divendres, 31 d’agost de 2007

9 - Real Cataluña Radio.


Això de retransmetre els partits del R. Madrid sencers, siguin partits intranscendents o no, no pot portar res de bo.
El Barça, es mes que un club. Tots sabem que vol dir això. Ningú ho vol dir, però tots sabem que vol dir. Per la mateixa raó, a Catalunya, el R. Madrid, també es mes que un club.
El percentatge de madridistes que tenim a Catalunya no es normal. Es un cas per fer un estudi sociològic. La hipocresia i els tabús, fan que tot això quedi enterrat. Però no es normal.
Jo soc del Barça. Soc del Barça per que soc català i nascut a Barcelona. De petit, i per fer enrabiar al meu pare, em vaig fer seguidor del Saragossa i després del València, però quan em vaig fer adult, vaig escollir ser del Barça.
La elecció per fer-te seguidor d’un equip, es pot fer per molts motius. Per un jugador, perquè t’agrada la samarreta o l’himne, o perquè tens certa debilitat per la població que representa. Però en la majoria dels casos, ho fas per raons de procedència o de residència. Es per això, que la majoria de gent que viu o a nascut a Munic, es del Bayern, o a Manchester, del “City” o de “united”.
Es per això, que la majoria de gent que a nascut o viu a Catalunya, haurien de ser del Barça o del Espanyol (si parlem d’equips de primera divisió) Evidentment a Catalunya hi han molts emigrants que tenen tot el dret, i amb tota la lògica del món, que no volen desarrelar-se del tot de la seva terra i segueixen al equip de la seva zona de naixement o de residència de la infantesa. Però lo estrany, es que hi han molts d’aquest immigrants, que no fan ni una cosa ni l’altre. No han escollit com equip ni al Barça ni al Espanyol, ni al equip de la seva zona de procedència. Han escollit al R. Madrid. Fins hi tot, passant per sobre del equip que representa el seu lloc de procedència. Tots coneixem a persones de La Corunya, que prefereixen que guanyi el R. Madrid abans que el Deportivo. I el mateix podríem dir de persones de Màlaga, Múrcia, Valladolid, i fins hi tot de València. I això no es normal. Aquest alt percentatge de catalans (normalment no nascuts a Catalunya, o fills d’immigrants espanyols) han escollit el R. Madrid per unes raons ben concretes.
Aquest efecte s’atribueix a que la gent es fa dels equips campions. Això es una falacia, ja que aquests mateixos que han escollit al R. Madrid per ser un equip campió, quan es tracta de seleccions nacionals, s’apassionen amb la selecció espanyola, que de campiona no en te res. S’apassionen amb la selecció espanyola per motius identitaris, i només identitaris, sense que el bon joc, o els títols esportius hi tingui res a veure, Per tant, la elecció de ser seguidors del R. Madrid, es igualment una elecció de caràcter identitari, i només identitari. Amb aquest sentit identitari, el que volen reafirmar, molts cops sense ser-ne conscients, es que son espanyols i no catalans (tot hi que si que ho son) Es com un punt de resistència a la integració amb el país on viuen. Clarament es un mecanisme de reafirmació espanyola i rebuig de lo català, tot i que la majoria d’ells, ni tant sols en son conscients d’aquest fet.
I tot això no es normal. I per demostrar-ho només cal posar exemples de coses que passen aquí, però canviant els noms.
Imaginem-nos que som de vacances a Buenos Aires el dia que es juga la final de la copa del món entre l’Argentina i el Brasil. Durant el partit, hem aprofitat per fer una becaina, i quan ens llevem i sortim al carrer, ens trobem a molta gent celebrant la victòria. El primer que pensem es que l’Argentina a guanyat. Felicitem al senyor de la recepció del hotel, i ens diu que no ha guanyat pas l’Argentina, sinó el Brasil. El següent pensament que tenim i que comuniquem al recepcioniste es:
- dons si que hi han brasilers aquí?
El aleshores quan el recepcioniste ens diu:
- No, no. No son brasilers, son gent de Xile, de Paraguai, de Uruguai, de Veneçuela. De brasilers, en n’hi han ven pocs. Un 1% aproximadament.
Sense cap mena de dubte, ens quedaríem bocabadats.
Dons això es el que passa aquí, i ho trobem lo mes normal del món. Jo no ho entenc.
Però quan dius aquestes coses, son els propis catalans del Barça o del Espanyol, que et diuen que ets un extremista i un xenòfob, i que cadascú es del equip que vol, i no hi ha que donar-li pes importància. Això no es res mes que un altre falacia. He fet la prova.
Ja que tothom es del equip que vol, i no hi ha que donar-li mes importància, durant els mundials, decideixo ser seguidor de Escòcia, Korea, o Romania. En cada campionat escullo al atzar. Es aleshores, que com no vaig amb la selecció espanyola es que soc un extremista. No sé com m’ho faig, però l’extremista, sempre acabo sent jo.
El que no val, es poder escollir equip tranquil·lament, quan l’equip va en contra dels interessos dels equips catalans, però no es pot escollir equip, quan aquest va en contra dels interessos del equip espanyol.
Be, dons ara, Catalunya radio, la nostra, la que paguem amb els nostres impostos, amb els impostos dels catalans, ha decidit retransmetre els partits del R. Madrid. L’equip que per molts catalans, es la clau per no acabar d’integrar-se, i rebutjar la seva catalanitat, fent d’això una cosa normal. Aquestes retransmissions, si es fan bé i d’una manera objectiva, donaran normalitat, a una cosa que no es normal, i que caldria estudiar sociològicament a fons. Si Catalunya radio retransmet els partits del R. Madrid, d’una manera o altre, esta catalanitzant al R. Madrid. I alhora, espanyolitzant Catalunya.
Es molt mes important del que sembla, o si mes no, a mi m’ho sembla. Es una molt mala decisió. Penso escriure a Catalunya Radio exposant el meu disgust i les meves raons sobre aquest tema.
Salutacions i independència.

1 comentari:

Jaume Ametller ha dit...

Esperem que s0hi vagi afegint més gent!