dilluns, 4 d’agost de 2008

66 – El recàrrec d’un estiu humil.


L’estiu, com la resta de les estacions de l’any, te les seves peculiaritats i característiques que condicionen la nostra forma de viure. Ens retrobem amb tot un seguit de coses, que per mi, fan d’aquesta estació, una estació especial.

L’estiu és sinònim de vacances, si més no per la majoria, ben merescudes després de tot un any vivint amb un cert grau de monotonia. L’estiu ens porta les revetlles i les festes majors, ens porta a nits curtes, carregades de temptació. L’estiu, ens omple el cos de sal i sorra, i abans, quan no vivíem en una societat “light” i on l’esnobisme era patrimoni de molt pocs, també omplíem el cos de sangria. L’estiu ens porta el record d’aquells partits de futbol improvisats o tardes de piscina constant.

Però en els darrers anys, per mi, l’estiu també porta una cosa molt esperada. La paga extra.

La paga extra, és aquella paga que serveix a les persones amb recursos econòmics limitats, de poder fer una despesa extra, i així poder gaudir d’un estiu, d’unes vacances, com cal. Serveix per pagar el viatge i l’hotel, o el lloguer d’un apartament, o si més no, per passar l’estiu sense mirar constantment que ens queda a la butxaca.

Però darrerament, això ja no és així. La paga extra serveix per allò que diuen “tapar forats”. Darrerament serveix per refredar el números vermells de les targes de crèdit, o per comprar qualsevol cosa que fa mesos que hauríem d’haver comprat, o per fer aquella reparació important i que no pot esperar més. Així dons, la paga extra, per moltes persones, ha deixat de ser allò que serveix per viure millor, i a passat a ser allò que ajuda a sobreviure.

Un d’aquests forats que es tapen amb la paga extra, els que la tinguin, són els impostos municipals. Els salaris d’avui dia, amb prou feina, serveixen per arribar a final de mes, i per tant quan arriben les cartes recordant-nos que hem de pagar l’IBI i l’impost de circulació, moltes persones es poden trobar que no tenen prou diners per pagar aquesta despesa, i pensen que ja ho pagaran quan els hi arribi la paga extra, encara que sigui amb recàrrec.

Les administracions públiques, donen la possibilitat de pagar aquest impostos amb còmodes terminis, i fins i tot en alguns casos, amb uns petits descomptes per tal d’estimular aquesta forma de pagament. Però la realitat de les economies més febles, és que no es poden permetre el luxe d’afegir una despesa més, ja que no arriben a final de mes, i es veuen obligats a endarrerir-ho fins que cobrin la paga extra. Així dons, per aquestes famílies, les administracions públiques, han esdevingut un creditor més dels que ja tenien fins ara.

La paradoxa, està en que els ajuntaments utilitzen els seus pressupostos per ajudar d’una manera o altre a aquestes famílies més desafavorides, però després els hi cobren els seus impostos amb un recàrrec, ja que no poden pagar-ho dins del termini establert. Les famílies amb dificultats, es troben que paguen un recàrrec, que en alguns casos els hi tornen en forma d’ajut social, pagant-se en realitat, elles mateixes aquestes ajudes.

Això es podria solucionar d’una manera ben senzilla. Només cal posar un calendari de pagament d’impostos adient, per tal de no ofegar més encara a les famílies amb uns recursos econòmics més humils.

El que crec que és del tot surrealista, és el fet de castigar a aquestes famílies amb un recàrrec, per no poder pagar aquests impostos en el termini establert, i en canvi, a aquelles famílies que si tenen la possibilitat de desprendre’s de part dels seus ingressos cada trimestre, famílies amb més poder adquisitiu, beneficiar-los amb uns descomptes.

Cal canviar el calendari de pagament d’impostos, permetent que les famílies més febles, puguin pagar aquest impostos amb la famosa paga extra d’estiu, i així, les administracions públiques, podran fer una millor política social. Ara, si no volen millorar les seves polítiques socials, que deixin les coses com estan, i així col·laboraran una mica més en l’ofegament econòmic de les famílies més humils.

Ah, per cert, allò que diuen que les administracions públiques tenen el calendari que tenen per la seva necessitat de tenir allò que ara en diuen “cash”, no cola.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

2 comentaris:

Maxi ha dit...

Hola Josep... article entonat, certament.

Es cert, que cada vegada més, els treballadors estem engolits pel sistema de capital, pel consum il-limitat, o simplement per la impossibilitat de sortir-nos amb els salaris precaris que rebem, a la vegada que els preus pugen i pugen sense parar.

Em sento identificat amb això de tapar forats... però t'has oblidat de pagar l'escala!. IBI, impost de circulació, aigua, gas, llum, hipoteques, hisenda, i també la quota de l'escala!!.

Salut i molta sorra.

P.D: et deixo un parells de mesos de marge i comento als companys de la coalició de fer una moció ;-D. Hei! que et deixo temps per que no ens tornis a acusar de plagi!!. I si la presentem ERC ens la voteu, no fotem!!. Encara que crec que el més normal fora que el municipi donés formes de fraccionament i pagament amb descompte si es fes per una caixa, tal i com es venia fent fins enguany.

Josep Cabana ha dit...

Hola Maxi.
Gràcies pel elogi.
No m’he oblidat del diferents creditors que anomenes. La diferència entre uns i els altres, és que uns són creditors amb ànim de lucre o que ens passen un rebut periòdicament, i els altres són les administracions públiques, que podrien fer l’esforç de endarrerir els seus “rebuts” uns mesos, i facilitarien la vida dels ciutadans i ciutadanes, que és en teoria una de les seves funcions.

Per altre banda aquest cop no et podré acusar de plagi, tens tota la raó.

I per últim, a contribuents que poden pagar amb relativa facilitat els seus impostos, jo no els hi perdonaria ni un cèntim.

Salutacions i independència
Reagrupem-nos