dilluns, 10 de setembre de 2007

11 - L’11 de setembre. No us oblideu la crema solar.


L’11 de Setembre es un dia on es retroben tots aquells moments perduts, per la majoria, encara no fa masses dies, d’un descans merescut, després d’un any de treball. Es una data perfecte, per retrobar-nos amb la tovallola, la paella, i una llarga xerrada després de dinar, sobre si el Barça o el Madrid s’ha reforçat millor o qualsevol altre tema banal, o perquè no, una migdiada com cal. Es perfecte per superar la depressió que ens envaeix, després de dues o tres setmanes vivint la crua realitat. Després de tornar a la rutina diària, arriba l’11 de setembre, normalment acompanyat d’un cap de setmana, i fins i tot com aquest any, d’allò que en diuen “pont”. Que hem de fer sinó gaudir-ne?
Però .................. per que fem festa l’11 de setembre?
Dons perquè es la Diada de Catalunya. I això que vol dir exactament?
Encara recordo, un dia, que un amic meu, amb cognom d’aquells que deixen ben clar que son catalans de soca arrel, estava ajudant al seu fill a estudiar historia. Quan va acabar de llegir un paràgraf del llibre de text, es va quedar molt sorprès, no va poder evitar donar-nos la gran noticia – Ostres!!!!! L’11 de setembre, Catalunya va perdre una guerra!!!!!!!!!!!!!!!!!! Jo em pensava que celebràvem una victòria. – D’això no fa masses anys, cinc potser. I així ens van les coses. Vaig estar a punt de preguntar-li qui era el General Moragues, però vaig preferir estalviar-me el disgust.
L’11 de setembre no es un dia de festa. Es un dia pel record. Es un dia on hauríem de recordar, tots aquells que van morir defensant un país (no només l’11 de setembre) i recordant que es un dia, on un estat va deixar d’existir. El nostre estat.
Es un dia on tothom, excepte els serveis d’urgència i emergència, hauríem de quedar-nos a casa, i no treballar. Ni bars ni restaurants, ni cap tipus d’establiment dedicat al comerç o al oci. Només així es por reivindicar de veritat.
I que es el que hem de reivindicar? Dons de tot. Des de la dignitat nacional, fins el fet de que no tinguem que demanar permís per fer un partit de futbol. El fet de tenir que demanar permís per jugar un partit de futbol, es prou aclaridor del estat en que es troba Catalunya. Si ni tant sols amb això som lliures, que podem esperar de les coses realment serioses. I es clar, com no reivindiquem amb contundència, i ens dediquem a gaudir dels plaers de la vida a la Mediterrània, dons ens passa el que ens passa. Dons que passen de nosaltres, i per tant no fa falta publicar les balances fiscals, ni fa falta invertir el que cal, ni fa falta defensar res del que sigui estrictament català.
Però tot això es normal, si es fan les coses que es fan.
No ajuda gaire, estudiar que va passar a l’11 de setembre del 1714, quan ses un incipient pre adolescent.
Ni tampoc ajuda gaire, que el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, no vol rebre al Dalai Lama, no sigui que tregui el tema de l’autodeterminació dels pobles.
Ni tampoc ajuda gens, el fet que l’ajuntament de Lloret de Mar, permet l’obertura dels comerços en un dia com aquest.
O que durant els actes de commemoració de l’11 de setembre, es facin coses en castellà, tampoc ajuda massa. Un dia, encara que fos un dia, no podria viure tothom en català? Encara que només sigui per respecte.
Tot això, al que ajuda, es a trivialitzar una data, que hauria de fer pensar als catalans, i enlloc d’això, ens dediquem a omplir les platges i els restaurants. A fer vacances de nou, i fer vida de rics.
Així dons, arriba l’11 de setembre per fer festa, que les coses ens van molt bé, i si triguem 2 hores en arribar a Blanes des de Barcelona, pagant peatge, no passa res, que es normal. M’agradaria saber que farien els suecs o els alemanys, si els hi passessin coses d’aquestes.
Arriba l’11 de setembre. No us oblideu la crema solar.

Salutacions i independència.

2 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

auqesta gent que va a la platja és trobarà amb cues a l'autopista, els trens portaran retras i els avions (els que viatgin)llargues cues d'espera, amb una mica de sort no hi hauran talls de llum

PERO QUE QUIEREN ESTOS CATALANES !!!

INDEPENDENCIA I REPÚBLICA !!!

Tondo Rotondo ha dit...

Si no espavilem aviat les nostres institucions regalaran pots de crema solar als soferts contribuents.

Bon post! Guanyarem!