77 – Llenguatge positiu.

Després d’una setmana de tractament, avui he anat al dentista amb tota la por del món. Un cop la doctora ha acabat de fer la exploració, li he preguntat si m’hauria d’extreure el queixal, i m’ha dit que no, que em “desvitalitzaria el nervi” “Desvitalitzar?, vol dir que em matarà el nervi?” “sí, això mateix”. Un clar exemple d’aquest llenguatge positiu que procura treure ferro als temes desagradables, en el millor dels casos, però en altres ocasions el que pretén és fer passar per bona, una cosa que no és bona.

No he pogut evitar recordar-me del Sr. Zapatero i del Sr. Solbes amb les seves paraules de desacceleració, quan en realitat estan parlant de crisi. Els socialistes són uns mestres en aquest art de jugar amb les paraules i la veritat és que els hi porta bons resultats.

No sé si es l’últim cas, ja que els socialistes no paren d’utilitzar aquesta pràctica del llenguatge positiu, però la setmana passada, vàrem assistir a una “master class” d’aquest art de la ........................... comunicació!?

El protagonista del que vull parlar, és el Conseller Ernest Maragall, que la setmana passada, davant dels mitjans de comunicació, va exposar el projecte educatiu 2008/2009. Si els socialistes en general són uns mestres d’aquest art, s’ha de reconèixer que els germans Maragall, són els mestres dels mestres. El fet, és que anava exposant tot el projecte amb un to força cofoi amb la tasca realitzada, transmetent satisfacció i optimisme, fins que va arribar al clímax, anunciant la instal·lació d’una pila de Mòduls Aulearis. Mòduls Aulearis? Sí, si, Mòduls Aulearis perfectament equipats. “MO-DULS A-U-LE-A-RIS” vaig pensar, “que guai, jo vull que les meves filles vagin a aquests Mòduls Aulearis perfectament equipats”

Llàstima que “Mòduls Aulearis perfectament equipats” vulgui dir en realitat ..........................BARRACONS.

Però com s’atreveix? Després de les crítiques que va fer el PSC mentres era a l’oposició pel tema dels barracons, amb tota la raó del món, ara que són al Govern, ens volen vendre la moto que són una cosa fantàstica, que res te a envejar a les “antigues” i “passades de moda” aules convencionals de escoles construïdes amb maons, ciment, formigó, vidre i acer.

Després de la exposició que va fer el Conseller, la veritat és que si jo fos el Sr. Solbes, li diria als negociadors catalans, que el debat del finançament no és ètic, ja que disposem d’una pila de Mòduls Aulearis perfectament equipats, que són la enveja de la resta de comunitats autònomes de regim comú.

Potser el que pretenia el Conseller, era amagar a l’electorat català, la precarietat en que es troba tot el sistema educatiu català, i que el pateixen directament els nostres infants.

L’únic que pot aconseguir el Conseller amb aquest llenguatge positiu i optimista, fregant l’eufòria i el cofoisme, és restar força i crèdit als negociadors catalans, per aconseguir un bon finançament, i alhora, fer creure a la ciutadania, que les coses no estan tant malament, i potser el debat dels finançament és excessiu. Estic segur, que més d’uns pares, pensaran que si els seus infants van a uns barracons, ha estat cosa de mala sort, però que tard o d’hora, els seus fills podran accedir, després de la bona feina del Conseller, a un d’aquests fantàstics Mòduls Aulearis perfectament equipats que hi han per tota la geografia catalana.

Si us plau, utilitzem el llenguatge correctament, i diguem les coses pel seu nom, i no amaguem les coses amb paraules ben sonants, que l’únic que aconsegueixen, és adormir a la ciutadania, fent-los creure que les coses són millors del que en realitat són. Si són barracons, són barracons, i siguem conscients de la realitat, que és la millor, per prendre les mesures més adients, per millorar les coses.

Per últim, no tingueu por d’anar al dentista, que treballen molt bé, i no fan cap mal, tot que utilitzin un llenguatge positiu. Podem dir el mateix de tots els que utilitzen aquest tipus de llenguatge? En el cas del Conseller Maragall, evidentment, NO.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

76 – Gais Sí, Independentistes, No.

De tant en tant, faig de vampir, i m’aprofito de la feina d’algun blocaire. En aquesta ocasió, la meva “víctima”, és en Salva, que en el seu bloc “Llibertat”, a fet un escrit, on crec ha deixat en evidència a algú, que podria ser el representant de molts evidenciats per aquest escrit d’en Salva.

És un escrit curt i sense males paraules. Us el recomano.
Gais, independentistes i espanyols

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

75 - No, però sí.

Un cop més, els fets diuen qui és qui, per molt que es vulgui amagar.

Durant la passada Diada, hi havia una campanya de commemoració del centenari de la Senyera Estelada, que consistia en penjar aquesta bandera en un lloc visible dels ajuntaments de tot el Principat.
No podem dir que era una commemoració innocent, ja que tenia una clara manifestació d’identitat pròpia, amb la que no tothom es podia sentir còmode. Però això no treu que fos una commemoració justificada, tant pel fet històric, com el de reivindicació nacional, que en les actuals circumstancies, i donat el moment de negociació entre Catalunya i Espanya, tenia el seu motiu pràctic.

Han estat aproximadament un centenar d’ajuntaments els que s’han afegit a la campanya, alguns tant significatius com Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d´Anoia, Figueres, Berga, Puigcerdà, Montblanc, Les Borges Blanques, Ripoll, Manlleu i sobre tot Girona.
Altres tant propers com: Arenys de Munt, Vilassar, Alella, Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Premià de Mar.
I altres, que són del nostre propi entorn com Santa Coloma de Farners, Riells i Viabrea, Lloret, Caldes de Malavella, Arbúcies, Sant Hilari de Sacalm.
Aquí teniu el llistat de tots els municipis que han col·laborat en aquest homenatge.
(Per cert, un cop més, Lloret ens ha passat la mà per la cara i cal felicitar-los).


Però ............ i Blanes? Que ha fet Blanes? Dons es va intentar, però no ha estat possible, gràcies al PSC i a EUiA/IC-V. Aquests dos partits que tant s’omplen la boca amb la Llibertat, la Democràcia i la Justícia social arreu (arreu menys a Catalunya, és clar) no han permès que Blanes s’afegís a aquest acte de commemoració. Sembla ser que per aquests dos partits, hi han blanecs que sí poden commemorar coses, i altres que no. Això és el que ells consideren Llibertat, Democràcia i Justícia.

Però potser a estat millor així. Ho dic per què han evitat l’Estelada a l’ajuntament, però no han evitat que l’Estellada lluís a Blanes d’una forma molt evident.

L’Estellada penjada just a sobre d’on es feia l’ofrena floral a Lluís Companys, es veia de lluny, i era força cridanera. De fet vaig veure molts turistes fent fotos d’aquesta Estelada i molts d’ells segur que es preguntaran que vol dir. Sense cap mena de dubte, es va fer un cop d’efecte. A mes hem d’afegir la que hi havia a La Casa del Poble, i les que hi havia als balcons. Mai havia vist tanta Estelada a Blanes.

Blanes no podrà sortir al llistat de municipis que van fer un homenatge a aquesta bandera, però és evident, que s’ha contribuït molt, des de fora de l’ajuntament (gràcies al PSOE de Blanes i a EUiA/IC-V) a fer divulgació d’aquest símbol de identitat i dignitat del poble català.

Vull agrair a Acció Cultural Es Viver, a La Casa del Poble i ERC, i a tots els vilatans i vilatanes, que han fet el seu particular homenatge a la estelada, ja que el seu ajuntament, gràcies al PSOE i a EUiA/IC-V, no ho va poder fer de forma “oficial”.

Salutacions i independència.

74 – Gràcies. Mar.

El dissabte passat, vaig rebre un missatge de la Mar, demanant-me que participés en una iniciativa per tal que els blogs de tall independentista, pengéssim l’estelada durant la Diada d’aquest any.

Aquesta iniciativa, venia per una escalfada després de conèixer unes declaracions del líder de C’s, i evidentment, em vaig afegir a la iniciativa de molt bon grat.

Gràcies a aquest comentari de la Mar, vaig poder descobrir les imatges que des del blog d’aquest partit a Blanes, tenen exposades, i que vaig posar en el meu últim escrit.

Però a més a més d’això, he descobert la il·lusió en estat pur. He pogut veure la força i l’empenta que es pot generar des dels blogs. He comprovat que hi ha gent que no s’ha deixat seduir pel desencís i que malgrat tots el impediments i tots els actes que de tant en tant, desmotiven fins l’extrem, no abandonen.

Aquest dies he pogut viure el fet que l’independentisme no està ferit de mort ni està malalt. Esta viu i ben viu, i només cal saber-lo gestionar per tal que doni els fruits que totes aquestes persones, entre les que m’hi trobo, puguin aconseguir que els seus anhels, es tornin realitat. Com ja he dit algun cop, la independència és possible, avui. Només cal voler-la de veritat, tenir coratge, i oblidar el cinisme, que fa que tantes persones amb sentiments independentistes, es quedin al sofà de casa esperant que els polítics els hi facin la feina (que l’han de fer, però la societat també s’ha de mobilitzar)

Després de la feinada que ha fet la Mar durant tots aquests dies, no n’ha tingut prou, i ha confeccionat un vídeo, que potser tècnicament sigui millorable, però el contingut del mateix és immillorable. En un dia com avui, cal veure’l. Us el recomano. Crec que sincerament, us omplirà d’il·lusió. Senzillament, és un vídeo que ens diu que cal seguir endavant. Que paga la pena fer-ho.

Moltes, moltes, moltes gràcies, Mar.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

73 - Fusió independentista.

Aquesta setmana la volia dedicar del tot a la Diada, però la actualitat, i la petició d'un company, em fan que parli d'un altre tema, tot i que en el fons, està relacionat.

Què que en penso de la fusió entre Rcat i EI? Dons en principi em sembla molt bé. De fet, des de Rcat sempre l'hem buscat, i mai no hem acabat d'entendre els motius pels quals, aquesta fusió no es produïa. La prova d'això és que Rcat ha donat suport a totes les iniciatives i propostes de EI.

Suposo que tothom sap que és Rcat i EI, però per si de cas, en faré cinc cèntims.

Rcat i Ei son dues corrents critiques o alternatives a l'actual direcció d'ERC que fins ara, havien treballat separades per tal de canviar l'estratègia que segueix l'actual direcció d'ERC.

Aquesta fusió entre els dos corrents era inevitable, i si no s'havia produït fins ara, no crec que hagi estat per la falta d'interès de Rcat. Pel que jo sé, el pacte entre els dos corrents, ja s'havia produït, com a mínim un cop, però en l'últim moment, EI es va fer enrere.

Dic que en principi en sembla bé, però no puc negar tenir cert recel davant d'aquesta fusió, donades les peculiars maneres de fer d'EI des de el seu propi naixement. Entre els dos corrents no hi han masses diferencies ni ideològiques ni estratègiques, i des de Rcat, mai varem acabar d'entendre els motiu de la creació d'EI, si ja existia Rcat. Aquest naixement d'EI, volent-se desmarcar de Rcat, no feia pensar re de bo, ja que totes les respostes al per què de la creació d'EI, ens portaven als anhels de notorietat, o a la creació d'un submarí de la direcció per tal de dividir als crítics.

També crea recel el fet que en repetits cops, Rcat i EI han pactat un acció conjunta, i EI finalment no ha complert. I personalment, també em va fer molt mala espina, veure la diferencia aparent de pressupostos entre Rcat i EI.

Malgrat aquest recels, també hem de reconèixer, que EI, mai ha donat el pas definitiu que molts pensàvem de pacte amb la direcció, i malgrat les acusacions de connivència soterrada amb el sector d'en Puigcercós, s'ha mantingut ferma en el seu discurs.

Així dons, per mi, l'únic que puc retreure a EI, són les seves ganes de fer les coses pel seu compte, i no facilitar aquesta fusió, que arriba tard. Però mes val tard que mai.

I com pot afectar això a ERC? Dons no ho se, però estic segur que no farà cap mal. Pressionarà a la direcció per fer les coses millor, segons el nostre punt de vista, i segur que ajudarà a una major representació plural del partit.

El fet d'haver perdut l'últim congrés d'Esquerra, en cap cas vol dir que els crítics ens hem de creuar de braços. Hem de deixar treballar, però alhora, ens hem de preparar per si venen maldades.

Però aquesta fusió encara no està enllestida, ja que, si més no per la part de Rcat, s'ha d'aprovar per assemblea, i aquestes encara no s'han fet.

Espero que ens ho expliquin tot molt bé, per poder votar en conseqüència amb les idees personals de cadascun de nosaltres, tot i que jo, estic molt predisposat a votar a favor d'aquesta fusió.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.