En el meu últim escrit, faig fer una crítica sincera sobre l’estratègia d’ERC durant el últims temps. Ja fa temps que uns quants estàvem advertint que la davallada d’ERC era evident i profunda si no es canviaven certes actituds. Era una crítica que era fàcil de fer, i que segurament tindria suport popular, ja que tot el que sigui culpar als polítics de qualsevol cosa, sempre rep les simpaties dels que no són polítics. ERC, tant la direcció com la militància. eren la primera font del meu emprenyament. Però només era la primera font. Ara toca la segona font.
Ara, la crítica ja no és tant senzilla ni tant fàcil. Ja no serà vista amb la possible complicitat dels habituals votants d’ERC, ja que ara és a ells als que em dirigeixo.
Tot i que des d’un bon principi, dic i afirmo, que els habituals votants d’ERC tenen raons més que suficients per estar decebuts i emprenyats amb ERC, no me’n puc estar de dir, que el fet de donar l’esquena a ERC d’una forma tant rotunda durant les passades eleccions, a fet més mal que bé. I a fet mal a ERC, però sobretot al sobiranisme. No em mal interpreteu. No vull dir que només ERC sigui l’única opció sobiranista, però crec que el que sí és ERC, és la institució sobiranista més important, la que té una historia, una tradició i sobretot una estructura de llançament. El que vull dir, és que els sobiranistes, hauríem de mirar les coses d’una manera més freda i pensar-nos les coses amb més calma. La veritat, és que tinc la sensació, que els catalans, quan hem d’utilitzar la rauxa, utilitzem el seny, i quan hem d’utilitzar el seny, utilitzem la rauxa, quan el seny i la rauxa, s’han d’utilitzar conjuntament.
És cert que es tenia que tocar el crostó a ERC, però la forma de fer-ho, segons el meu parer, no ha estat la més encertada. Tal com han anat les coses, ERC ha de canviar, no només d’estratègia, sinó també de noms i cares. Crec que això era necessari i inevitable. La qüestió és com fer-ho.
Ara ens trobem, que ERC farà aquests canvis, si més no així ho espero, per què sinó anem malament, però es trobarà en una situació molt dèbil davant la resta de forces polítiques, i mentres ERC tenia la possibilitat de parlar de tu a tu amb els altres partits, ara, ho haurà de fer des d’una posició d’inferioritat, tal com ha fet els últims dotze anys. Ara cal tornar a començar de nou quan això no era necessari.
Però com es poden fer aquests canvis, sense castigar electoralment a ERC? Dons implicant-s’hi. El que no es pot fer, és que des del sofà de casa, amb el comandament a la mà, es critiqui a tort i a dret, i carregant la culpa de les coses a un altre, que bé o malament, intenta que les coses millorin. No podem descarregar les nostres frustracions sobre uns altres, dient que les coses no es fan bé per que aquests i aquells altres són uns botiflers, que sinó ho fossin, tot aniria sobre rodes. El enemic no és ERC, ni tant sols l’actual direcció. L’enemic és un altre i és contra aquest altre, contra el que hem de lluitar (evidentment d’una forma pacífica) Donant l’esquena a ERC, el que s’ha fet, no només és aflebir a qui no és el nostre enemic, sinó que a més, s’ha enfortit al nostre enemic. Repeteixo, ara hem de tornar a començar, i no era necessari.
Jo vull una ERC ferma, compromesa, clara, acollidora, però clara, sense canvis de discurs. Una ERC amb un objectiu clar. La independència sense embuts, fent polítiques d’esquerres mentres tant, però tenint clar el principal objectiu, que no és altre que el de la millora de la qualitat de vida dels catalans i catalanes, i això només pot passar pel camí de la independència. És per això, que us prego, us demano, que no doneu les esquenes a ERC. Que enlloc de donar-li l’esquena, i doneu la cara, us involucreu per fer que ERC sigui com creieu que ha de ser. Si us involucreu, els canvis, segur que seran més fàcils, i més semblants a les vostres maneres de fer. ERC necessita del vostre seny, i també necessita la rauxa que els seus antic votants han demostrat tenir. Amb la implicació de tots ells, tot serà més a prop, si més no, tindrem més possibilitat d’aconseguir-ho.
No podem estar emprenyats entre els sobiranistes. Això només beneficia als que no volen una Catalunya lliure. Entre tots, des d’una actitud activa, hem de modelar ERC de la millor manera possible. Des del sofà de casa, fent de jutge implacable, les coses no canvien mai, o canvien molt poc a poc. Si cada cop, que es jutja negativament, hem de fer una passa enrera de deu anys, mai arribarem enlloc.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Ara, la crítica ja no és tant senzilla ni tant fàcil. Ja no serà vista amb la possible complicitat dels habituals votants d’ERC, ja que ara és a ells als que em dirigeixo.
Tot i que des d’un bon principi, dic i afirmo, que els habituals votants d’ERC tenen raons més que suficients per estar decebuts i emprenyats amb ERC, no me’n puc estar de dir, que el fet de donar l’esquena a ERC d’una forma tant rotunda durant les passades eleccions, a fet més mal que bé. I a fet mal a ERC, però sobretot al sobiranisme. No em mal interpreteu. No vull dir que només ERC sigui l’única opció sobiranista, però crec que el que sí és ERC, és la institució sobiranista més important, la que té una historia, una tradició i sobretot una estructura de llançament. El que vull dir, és que els sobiranistes, hauríem de mirar les coses d’una manera més freda i pensar-nos les coses amb més calma. La veritat, és que tinc la sensació, que els catalans, quan hem d’utilitzar la rauxa, utilitzem el seny, i quan hem d’utilitzar el seny, utilitzem la rauxa, quan el seny i la rauxa, s’han d’utilitzar conjuntament.
És cert que es tenia que tocar el crostó a ERC, però la forma de fer-ho, segons el meu parer, no ha estat la més encertada. Tal com han anat les coses, ERC ha de canviar, no només d’estratègia, sinó també de noms i cares. Crec que això era necessari i inevitable. La qüestió és com fer-ho.
Ara ens trobem, que ERC farà aquests canvis, si més no així ho espero, per què sinó anem malament, però es trobarà en una situació molt dèbil davant la resta de forces polítiques, i mentres ERC tenia la possibilitat de parlar de tu a tu amb els altres partits, ara, ho haurà de fer des d’una posició d’inferioritat, tal com ha fet els últims dotze anys. Ara cal tornar a començar de nou quan això no era necessari.
Però com es poden fer aquests canvis, sense castigar electoralment a ERC? Dons implicant-s’hi. El que no es pot fer, és que des del sofà de casa, amb el comandament a la mà, es critiqui a tort i a dret, i carregant la culpa de les coses a un altre, que bé o malament, intenta que les coses millorin. No podem descarregar les nostres frustracions sobre uns altres, dient que les coses no es fan bé per que aquests i aquells altres són uns botiflers, que sinó ho fossin, tot aniria sobre rodes. El enemic no és ERC, ni tant sols l’actual direcció. L’enemic és un altre i és contra aquest altre, contra el que hem de lluitar (evidentment d’una forma pacífica) Donant l’esquena a ERC, el que s’ha fet, no només és aflebir a qui no és el nostre enemic, sinó que a més, s’ha enfortit al nostre enemic. Repeteixo, ara hem de tornar a començar, i no era necessari.
Jo vull una ERC ferma, compromesa, clara, acollidora, però clara, sense canvis de discurs. Una ERC amb un objectiu clar. La independència sense embuts, fent polítiques d’esquerres mentres tant, però tenint clar el principal objectiu, que no és altre que el de la millora de la qualitat de vida dels catalans i catalanes, i això només pot passar pel camí de la independència. És per això, que us prego, us demano, que no doneu les esquenes a ERC. Que enlloc de donar-li l’esquena, i doneu la cara, us involucreu per fer que ERC sigui com creieu que ha de ser. Si us involucreu, els canvis, segur que seran més fàcils, i més semblants a les vostres maneres de fer. ERC necessita del vostre seny, i també necessita la rauxa que els seus antic votants han demostrat tenir. Amb la implicació de tots ells, tot serà més a prop, si més no, tindrem més possibilitat d’aconseguir-ho.
No podem estar emprenyats entre els sobiranistes. Això només beneficia als que no volen una Catalunya lliure. Entre tots, des d’una actitud activa, hem de modelar ERC de la millor manera possible. Des del sofà de casa, fent de jutge implacable, les coses no canvien mai, o canvien molt poc a poc. Si cada cop, que es jutja negativament, hem de fer una passa enrera de deu anys, mai arribarem enlloc.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada