12 – Carta a un nacionalista.

Afirmes no tenir cap respecte per cap bandera i que només respectes a les persones. Crec que aquí hi ha una petita incongruència.

Les banderes són un drap, i això ho tenim tots clar. Però també són un símbol que representa a un col·lectiu. I un col·lectiu és format per persones. Si respectes a les persones has de respectar a un col·lectiu de persones, i per tant has de respectar als símbols d’aquestes persones. El que no pot ser, és respectar als individus i no respectar als col·lectius. Per tant, a partir d’ara, quan parlem de banderes, no parlem de draps, sinó que estem parlant de persones, que és el que a tu t’interessa.

Dius que t’és igual una bandera que un altre. Ets neutral. Si això fos veritat, series independentista, ja que és evident, que en el nostre context, tenim dues banderes i una és mes forta que l’altre, i una ofega a l’altre. Si t’és igual una que l’altre, i fossis neutral, recolzaries a la que és oprimida. Recolzaries al col·lectiu oprimit. Recolzaries a les persones oprimides. Però enlloc d’això, el que fas, sota la protecció de la teva “neutralitat”, és no fer res, i et quedes mirant com un col·lectiu de persones ofega a un altre col·lectiu de persones. I això no és neutralitat. Això és complicitat.

A mi també m'es igual entre les banderes de França i la d’Alemanya. Però no m'es igual entre la bandera dels USA i la bandera d’Iraq, o tampoc soc indiferent entre les banderes de Rússia i la de Txetxenia.

Ara em pots dir que la bandera catalana no és oprimida. Bé, els catalans no podem convocar referèndums. No podem fer un exercici democràtic. Això és opressió. Els catalans no podem jugar un partit de futbol quan volem. Això és opressió. No acceptar el que ha votat el 90% del Parlament català, és opressió. No complir la llei amb les inversions, i les transferències, és opressió.

La teva indiferència (que no neutralitat), davant d’aquestes opressions, no és tal. En els millors dels casos és complicitat.

També potser que em treguis el tema de que som victimistes. Quan algú és oprimit i es queixa, no és vistimista, és víctima. El vistimista és aquell que pot viure les 24h del dia en la seva llengua materna, en un espai on aquesta no és la llengua pròpia, mentres que els que si ho volen fer en la llengua pròpia, no ho poden fer, i diu que s’ha sent ofegat.

En definitiva, tu ets el nacionalista, per omissió i per tant, per complicitat, i jo soc el ciutadà del món, per acció.

Salutacions i independència.