Fa uns mesos, en Xavier Vendrell, un destacat membre d’ERC, després una calçotada, va fer unes declaracions molt cridaneres. Afirmava que si CiU, recolzava amb convicció un referèndum per l’autodeterminació, ERC recolzaria a l’Artur Mas per a president de la Generalitat.
Tot aquest episodi va acabar una setmana després amb una clara demostració de com fer el préssec, i que tothom se’n adoni.
Sempre m’he preguntat com es pot fer el préssec d’aquesta manera tant barroera.
La hipòtesi que vaig formular en aquell moment, era que ERC feia aquesta declaració, per posar en evidencia a CiU, que en aquells temps, no feia una altre cosa que la de acusar a ERC de ser poc catalanistes. Però vet aquí, que CiU, no va refusar l’oferiment i mantenir els pols dels republicans.
Però últimament estan passant algunes coses que em fan pensar que tot aquell episodi era una prova, per veure que passava.
Per una banda, tenim al sector crític d’ERC, Reagrupament.CAT, que esta empentant al seu partit a ser mes contundents. A tornar a la lluita i l’enfrontament dialèctic. A utilitzar un missatge directe. No sé si es una cosa planejada des de dins del partit, per recuperar suport popular o no, però el fet es que en Carod-Rovira i en Puigcercós, estant competint entre ells per demostrar qui dels dos es mes independentista, i de pas intentar silenciar el suport que esta rebent en Carretero.
I per un altre banda, des de CDC, es presenta una “plataforma per la sobirania”, amb uns clars plantejaments d’apropament a ERC.
Sembla que CDC, comença a aprendre la lliçó de humilitat que els hi ha donat ERC, i comencen a moure fitxa. Tant debò, ERC, durant tot aquest temps que ha estat castigant a CiU, no hagi agafat certs vicis, i es posi bé per escoltar aquestes veus que venen de CDC.
ERC i CDC, estan comdemnats a entendres. Tard o d’hora ho hauran de fer, per tant, no cal esperar mes temps.
Els països normals, només han de decidir entre dretes i esquerres, en algun cas, també poden haver-hi posicions centristes, però el mes sovint es que sigui o dreta o esquerra. El nostres país, a mes a mes d’aquesta qüestió, tenim el debat identitari “catalans o espanyols” amb tots els matisos que s’hi vulgui afegir.
El debat de dretes i esquerres es un debat que no ens podem permetre el luxe de tenir. Mentres siguem sota l’ombra espanyola, es igual el que votem. Governarà el que decideixin els espanyols. A Catalunya no han guanyat mai les dretes i hem patit vuit anys de dretes, i si no arriba a ser per la barbaritat del 11M, segurament avui, seguirem sota un govern dretà.
Ja es hora que ERC i CDC, es posin a treballar junts, per poder ser, que avui per avui, no som res. I quan siguem, dons ja decidirem si som de dretes o d’esquerres.
Això si, s’ha d’anar en comte amb l’Artur Mas, que tot sabem que es el cowboy mes ràpid al hora de vendre per un plat de llenties sense cansalada.
Per últim, la CUP de Girona, presentarà un moció al ajuntament d’aquesta ciutat, per tal que faci una declaració en favor de l’autodeterminació.
Ja sabem que s’apropen eleccions i que això vol dir fer grans declaracions d’intencions, però paga la pena intentar-ho.
Tot aquest episodi va acabar una setmana després amb una clara demostració de com fer el préssec, i que tothom se’n adoni.
Sempre m’he preguntat com es pot fer el préssec d’aquesta manera tant barroera.
La hipòtesi que vaig formular en aquell moment, era que ERC feia aquesta declaració, per posar en evidencia a CiU, que en aquells temps, no feia una altre cosa que la de acusar a ERC de ser poc catalanistes. Però vet aquí, que CiU, no va refusar l’oferiment i mantenir els pols dels republicans.
Però últimament estan passant algunes coses que em fan pensar que tot aquell episodi era una prova, per veure que passava.
Per una banda, tenim al sector crític d’ERC, Reagrupament.CAT, que esta empentant al seu partit a ser mes contundents. A tornar a la lluita i l’enfrontament dialèctic. A utilitzar un missatge directe. No sé si es una cosa planejada des de dins del partit, per recuperar suport popular o no, però el fet es que en Carod-Rovira i en Puigcercós, estant competint entre ells per demostrar qui dels dos es mes independentista, i de pas intentar silenciar el suport que esta rebent en Carretero.
I per un altre banda, des de CDC, es presenta una “plataforma per la sobirania”, amb uns clars plantejaments d’apropament a ERC.
Sembla que CDC, comença a aprendre la lliçó de humilitat que els hi ha donat ERC, i comencen a moure fitxa. Tant debò, ERC, durant tot aquest temps que ha estat castigant a CiU, no hagi agafat certs vicis, i es posi bé per escoltar aquestes veus que venen de CDC.
ERC i CDC, estan comdemnats a entendres. Tard o d’hora ho hauran de fer, per tant, no cal esperar mes temps.
Els països normals, només han de decidir entre dretes i esquerres, en algun cas, també poden haver-hi posicions centristes, però el mes sovint es que sigui o dreta o esquerra. El nostres país, a mes a mes d’aquesta qüestió, tenim el debat identitari “catalans o espanyols” amb tots els matisos que s’hi vulgui afegir.
El debat de dretes i esquerres es un debat que no ens podem permetre el luxe de tenir. Mentres siguem sota l’ombra espanyola, es igual el que votem. Governarà el que decideixin els espanyols. A Catalunya no han guanyat mai les dretes i hem patit vuit anys de dretes, i si no arriba a ser per la barbaritat del 11M, segurament avui, seguirem sota un govern dretà.
Ja es hora que ERC i CDC, es posin a treballar junts, per poder ser, que avui per avui, no som res. I quan siguem, dons ja decidirem si som de dretes o d’esquerres.
Això si, s’ha d’anar en comte amb l’Artur Mas, que tot sabem que es el cowboy mes ràpid al hora de vendre per un plat de llenties sense cansalada.
Per últim, la CUP de Girona, presentarà un moció al ajuntament d’aquesta ciutat, per tal que faci una declaració en favor de l’autodeterminació.
Ja sabem que s’apropen eleccions i que això vol dir fer grans declaracions d’intencions, però paga la pena intentar-ho.
Collem-los.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada