En el meu anterior escrit comentava les dificultats que tinc sempre per poder aconseguir la baixa mèdica, però la meva sorpresa d’avui, ha estat la dificultat per aconseguir l’alta mèdica. Si arribo a ser “espavilat”, m’estic uns quants dies a casa, en plena salut, i tot pagat per la butxaca del contribuent.
Havia fet un escrit força detallat de tota la situacio, segons el meu parer, esperpentica, però un cop re llegit, m’ha semblat que era força dur, amb els treballadors de l’ambulatori, i sincerament, no crec que aquestes situacions siguin responsabilitat seva.
Hi ha alguna cosa al “sisitema” que falla. El finançament? Segur. Però estic segur que es poden fer les coses d’un altre manera, que ens allunyi d’aquest estres que representa agafar la baixa i l’alta per malaltia comù.
Nomes reproduiré un dialeg que vaig tenir en l’ultim moment d’aquesta aventura.
- Hola. Bon dia. M’han dit que demani per XXXX.
- Per a que és?
- Per que em donin l’alta.
- El seu nom?
- Josep Cabana.
- Aquí la té
- Gràcies...........................una pregunta. Que faig malament? Cada cop que he d’agafar la baixa o l’alta, tinc molts problemes.
- Problemes? Quins problemes? Ja té el que volia. Que més vol?
- Doncs que cada cop que necessito tramitar l’alta o la baixa, m’he de barallar amb la persona que m’atén per telèfon, i al final ho aconsegueixo, però sembla que he de demanar perdó per haver-me posat malalt, i donar les gràcies, per la infinita magnanimitat d’algú, i crec que tot hauria de ser més fàcil.
- Escolti. El que ha de fer, quan es posi malalt, és trucar, el mateix dia, i ja està.
- Ja ho faig així, i sempre em diuen que no pot ser, que ha de ser un altre dia. Això és normal? Passa a tot Catalunya o només a Blanes? O només a mi?
- Doncs només a vostè. De totes maneres, fins al tercer dia, la baixa no fa falta.
- Si però el metge m’ha de veure quan estic malalt, no tres dies després. Tot i això, potser només necessito un justificant assistència al metge, per tal de justificar-me amb la meva empresa.
- Això és problema seu, i de la seva empresa. Si té alguna queixa, presenti-la. Aquí, ara tenim molta feina.
- Adéu.
La veritat és que he sortit d’allà, pensant que m’havien fet un favor, i no he volgut remenar-ho més (de moment)
Soc l’únic que té aquests problemes?
Havia fet un escrit força detallat de tota la situacio, segons el meu parer, esperpentica, però un cop re llegit, m’ha semblat que era força dur, amb els treballadors de l’ambulatori, i sincerament, no crec que aquestes situacions siguin responsabilitat seva.
Hi ha alguna cosa al “sisitema” que falla. El finançament? Segur. Però estic segur que es poden fer les coses d’un altre manera, que ens allunyi d’aquest estres que representa agafar la baixa i l’alta per malaltia comù.
Nomes reproduiré un dialeg que vaig tenir en l’ultim moment d’aquesta aventura.
- Hola. Bon dia. M’han dit que demani per XXXX.
- Per a que és?
- Per que em donin l’alta.
- El seu nom?
- Josep Cabana.
- Aquí la té
- Gràcies...........................una pregunta. Que faig malament? Cada cop que he d’agafar la baixa o l’alta, tinc molts problemes.
- Problemes? Quins problemes? Ja té el que volia. Que més vol?
- Doncs que cada cop que necessito tramitar l’alta o la baixa, m’he de barallar amb la persona que m’atén per telèfon, i al final ho aconsegueixo, però sembla que he de demanar perdó per haver-me posat malalt, i donar les gràcies, per la infinita magnanimitat d’algú, i crec que tot hauria de ser més fàcil.
- Escolti. El que ha de fer, quan es posi malalt, és trucar, el mateix dia, i ja està.
- Ja ho faig així, i sempre em diuen que no pot ser, que ha de ser un altre dia. Això és normal? Passa a tot Catalunya o només a Blanes? O només a mi?
- Doncs només a vostè. De totes maneres, fins al tercer dia, la baixa no fa falta.
- Si però el metge m’ha de veure quan estic malalt, no tres dies després. Tot i això, potser només necessito un justificant assistència al metge, per tal de justificar-me amb la meva empresa.
- Això és problema seu, i de la seva empresa. Si té alguna queixa, presenti-la. Aquí, ara tenim molta feina.
- Adéu.
La veritat és que he sortit d’allà, pensant que m’havien fet un favor, i no he volgut remenar-ho més (de moment)
Soc l’únic que té aquests problemes?
Salutacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada