4 - Una cosa o l’altre segons em convingui.

Respecte a la portada de “El Jueves”, un cop mes es posa en evidencia la hipocresia de les lleis espanyoles, que no tracten a tothom per igual. Ja ho vàrem veure amb l’assassí “De Juana Chaos”. Que tot i ser un assassí, té els seus drets, atorgats pel suposat estat de dret en que vivim. Ara resulta que no es pot fer conyeta de les relacions sexuals de la família real. Si acceptem que això no es pot fer, dons tampoc es pot fer amb ningú, i vull recordar un sketch del programa “Polònia”, a arrels del canvi en el sentit de vot d’ERC sobre l’estatut, promogut per les assemblees del mateix partit. Es feia conya de les relacions sexuals d’en Carod-Rovira, demanat permís a les assemblees, per poder tenir relacions amb la seva dona. Aleshores ningú es va queixar, i tots vàrem riure força (evidentment, l’sketch era molt divertit) Però, ara s’ha tocat a la família real, i hi ha qui es posa les mans al cap. Som o no som tots iguals? O som uns mes iguals que uns altres? El que passa es que Espanya té una monarquia una mica especial. Cal recordar, que segons les normes de la dinastia de la pròpia família real espanyola, el Príncep Felip, per poder ser rei, s’ha de casar amb algú del que es diu “de sangre azul”. Si es vol la monarquia, dons monarquia. Monarquia amb tot el que comporta. El que no pot ser es que per casar-me, soc republicà, però no es pot fer conyeta amb mi, perquè soc de la família real, i si amb la resta de les persones. O s’és monàrquic o republicà, però no soc una cosa o l’altre segons em convingui.