Des del passat dimecres, que “gaudeixo” de la companyia de la grip, i això m’ha fet mirar cara a cara, un altre cop, a un dels problemes de la societat catalana. La sanitat.
Tots els problemes dels que “gaudeix” la societat catalana, tenen un clar responsable amb noms i cognoms. L’estat espanyol. L’estat espanyol és darrera de qualsevol dels problemes de la societat catalana, i la sanitat no és un excepció. La falta de finançament és evident, i cada cop que he de fer us d’aquest servei públic, puc notar les deficiències del servei. Però no sempre l’estat espanyol és l’únic responsable de les nostres problemàtiques. En alguns casos, som els propis catalans, els que sembla que ens esforcem per “millorar” els problemes, i els millorem, fent el problema més gros. I la sanitat n’és un exemple.
El dimecres em vaig llevar que no em trobava bé del tot, però vaig pensar que havia dormit malament, i que durant el dia, la cosa milloraria. A més, el dimecres era la data límit per lliurar una documentació a la feina, i encara em faltava lligar alguna cosa per deixar-la enllestida. A mig matí, la cosa estaria acabada. Però no va ser així. El meu malestar, em va fer perdre eficiència, i fins a les 13h, no vaig acabar la feina. Va ser en aquest moment que vaig decidir que no podia continuar i que tenia que marxar a casa, conscient dels problemes que això em portaria.
L’empresa on treballo, quan faltes a la feina per motius de salut durant un dia o dos, exigeix un comprovant que demostri que has anat al metge. I ho trobo bé, ja que això ajuda a minvar la picaresca de molts treballadors/res, que molts cops utilitzen la salut com excusa, per fer absentisme laboral. Aquest fet, l’hem de reconèixer. Per altre banda, de petit vaig créixer amb la idea que havies d’anar al metge davant qualsevol canvi que notessis en el teu cos, “ja que més val prevenir, que curar” i que la prevenció és la millor cura de qualsevol malaltia. Amb aquesta exigència que fa l’empresa on treballo, s’estimula la visita a cal metge davant de qualsevol malestar. Malauradament, a l’empresa on treballo, hem viscut en poc temps, dos casos de símptomes “sense importància”, que han acabat amb tragèdia.
Així doncs, abans de marxar a casa, vaig fer un truc al meu C.A.P. per demanar visita amb el meu metge, per tal de que em diagnostiqués el que tenia, i em fes el justificant o la baixa laboral. Aquí ja vaig trobar el primer problema. El meu metge ja havia passat consulta, i fins dilluns (6 dies més tard) no em podria visitar. Hem van dir que anés al C.A.P. d’urgències a les 8 de la tarda.
Des de que vaig marxar de la feina fins a les 8 de la tarda, el meu estat va empitjorar força, posant-me a 39’5 de febre amb forts tremolors, i segons la meva dona, cridant “em moro, em moro”. Recordo que pensava que em tenia que vestir per anar a C.A.P., i que amb aquell tremolor, no podria posar cap de les meves 5 cames als pantalons, ni cap dels meus 5 braços dins de cap abric. M’amoïnava pensar com podria entrar en el cotxe, embolicat amb tantes mantes, que per força multiplicarien per dos el meu diàmetre. La meva dona, finalment va trucar al C.A.P., dient que jo no em podia moure del llit en aquell estat, que fins i tot, delirava. EL C.A.P. és va mostrar inflexible, i és va negar a visitar-me a casa. Finalment, va arribar el moment de marxar, i la meva dona, va haver de trucar a un “kangur”, que vigilés les nostres filles, mentres anàvem a C.A.P. (Algú sap si puc passar aquest rebut a la S.S.?)
Al C.A.P., ja em vaig trobar millor i ja m’havia passat la crisi d’una hora abans. Em van atendre, molt bé per cert, i em van fer les receptes i em van dir les pautes a seguir per curar-me la grip. També em van fer un justificant d’assistència al centre, però és van negar a fer-me la baixa, ja que aquesta, la havia de fer el meu metge de capçalera.
Ja tornàvem a ser-hi. El dijous, la meva dona va trucar al meu metge per demanar hora, i va tenir que barallar-se amb tothom, per aconseguir-la, ja que tot era ple. Un cop va poder veure al meu metge, és va haver de barallar amb ell, per aconseguir la meva baixa.
Teòricament, vivim en un estat del benestar, amb la sanitat universalitzada, i que aquesta ens ha de proporcionar tota la documentació necessària, per poder guarir les nostres malalties, sense que això perjudiqui la nostra vida laboral. Però la realitat, és que per aconseguir, una cosa tant senzilla i rutinària com hauria de ser un justificant i una baixa, esdevé una aventura força desagradable, ja que t’has de barallar amb funcionaris que tenen les eines que tenen i les instruccions que tenen, i amb metges frustrats que veuen com enlloc de fer la seva feina, es passen gran part del seu temps, fent de “policia” i de “gestionador de documentació”. Poder aconseguir un justificant o la baixa per una grip, o unes angines o per qualsevol cosa d’aquestes, hauria de tenir una rutina tal, que quasi hauria de ser una cosa automàtica, i que evidentment, no pot suposar cap trasbals pel malalt, que durant un o dos dies, no està per “burocràcies”.
Ja sé que el meu cas, no és precisament el més greu de la sanitat catalana, però si aquests casos no es saben gestionar millor, com podem esperar que la gent que de veritat té problemes, tingui la esperança de solucionar-los?
Per altre banda, la meva grip m’ha permès veure els TN de TVC, i em vaig quedar parat, quant des de la conselleria, es demana a la gent, que no saturi les urgències per coses com la grip. La gent no saturaria les “urgències” per temes com la grip, si tinguessin un altre manera d’aconseguir una visita ràpida amb el seu metge i aconseguir una baixa laboral, que després no els porti problemes a la feina. Ara, si el que em volen dir, és que quant un agafi la grip, demani hora, li donin hora per una setmana després, i quant el “ja-no-malalt” li digui al metge que “he passat la grip”, el metge farà un acte de fe, i li donarà la baixa des de una setmana abans, doncs anem bé.
Per últim, em sorprèn també aquesta petició de la conselleria, demanant a la gent, que quant es trobi malament, s’autodiagnostiqui i s’automediqui. No ens havien ensenyat que era millor “prevenir que curar” i que per diagnosticar i medicar, ja hi havien uns professionals que és diuen metges? Després pot passar allò que malauradament ha passat a l’empresa on treballo, que amb símptomes vistos per no-metges, eren coses sense importància, i després van resultar ser casos de mort prematura.
Ah!, aquest any, la grip és potent. Eviteu-la i vacuneu-vos. Potser seria bo, que les vacunes anessin als ciutadans i no els ciutadans a les vacunes, que sempre és un mal rotllo dir-li al “jefe” que no “vinc a treballar per vacunar-me, i ves a saber quanta estona trigaré en fer-ho”.
Salut, finançament i gestió.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada