Soc ateu, i pacíficament anticlerical, respectant “religiosament” les creences de tothom, sempre i quan, no interfereixin en la llibertat dels demés. Començo així, per deixar ben clara la meva posició, davant la polèmica sorgida en els últims dies, a rel de les declaracions fetes per la Conferencia Episcopal Espanyola.
Recordem que la Conferencia Episcopal Espanyola, va fer unes declaracions, demanat que no es votessin a partits polítics amb determinades tendències. La pregunta és:
Té dret l’església catòlica a fer aquest tipus de manifestacions? Rotundament SÍ. I tant que sí. Però ...
A ningú li sorprendria que els sindicats, fessin unes declaracions semblants, demanant el vot pels patits que ells considerin que defensaran millor els interessos de les persones que directament o indirectament representen.
Així dons, per què aixequen tantes polsegueres les declaracions de la Conferencia Episcopal? Si els sindicats poden, per què ells no? Dons perquè després de tot, els sindicats, tenen un rerafons d’agrupació amb un alt contingut polític, i tots els seus afiliats, en la seva gran majoria tenen un perfil polític força marcat. El sindicats són uns col·lectius força homogenis. L’església catòlica, per la seva banda, no té cap d’aquestes característiques, ni té un rerafons polític (si més no, no l’hauria de tenir) ni els seus “afiliats” i simpatitzants, formen un grup compacte, ja que es poden trobar persones dins de l’entorn catòlic, amb forces discrepàncies en qualsevol aspecte de la vida.
És per això, que quan l’església fa declaracions, tothom se les mira amb lupa. Uns en volen treure partit, i altres, aixequen amb força virulència, la bandera de la llibertat d’expressió. El curiós de tot això, és que els mateixos que defensen la llibertat d’expressió de l’església catòlica, són els primers en posar el crit al cel, quan són altres agrupacions sense ànim polític, les que fan declaracions marcant perfil polític, per molt minso que aquest sigui.
Cal recordar, les critiques que ha patit el F.C.Barcelona, quan s’ha manifestat amb claredat per la defensa i divulgació de la llengua catalana. O quan Òmnium Cultural, fa defensa dels productes que etiqueten en català. És aleshores, quan aquests mateixos que defensen amb contundència la llibertat d’expressió de l’església catòlica, acusen al Barça o a Òmnium cultural de tots els mals de la societat i de ser instigadors de la crispació i l’odi entre els “españoles”. Per no parlar, de la crema de banderes, que si bé, potser no és molt elegant, és una manera d’expressar una opinió. O podem parlar tots, o callem tots. El que no pot ser, és defensar la llibertat d’expressió pels que s’apropen a les nostres tendències, i després criminalitzar als que pensen diferent de nosaltres.
Penso que tant el Barça, com Òmnium cultural, com l’església catòlica, tenen tot el dret de expressar les seves opinions, però hi ha una petita diferencia, entre els uns i els altres.
És cert que tant el Barça, com Òmnium cultural, com l’església catòlica, tenen dins dels seus “seguidors” un ampli espectre de pensaments que farien que el més prudent per tots, fora no fer declaracions d’aquesta mena. Però cal recordar, que tant el Barça com Òmnium Cultural, són ens democràtics, i que si els seus “afiliats” consideren que aquest tipus de declaracions són fora de lloc, tard o d’hora, faran fora als seus dirigents. Això no passa en el cas de l’església catòlica. El seus “afiliats”, en cap cas, tenen l’oportunitat de fer fora als seus dirigents, i per tant han d’empassar-se aquest tipus de declaracions sense poder-hi fer res.
Així dons, en el cas de les entitats on els seus dirigents han estat escollits democràticament, aquest estan legitimats a fer les declaracions que creguin convenients, per tal de defensar els interessos de les institucions que dirigeixen. En cas de fer-ho malament, tard o d’hora, els fotaran al carrer. En el cas de l’església, això no pot passar, i per tant els seus dirigents, no estan legitimats a fer segons quines declaracions.
Es evident, que en una societat democràtica, l’església catòlica té tot el dret a expressar les seves opinions, però ja que els seus dirigents no són escollits democràticament, i tenen una “clientela” tant variada, tot i tenir el dret, potser no ho haurien de fer.
Salutacions i independència.
Recordem que la Conferencia Episcopal Espanyola, va fer unes declaracions, demanat que no es votessin a partits polítics amb determinades tendències. La pregunta és:
Té dret l’església catòlica a fer aquest tipus de manifestacions? Rotundament SÍ. I tant que sí. Però ...
A ningú li sorprendria que els sindicats, fessin unes declaracions semblants, demanant el vot pels patits que ells considerin que defensaran millor els interessos de les persones que directament o indirectament representen.
Així dons, per què aixequen tantes polsegueres les declaracions de la Conferencia Episcopal? Si els sindicats poden, per què ells no? Dons perquè després de tot, els sindicats, tenen un rerafons d’agrupació amb un alt contingut polític, i tots els seus afiliats, en la seva gran majoria tenen un perfil polític força marcat. El sindicats són uns col·lectius força homogenis. L’església catòlica, per la seva banda, no té cap d’aquestes característiques, ni té un rerafons polític (si més no, no l’hauria de tenir) ni els seus “afiliats” i simpatitzants, formen un grup compacte, ja que es poden trobar persones dins de l’entorn catòlic, amb forces discrepàncies en qualsevol aspecte de la vida.
És per això, que quan l’església fa declaracions, tothom se les mira amb lupa. Uns en volen treure partit, i altres, aixequen amb força virulència, la bandera de la llibertat d’expressió. El curiós de tot això, és que els mateixos que defensen la llibertat d’expressió de l’església catòlica, són els primers en posar el crit al cel, quan són altres agrupacions sense ànim polític, les que fan declaracions marcant perfil polític, per molt minso que aquest sigui.
Cal recordar, les critiques que ha patit el F.C.Barcelona, quan s’ha manifestat amb claredat per la defensa i divulgació de la llengua catalana. O quan Òmnium Cultural, fa defensa dels productes que etiqueten en català. És aleshores, quan aquests mateixos que defensen amb contundència la llibertat d’expressió de l’església catòlica, acusen al Barça o a Òmnium cultural de tots els mals de la societat i de ser instigadors de la crispació i l’odi entre els “españoles”. Per no parlar, de la crema de banderes, que si bé, potser no és molt elegant, és una manera d’expressar una opinió. O podem parlar tots, o callem tots. El que no pot ser, és defensar la llibertat d’expressió pels que s’apropen a les nostres tendències, i després criminalitzar als que pensen diferent de nosaltres.
Penso que tant el Barça, com Òmnium cultural, com l’església catòlica, tenen tot el dret de expressar les seves opinions, però hi ha una petita diferencia, entre els uns i els altres.
És cert que tant el Barça, com Òmnium cultural, com l’església catòlica, tenen dins dels seus “seguidors” un ampli espectre de pensaments que farien que el més prudent per tots, fora no fer declaracions d’aquesta mena. Però cal recordar, que tant el Barça com Òmnium Cultural, són ens democràtics, i que si els seus “afiliats” consideren que aquest tipus de declaracions són fora de lloc, tard o d’hora, faran fora als seus dirigents. Això no passa en el cas de l’església catòlica. El seus “afiliats”, en cap cas, tenen l’oportunitat de fer fora als seus dirigents, i per tant han d’empassar-se aquest tipus de declaracions sense poder-hi fer res.
Així dons, en el cas de les entitats on els seus dirigents han estat escollits democràticament, aquest estan legitimats a fer les declaracions que creguin convenients, per tal de defensar els interessos de les institucions que dirigeixen. En cas de fer-ho malament, tard o d’hora, els fotaran al carrer. En el cas de l’església, això no pot passar, i per tant els seus dirigents, no estan legitimats a fer segons quines declaracions.
Es evident, que en una societat democràtica, l’església catòlica té tot el dret a expressar les seves opinions, però ja que els seus dirigents no són escollits democràticament, i tenen una “clientela” tant variada, tot i tenir el dret, potser no ho haurien de fer.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada