatre tertulians, n’hi havia dos que han argumentat unes posicions sobre el conflicte a l’Orient mitjà que no se les creient ni ells. La vida d’un tertulià ha de ser dura, si es vol destacar artificiosament, i s’opta per portar sempre la contraria, intentant demostrar que s’és capaç d’arribar allà on els altres tertulians no poden. I és clar, no sempre un es pot lluir, i acabes utilitzant arguments molt “pillats” que et deixen en evidència. Sobretot quan un comença a creure el personatge que un mateix ha inventat, i entres en el territori de la supèrbia, i en aquest punt, fàcilment s’entra en una fugida endavant, que encara empitjora les coses.

Per molt original que es vulgui ser, un no pot anar dient per aquest món que qui pren partit a favor dels palestins, és un “progre sense capacitat d’anàlisi que pren postura per una pura qüestió estètica” Potser aquestes no han estat les seves paraules exactes, però sí que és el missatge que ha transmès. Bàsicament, ha vingut a dir, que els que ens decantem del cantó palestí, ho fem simplement per posicionar-nos en un lloc socialment còmode. De fet, no m’ha sorprès, ja que aquest tertulià, que últimament és a tot arreu, sempre em recorda a aquell personatge de “Banner i Flappy” que sempre deia “Me opongo”, parlés del que es parlés.

Hi havia un segon tertulià, que seguia aquest corrent de defensar les accions del estat d’Israel. La veritat és que és difícil defensar aquestes accions, i si no ho tens molt clar, acabes pixant fora de test. El seu gran moment de glòria, ha estat quan més o menys a dit “fins i tot, l’estat israelià, ha fet un passadís humanitari, cosa que demostra que Israel no és el dolent del conflicte” O sia, que aquest senyor, justifica aquelles accions condemnables, si després venen seguides d’una bona acció. Així doncs, tindríem que preguntar-li a aquest senyor, si no s’ha de condemnar a l’home que després d’apallissar a la seva parella, la porta a l’hospital per que la curin. Aquest senyor està justificant la mort violenta de molts civils, ja que després es crea un passadís “humanitari”.

Un altre argument que utilitzaven aquest dos senyors, es que si Hamas utilitza a la població civil d’escut humà, Israel no en té la culpa. Un altre argument genial. O sia, que quan un atracador entra a robar en una oficina bancària i agafa hostatges, la policia, pot entrar a l’oficina i disparar a tort i a dret fins abatre al dolent, i si hi han víctimes col·laterals, doncs és culpa de l’atracador.

Però el desgavell d’arguments d’aquests dos senyors, continua quan parlen de Hamas com un grup terrorista. Val. Ho accepto. Hamas és un grup terrorista. I això dona dret a bombardejar indiscriminadament? Doncs a que espera el Govern espanyol a bombardejar Bilbao, o Santurce, o Guernika?

Ah, un altre moment de glòria d’aquests senyors, ha estat quan un d’ells ha dit “a Israel li fa falta un Pearl Harbor i així no patiria aquest descrèdit que pateix i tothom entendria millor el conflicte” No vull pensar, que aquest senyor estava justificant el llançament i utilització d’armament nuclear.

És evident que Hamas no són uns angelets, però això no justifica res. La veritat és que aquest corrent d’opinió, que cada cop noto més present, i que la Pilar Rahola o el Federico Jiménez Losantos, també en formen part, em fa recordar aquelles declaracions que va fer l’administració Bush, dient que contractarien periodistes i intel·lectuals per tal de crear corrents d’opinió que els hi fossin favorables.

No entraré a jutjar qui te raó, si els palestins o els israelians, però és evident, que el que fa Israel, és injustificable. És del tot desproporcionat. És com si un dia ens trobem que algú no ens deixa treure el cotxe perquè ha aparcat en doble fila, i això ens donés dret a destrossar-li el cotxe. O que algú que no recull els excrements del seu gos, poguéssim donar-li un cop de puny.

Finalment, els altres dos tertulians, que no són precisament de la meva corda, s’han emprenyat i han posat una mica de sentit comú. Ho han fet amb bones paraules i sense cridar, però se’ls notava molestos i indignats, i no és per menys. El bombardeig de població civil per acabar amb un grup terrorista, és intolerable, i posa al estat d’Israel a l’alçada del grup terrorista que vol combatre. I si el terrorisme és una pràctica abominable, el terrorisme d’estat, encara és pitjor, ja que al igual que qualsevol grup terrorista, mata, però ho fa impunement.

I que ningú s’equivoqui i comenci amb tòpics fora de mida que res tenen a veure amb la realitat. He parlat sempre d’Israel, i no he utilitzat el nom de cap raça ni de cap creença religiosa. No soc antisemita ni res pel estil. No barregem conceptes.

Salutacions i justícia.

3 comentaris:

Joan Grau ha dit...

Censura subtil.
Els opinadors que tenen accés als mitjans de desinformació, estan tots filtrats.
Noam Chomsky (http://www.vnavarro.org/wp/?p=559&langswitch_lang=ca)
ho explica molt bé.
Jo, aquestes tertulies cada cop les veig i escolto menys. M'hi emprenyo!
Als Palestins els hi van fotre el país, i a partir d'aquí ve tot lo altre.

Joan Grau ha dit...

Em semble que l'enllaç no funciona.
És la pàgina 5 del bloc de Vicenç Navarro (http://www.vnavarro.org/wp/)
A veure ara.

Josep Cabana ha dit...

Gràcies Joan.
Quan tingui 5 minunts, m'ho miro, que ultimament no tinc temps per res.
Salutacions.