Diuen que el daltabaix electoral d’ERC es deu sobretot, pel fet d’haver fet president de la Generalitat al Sr., ara Molt Honorable José Montilla, però jo no hi estic d’acord. Jo era partidari de fer al Sr. Montilla President de la Generalitat, i de fet, encara avui penso que va ser una bona jugada. CiU ha de ser a la oposició una legislatura més, si més no, fins que doni mostres clares de fer el gran salt, i deixar de ser una coalició autonomista, a ser una força política amb aspiracions sobiranistes. Només en aquell moment, i si les coses no canvien molt, ja m’està bé pactar amb PSC. La diferencia entre un partit autonomista i un partit regionalista, no és massa, i només es pot fer que un dels dos es posicioni fermament al independentisme, i aquest no és altre que CiU.
Per mi, el problema no és el Sr. Montilla. Per mi el problema és com s’ha fet President al Sr. Montilla. S’ha fet donant-li un xec en blanc, i donant-li totes les cartes bones, quedant-se ERC, amb una posició dèbil i vivint a l’ombra del PSC. Tots ho hem pogut veure, i ara no em posaré a enumerar tots i cada un dels casos que demostren aquesta teoria. Això, molt probablement ja vindrà en un altre escrit.
Però si he pogut veure la llarga ombra del PSC a sobre d’ERC-Blanes en el poc temps que soc militant, encara no fa un any. En concret l’he vist un parell de cops.
El primer cop va ser durant l’assemblea que vàrem fer per decidir el vot d’ERC per decidir l’alcalde de Blanes. Durant aquesta assemblea vàrem rebre el suggeriment des de dalt de no impedir el nomenament del Sr. Marigò, quasi al mateix temps que la Sra. Marina Geli, feia en persona una trucada telefònica al Joan Puig, prometent moltes coses si no impedíem el mateix nomenament. Mesos més tard, gent d’ERC-Blanes, van notar certes actituds estranyes d’altres consellers socialistes, apuntant directament en direcció a ERC-Blanes.
El segon cop que he vist, o millor dit, he intuït l’ombra del PSC a sobre nostre, va ser quan ERC va posar a en Joan Puig, com a numero 2 de les llistes de Girona per les passades eleccions al Congreso de los Diputados. Potser estic paranoic, però la veritat, és que això feia ferum a càstig pel tema del Sr. Marigó. Potser m’equivoco, però som molts, per no dir tots els components de ERC-Blanes que pensem que en Joan Puig ha estat castigat per plantar cara al PSC. Càstig que no es mereix de cap de les maneres, per varies coses. Una és que va respectar la decisió presa per el col·lectiu d’ERC-Blanes. Un altre, és per la fidelitat que ha mostrat, i encara mostra, després d’aquests moments delicats, amb la direcció del partit. Encara és hora que digui una paraula més forta que l’altre, i ha assumit el paper que li han volgut donar, sense fer masses escarafalls.
Des d’aquí, i ho dic ara, que durant les properes setmanes és possible que tinguem alguna diferencia, que vull agrair a en Joan Puig, el fet de donar la cara en tot moment per les decisions presses des d’ERC-Blanes; per tots nosaltres, ja que aquesta fidelitat vers la secció local, li ha comportat conseqüències directament dirigides a ell.
Aquestes són les ombres, entre d’altres, que han dut a ERC al daltabaix electoral. Aquestes són algunes de les ombres que han fet que ERC, prengui decisions pensant més en la seva aliança amb el PSC que en ella mateixa, fent d’ERC un partit satèl·lit, i tots sabem, o si més no, ho hauríem de saber, que els partits a l’ombra d’un altre, acaben desapareixent.
Si durant les properes setmanes algú vol veure un enfrontament a ERC-Blanes, s’equivocarà. L’únic que pot passar, és que hi hagin discrepàncies entre amics.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos
Benvolguda companya, benvolgut company.
Entrades
