dimarts, 16 d’octubre de 2007

19 - Amic meu, no t’emprenyis amb mi.


Fa uns dies, un amic meu es va emprenyar amb mi. Es va emprenyar amb mi, fins el punt de voler-me ferir, cosa que va aconseguir, precisament, perquè és amic meu. Un altre persona, no hagués pogut fer-ho. Fa deu anys que el conec, i ja aleshores els dos érem independentistes. Durant tots aquests anys, els dos hem coincidit totalment amb les nostres opinions sobre la política catalana i la política espanyola. Però la diferencia entre tots dos, és mes de forma que de contingut.
Tal com hem fet tots, ell fa política des de la maquina de cafè, i des de les sobretaules amb amics i familiars. Per la meva part, des de fa uns tres anys, i sense adonar-me’n, vaig començar a ser mes actiu. Primer a una plana web d’àmbit estatal, on discutia amb gent de tot l’estat sobre la realitat de la política catalana. Mes endavant, vaig passar a una plana web d’àmbit nacional, on no discutia massa, ja que tots érem de la mateixa corda. Però va arribar el moment, que amb això no en tenia prou. Això va coincidir amb un canvi substancial de les formes d’ERC, partit al que sempre he votat, i que no m’acabaven de convèncer.
Tenia dues opcions. O continuava fent política des del teclat, o m’implicava encara mes, per tal d’intentar que ERC s’apropes mes a les formes que jo considerava que es tenien que seguir. Just en aquell moment, el sector crític d’ERC, Reagupament.CAT, va començar a prendre forma. Aquest fet em va acabar de decidir, i em vaig afiliar a ERC, i al dia següent, em vaig inscriure a Reagrupament.CAT.
Però tot i així, el meu amic i jo, coincidíem totalment amb el contingut del nostre ideari. De fet, encara hi coincidim. Aleshores, per que s’ha emprenyat amb mi?
Dons per que soc militant d’ERC (des de fa sis mesos) i crec que a focalitzat en mi, totes les seves frustracions sobre el que ell creu que hauria de fer ERC, i no fa. En cap moment a tingut present el fet que jo sigui militant crític, fidel, però crític.
Aquest és un exemple del que passa dins de l’independentisme català. Som molts, però estem enfadats els uns amb els altres, per les formes, quan l’important de debò, son els continguts, on tots, amb matisos, coincidim.
Un altre exemple d’això, és el cas dels joves de Girona que van cremar les fotos del rei, i que no només no van ignorar, sinó que van rebutjar explícitament, la solidaritat que van mostrar dos membres d’ERC amb ells.
Tot això, ens debilita, i crec que estem en un moment molt important, i que no podem deixar passar l’oportunitat de ser forts. De ser mes forts que mai.
Tots temin un primer objectiu clar. Tant els Maulets, com la CUP, com ERC i diverses plataformes ciutadanes, volem la independència dels Països Catalans.
Els bons resultats electorals en els últims anys d’ERC i de la CUP, mes el naixement d’algunes plataformes ciutadanes, mes els esdeveniments que han succeït després de que en Rodríguez Zapatero hagi demostrat que l’estat federal i plurinacional és del tot inviable, a fet que fins i tot, CDC, també estigui fent moviments sobiranistes.
Aquest últim punt, és de vital importància. CDC és la peça definitiva, per tal assolir la independència, però necessita un petit estímul mes encara. És per això, que tant ERC com la CUP, han de continuar fent força, per tal d’atreure a CDC a l’independentisme. ERC i la CUP, han de ser mes fortes en les diferents administracions on fan feina. Sobretot ERC, que avui per avui, és la organització que té la estructura mes important per aconseguir poder i força.
Però per fer això, tots hem de fer un esforç. ERC ha de fer veure que tot l’independentisme d’esquerres pot encabir-se dins seu, i des d’aquí, ja es podran discutir les formes (Si pluja fina, o enfrontament mes directe amb l’administració espanyola)
Una ERC forta, només pot comportar, que CDC surti de l’armari independentista d’una vegada. Amb un ERC forta, amb mes de l’actual 15% de representació al Parlament, mes CDC, podem aconseguir una amplia majoria, que faci possible l’objectiu de la independència.
És fonamental que els diferents col·lectius (Maulets, CUP, ERC, Plataformes ciutadanes) treballem junts, oblidant egos i personalismes, per tal d’arrossegar a CDC a l’independentisme sense complexos, i des d’aquí empènyer fort cap a la independència. CDC també ha de fer la seva feina, i també ha de fer el seu esforç.
No donem la esquena a ERC. Siguem crítics. Molt crítics i treballem per millorar el que no ens agradi, però sense donar-li la esquena a ERC.
Així dons, amic meu, no t’emprenyis amb mi, que estic del teu costat, i ens necessitem tots.
Salutacions i independència.

8 comentaris:

talcomraja ha dit...

Episodis com els de l'Uriel Bertran i l'Hèctor López Bofill, autoinculpant-se de la crema de retrats del rei per pur protagonisme polític evidencia que encara estem molt, i molt lluny del camí final.

Coincideixo amb tu, que la màquina es mou, multitut de plataformes com el Cercle d'Estudis Sobiranistes , el Cercle d'Estudis Sobiranistes, Sobirania i Progrés, Plataforma pel dret de decidir , Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació han nascut.

La primera gran tasca de conscienciació nacional i divulgació està funcionant. Ara es té de preparar el pas, sense traumes, a un únic partit, que crec que no passa per la "refundació de cap dels existents", i menys d'Erc.

Josep Cabana ha dit...

Estimat talcomraja.
Referent als teus comentaris em dolen.
En el meu escrit intento fer una reflexió per tal de trobar punts de connexió, que n’hi han, i deixar les diferencies per després, i així entre tots, poder seguir un estratègia comuna que ens dugui al objectiu comú.

El teu comentari sobre les veritables intencions de l'Uriel Bertran i l'Hèctor López Bofill, potser sigui cert, no t’ho negaré, però tampoc et dong la raó.
Però....... són veritablement importants les veritables intencions d’aquests dos membres d’ERC? Crec que no. L’important és el fet. L’important és la voluntat de fer front comú, encara que hi hagin segones intencions, que torno a dir-te, que no té perquè se així.
La meva voluntat, és que ERC hagués fet com va fer la CUP, però vist el rebuig d’aquests nois, és normal que ERC, sabedora del que passaria, no fes com la CUP.
Aquests nois, si mes no, haurien d’haver ignorat aquesta solidaritat, per molt “interessada” que fos, tal com tu afirmes. La veritat, és que aquesta solidaritat “interessada”, no els hi feia cap mal, sinó tot el contrari.
Jo des d’aquí, em solidaritzo amb aquests nois, i me la bufa, si rebutgen la meva solidaritat. I jo no tinc cap interès de protagonisme. Rebutgin la meva solidaritat amb ells o no, els defensaré on calgui i davant de qui calgui.

Sobre lo del “parit únic”, crec que a aquestes alçades, és del tot impossible. Malauradament, ja tenim massa incrustat en el nostre cervell, el debat dretes/esquerres, i això no ho podem canviar. Per tant, per assolir la independència, haurem de comptar amb les dues opcions. Una sola esta comdemnada a no arribar massa lluny, i a la llarga a abandonar les tesis independentistes, sobretot per part de la dreta.

i “lo de no passar per la "refundació de cap dels existents", i menys d'Erc”, m’agradaria que m’expliquessis el perquè d’aquesta afirmació.
Avui per avui, cal reconèixer-ho, només ERC té possibilitats de poder aconseguir la independència, però necessita el suport de tothom. És perden molts esforços i energies pel camí.
ERC ha de fer tot el possible per encabir dins seu, als Maulets, a la CUP, a Estat Català i a les plataformes. Ha de fer un esforç per apropar-se a aquests col·lectius, però aquest col·lectius, també han de fer un esforç per apropar-se a ERC. Només així, podrem aconseguir que ERC sigui portadora de les diferents sensibilitats independentistes d’esquerra. I només des de dintre, aquests col·lectius, podran aprofitar-se de la estructura i organització d’ERC, per fer que aquesta, s’apropi encara mes a les formes d’aquests col·lectius.
Bàsicament és el que jo he fet. Entrar dins, i des de la meva iniciativa, ajudar a que les coses es facin com jo crec que s’han de fer, El que crec que no s’ha de fer de cap de les maneres, és donar-li la esquena o quedar-nos a casa, dient-los botiflers.

Les plataformes ciutadanes estan molt bé, i fan una feina molt important, que és la de activar les consciències, però un cop les consciències ja estan activades, com ho han de fer si no tenen on bolcar la seva consciència? En un nou partit únic? Crec que això no és possible i dividiria mes encara l’independentisme d’esquerres.
ERC - (CUP + Maulets + Estat Català + Plataformes ciutadanes + abstenció d’independentistes) = ERC (15%)
ERC + CUP + Maulets + Estat Català + Plataformes ciutadanes + abstenció d’independentistes = ERC + CUP + Maulets + Estat Català + Plataformes ciutadanes + abstenció d’independentistes (molt mes d’un 15%)
Has de pensar que és molt diferent una ERC amb un 15%, que una ERC (amb tots els col·lectius dins seu marcant tendència) amb “molt mes que un15%”. Les posicions negociadores seriant totalment diferents, i aleshores, les formes d’ERC, segur que serien, també, molt diferents.
Amb un “molt mes del 15%” de vot d’independentisme d’esquerres, CDC es veurà obligada a adoptar posicions sobiranistes.
Independentisme d’esquerres + CDC sobiranista = Majoria absoluta.
A partir d’aquí, ja podem treballar seriosament.

Tot és a les nostres mans, només cal que ens ho creiem, i fer-ho. Sinó ho fem, és perquè no volem i entre tots, repeteixo, TOTS, ens quedarem amb una lluita interna, per veure qui els té mes grossos. Mentres tant, Espanya ens seguirà espoliant econòmicament i maltractant culturalment.
Sobretot, si us plau, no ens quedem al sofà de casa, observant, acusant, jutjant, sentenciant i condemnant, per després no donar el recolzament necessari, i així poder tornar a observar, acusar, jutjar, sentenciar i condemnar, i així un altre cop, i un altre, i un altre.. (ei no ho dic per ningú en concret).
Salutacions i independència.

talcomraja ha dit...

Et subscric tot l'últim paràgraf.

"Tot és a les nostres mans, només cal que ens ho creiem, i fer-ho. Sinó ho fem, és perquè no volem i entre tots, repeteixo, TOTS, ens quedarem amb una lluita interna, per veure qui els té mes grossos. Mentres tant, Espanya ens seguirà espoliant econòmicament i maltractant culturalment.
Sobretot, si us plau, no ens quedem al sofà de casa, observant, acusant, jutjant, sentenciant i condemnant, per després no donar el recolzament necessari, i així poder tornar a observar, acusar, jutjar, sentenciar i condemnar, i així un altre cop, i un altre, i un altre.. (ei no ho dic per ningú en concret)."

Per altra banda, el debat esquerra-dreta entre els partits parlamentaris és una fal·làcia. No hi han diferències entre la política social de CIU o d'Esquerra.
L'inconvenient el tindrien, els que s'autoanomenen EI (esquerra independentista) formada per col·lectius que has mencionat amb les Cup al capdavant, amb maulets, Endavant, MDT, Cajei...capaços d'aglutinar un 5-10% de vots, n'estic convençut. Com has dit tothom fa la seva guerra. Amb les seves eines, seus pensaments. Ja ens ha passat en molts episodis de la història. Nosaltres anant-se atonyinant i discutint, i altres entrant per la porta gran a Catalunya.

Crec que Esquerra ha fracassat com aglutinador del vot independentista. Així de contudent. Quantes esperances es van posar sobre el sr. Carod? Va haver-hi un creixement únic, fruït en part de la nova generació que podia votar, la generació que ha nascut amb tv3. Tot aquell èxit, tota aquella il·lusió s'ha anat diluïnt, i sap per què? Pels fets i sobretot les paraules dels dirigents d'esquerra. Carretero il·lusiona, però vols dir que no és una "camama"? Per fer veure que hi ha discussió dintre la mateixa esquerra?

L'entrada als dos governs "tripartits", perjudica esquerra, i molt. Carai, que no veuen que el tripartit fa que el PSc creixi més! i Esquerra i ICV baixen? La gota que va fer vessar el got va ser el nomenament de Montilla. Una mostra del desencís ja es va veure a les locals, i aquí mateix a Blanes.

Com deies en el teu primer escrit, et quedes sense identificació alguna. Esquerra, que et pensaves que es declarava independent sense embuts, veus que quan governa calla, cua entre cames i submissió absoluta a la sucursal de Madrid del PSC. Tranquil, de CDC n'hi t'en parlo. FIns que estigui unit a Unió, no cal perdre-hi temps.

Per internet vaig llegir que naixia l'independentisme de corbata, producte de les diferents plataformes creades per diferents il·lustrats catalans. Això si que és important. Fins ara, l'independentisme estava lligat a la joventut, en part, pantalons curts, samarreta negra, amb càntics independentistes. Ara, està quallant l'independentisme formal, moderat, raonat, el que es considera de corbata, que farà una feina molt i molt bona, conscientciant.

Històricament, les lluites per la independència han vingut lligades amb la revolució social, una revolució social propugnada per els autoanomenats EI, forces extraperlamentàries.

El futur, és lligar aquesta força amb aquesta creixent anomenada independentisme de corbata. Impossible ara per ara. Falta pedagogia, conscienciació, per excloure les diferències arribar a un acord mínim per la creació d'un nou partit. Clar i contundent, ha de ser, in-de-pen-dèn-ci-a. Després tots i totes ja podrem discutir el sistema que volem, i ens podrem tornar a dividir amb tants trossets com volguem. Però ha d'haver-hi uns objectius bàsics, comuns i imprescindibles.

Crec que Esquerra ja ha complert la seva etapa al capdavant de l'independentisme. Va recollir l'independentisme desorientat post jocs olímpics, tota la generació de principis dels 90 que TLL els hi va fer obrir els ulls. Del no res ha crescut fins a tenir la clau de la gonvernabilitat. Segurament, ha mort d'èxit. Però ha fet la feina més difícil, despertar la massa social i l'ha estancat al voltant del 20%. Però el cmaí s'ha tencat, s'ha cremat.

Ara falta el relleu, que no és ni en pintura, la refundació de CDC.

Et recomano aquest enllaç. No em sento identificat, ni molt menys, amb aquesta plataforma. Però, tenen un camí traçat que dóna per reflexionar. Crec que la teoria la tenen clara. http://www.catalunyaaccio.org/

Salutacions

Josep Cabana ha dit...

Estimat Talcomraja.

El debat esquerra/dreta, si existeix, però això és un altre debat, i a mes, és un debat que ens distreu del debat important.

Segons dius:
”L'inconvenient el tindrien, els que s'autoanomenen EI (esquerra independentista) formada per col·lectius que has mencionat amb les Cup al capdavant, amb maulets, Endavant, MDT, Cajei...capaços d'aglutinar un 5-10% de vots, n'estic convençut. Com has dit tothom fa la seva guerra. Amb les seves eines, seus pensaments. Ja ens ha passat en molts episodis de la història. Nosaltres anant-se atonyinant i discutint, i altres entrant per la porta gran a Catalunya.”
Sembla que estàs amb mi. Que aquestes disputes entre iguals, només ens perjudica i beneficia a uns altres. Aleshores, estaràs amb mi, que tots aquest col·lectius s’han d’aglutinar? Qui millor que ERC?
No s’ha de pensar en l’actual ERC. S’ha de pensar en una ERC diferent, que amb tota aquesta gent, per força, tindrà un discurs que pot convèncer a molta mes gent.

ERC encara no ha fracassat com aglutinadora del vot independentista, i depèn de tots que això no passi. ERC, fins avui ha fet una feina excel·lent, i no podem permetre que tota aquesta feina es vagi perdent poc a poc.
La meva reflexió, és que s’ha d’aprofitar la feina feta, la estructura creada, i el punt de sortida que ha aconseguit ERC. Potser ERC ara s’equivoca, o potser no, però si creiem que s’equivoca, no podem donar la esquena a tot el que s’ha construït. El que s’ha de fer, crec, és involucrar-se amb ERC i intentar canviar la estratègia que no agradi. I això es pot fer, i la prova és la disbauxa sobre la intenció de vot al referèndum de l’estatut. Les bases, van aconseguir canviar la decisió pressa per la direcció. Si les decisions de la direcció d’ERC no agraden, és possible canviar-les, i així poder seguir construint. I així tenir uns objectius bàsics, comuns i imprescindibles.
El camí encara no s’ha trencat, si no deixem que es trenqui, però entre TOTS, l’estem trencant.

Sobre lo del Carretero, si entrem en teories de la conspiració, el millor que podem fer, és plegar, i deixar-nos assimilar d’una vegada. La meva experiència amb la gent de Reagrupament.Cat, és que van de debò.

Referent a lo de les forces extra parlamentaries, històricament pot ser cert, però avui, a la Europa d’avui, ja no pot ser. S’ha d’aprofitar el que ja hi ha fet

El que mes em fot, és que estem d’acord en quasi tot. Només ens diferencia, la forma de com fer-ho. I només hi ha una forma de fer-ho. JUNTS. Potser no amb les sigles d’ERC, però evidentment, s’ha de comptar amb ERC.

Ja em miraré l’enllaç que em passes. Segur, coneixent els teus escrits, que és força interessant.

Salutacions i independència.

talcomraja ha dit...

M'agrada la teva manera d'entendre la participació en el marc d'un partit. Que aquest t'he d'estar en un continu moviment, pulint idees, introduint objectius...

Sobre el fet d'un únic partit, aglutinador del vot independentista, crec que en la història recent això ja s'ha produït. I no parlo pas del PI. Sinó, amb la creació del MDT. Una corrent paral·lela a TLL. TLL feia la propaganda armada, i MDT la conscienciació nacional. Mitjans dels 80 fins a principis dels 90, gran creixement de la massa independentista que rondava al voltant d'un sol moviment, capaç d'aglutinar a 25.000 persones en diades.
Per què això ara no és possible?


El paper d'esquerra. Ja no em basaré amb el fet d'entrar a ser un partit de govern -que crec que és el gran error d'esquerra- sinó en altres fets més llunyans.

Hi ha una frase mítica de l'independentisme català, que serveix per resumir els moviment independentista català. "Preferir ser cap de ratolí que no pas cua de lleó".
Aquesta simple frase, per mi, ho resumeix tot. Abans era IPC, MDT, TLL, LA CRIDA qui feien servir aquesta frase enfront d'erc. Ara és esquerra qui fa servir aquesta frase enfront l'autoanomenada esquerra independentista.

La disolució de TLL i MDT, i la posterior incorporació d'alguns ex-militants a esquerra, van suposar que esquerra passés de6 escons(1988)a 11 escons (1992). Tot es va preparar enfront de les sigle històriques d'erc per aglutinar tot l'independentisme. Es va pactar amb l'estat per acabar amb l'independentisme i per partidisme pur i dur de l'Àngel COlom, i li va sortir molt bé, s'ha de dir clar.

Però, com ja t'he dit diverses vegades, del 92 al 2006 esquerra ha estat la bandera de l'independentisme parlamentari. Ha fet crèixer la massa, però ha fracassat en ser la casa de l'independentisme. ERC va destruir MDT, però no ha estat capaç de construir aquells mínims, i temps n'ha tingut.

Els fets desde el segon tripartit ja són d'escàndol. Esquerra s'ha convertit en una sucursal-em sap molt greu dir-ho-. Estabilitat, moderació, governabilitat, són frases de la cúpula d'esquerra. S'ha abandonat la independència , sense tabús, és un partit sotmés, i no deixa d'evidenciar la derrota catalana.

Per això et dic, per deixar rencúnies del passat, errors del present, cal un moviment unitari independentista, que no nacionalista. És a dir, l'objectiu és l'independència, no el nacionalisme de pandereta de molta part de l'actual cdc.

Ni Carod, ni Puigcercós...vendrell? carretero? podrien ser el pal. Ara faltaria una bandera, que la podríem treure de l'actual mdt o les cup, els més formats actualment. Per aguantar el pal i la bandera, qui millor que aquest independentisme de corbates com bofill o Joel joan...

Amb els meus comentaris no vull menysprear la feina d'esquerra i molt menys la dels militants, com tu, que participen amb il·lusió per canviar les coses. Però el rumb d'esquerra, ara pr ara no és d'un partit independentista, és més proper la d'un partit nacionalista-regionalista. Com que no podem tornar enrera, i trencar amb tots els desgoverns d'esquerra, es té d'assumir l'error i deixar pas a un altre moviment.

Salut!

És un debat enrequidor, però crec, que deixem al descobert la mancança que ha tingut l'independentisme català aquest del segle XX, la unitat. Hi torno, preferim ser cap de ratolí que cua de lleó. Ara no em diguis que el lleó és esquerra, que ja hi tornarem!!! jeje

Una abraçada

Josep Cabana ha dit...

Estimat talcomraja.
El que mes greu em sap, és que estem d’acord en quasi tot, incloent-hi les critiques que fas a l’acció d’ERC amb el govern d’entesa.
Crec que la direcció d’ERC segueix sent independentista, però per mi s’equivoca d’estratègia. Estratègia que té la seva lògica i la seva raó de ser. La veritat es que si surt bé, potser una molt bona jugada. Però crec que no sortirà bé, que esta perjudicant a ERC i beneficiant al PSC. L’important, és que es pot reconduir. Encara hi som a temps.

Demano unitat d’acció per part de tothom. Sembla que això, de moment és difícil. Però sinó podem treballar junts, si mes no, tinguem-nos respecte i no ens donem l’esquena els uns als altres. Et poso tres exemples.
1) hi han ocasions en que l’independentisme català, només té dues opcions. O es queda a casa, o recolza a ERC. Dons no ens quedem a casa, que segur de totes totes, és molt pitjor que donar suport a ERC.
2) Quan les JERC entren al Fossar de les Moreres, no se’ls hauria d’escridassar.
3) Quan uns militants d’ERC donen suport a altres col·lectius independentistes, encara que sigui per un suposat interès electoralista, es millor ignorar aquesta solidaritat, que no pas rebutjar-la.

Entre quedar-nos a casa i donar suport a ERC, es pitjor per TOTS, quedar-nos a casa.
Escridassar a les JERC o rebutjar la solidaritat d’ERC, fa mal al independentisme. No només fa mal a ERC. Cada acció d’aquestes també fa mal als Maulets, a la CUP, a Estat Català, a les plataformes, i als ciutadans independentistes que no s’han involucrat directament en cap d’aquests col·lectius.

Per acabar, recordar-te la frase d’en Carod aquesta setmana a un programa de TVE:
“Jo no soc nacionalista, soc independentista”
T’ho recordo jo, que soc un convençut Reagrupat. Reagrupem-nos TOTS.

Només em resta agrair la teva participació, i la oportunitat que m’has donat de exposar les meves dèries d’una forma mes extensa.

Salutacions i independència.

talcomraja ha dit...

No està gaire relacionat amb el que dèiem fins ara, però...no et sembla que amb l'aparició de Ciutadans, la dreta castellana està agafant els vicis de l'independentisme català?

A Blanes, els 390 vots de ciutadans va fer molt mal al PP, fins i tot, crec, que els va impedir treure dos regidors.

Em fa gràcia veure com els de ciutadans es declaren "de centre esquerra, progressista i no nacionalista"
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2849_3_225313__Comarques-Ciutadans-obre-Girona-sestendr-ciutats-costa

Josep Cabana ha dit...

Hola.
Dons si que té una mica que veure.
Mes que fer mal a la dreta castellana, fa mal al nacionalisme espanyol.
El Naixement de “ciutadans/ciudadanos” ve per un moviment catalanista dels PSC, que ha deixat a un espai de la població sense una opció clara de vot.
Els nacionalistes espanyols d’esquerres, amb el pacte entre el PSC i ERC, es van trobar descol·locats. De fet, molts votants dels PSC es van sentir traïts per en Pascual Maragall, primer per pactar amb ERC, i després per aprovar l’estatut del 30 de setembre.
Quan diem que alguna cosa s’està movent, també inclou, encara que d’una forma pre embrionària al PSC. Dins del PSC, també hi han petits moviments que posen en dubte la viabilitat del estat federal i plurinacional. Per ser el PSC, tampoc cal demanar-los massa, si mes no, de moment.
Salutacions i independència.