165 – Les errades de Reagrupament.

Ahir parlava sobre com veig el present i el futur de ERC, i ho pintava força fosc i força negre, i també per tots el grups que d'una manera directe o indirecte han estat “contaminats” per Esquerra. Crec que tots, per una o altre raó, han acabat d'una manera semblant com ho ha fet Esquerra.

Personalment em vaig involucrar molt en Reagrupament, però sempre amb un Reagrupament dins d'Esquerra, ja que fora d'Esquerra, no li acabava de veure tot el sentit. Reagrupament pretenia redreçar la estratègia que feia la direcció d'Esquerra, per evitar el que ha anat passant elecció rere elecció, i que incomprensiblement des del meu punt de vista, molts militants d'Esquerra, entre ells la direcció, no volien veure. De fet, sembla que per fi ho han vist, però hi ha alguna cosa, que em fa pensar que potser en l'últim moment, algú es traurà de la “xistera” algun truc de màgia per continuar. Espero equivocar-me. I aquesta va ser la primera errada de Rcat. No sé com i perquè, però des de Rcat no varem saber fer veure al resta de la militància que les coses no anaven gens bé. És cert que no hi ha més ceg que el que no vol veure, però, segurament ho podríem haver intentat fer d'un altre manera.

La segona errada de Rcat, va ser marxar d'Esquerra. També és cert que no ens van deixar molt marge de maniobra, i deixar el partit, en aquell moment era l'únic que podia fer Rcat. En qualsevol cas, la marxa de Rcat de ERC, va ser, tant per ERC com per Rcat, un cosa molt molt dolenta, amb unes conseqüències desastroses per tots dos.

La tercera errada de Rcat, va ser creure cegament amb la transversalitat política i que aquesta sigui gestionada per una sola formació política. Les dretes i les esquerres, per molt que molts vulguin fer-nos creure que no, encara existeixen i la transversalitat és impossible. Des del meu punt de vista, calia fer un Rcat bicèfal, o tricèfal, o fins i tot quatricèfal, per tal de fer les polítiques socials i medioambientals que om pensi, i al mateix temps, poder consensuar una estratègia comuna pel assoliment de la independència del nostre país, sense trair cadascun de nosaltres, els nostres ideals.

La quarta errada, va ser donar-li tanta cova al Sr. Laporta. Ja en el seu moment, vaig dir que el Sr. Joan Laporta era un valor molt important per les nostres aspiracions, però al mateix temps, no podia ser en nº 1. Era, és, una personalitat massa . . . . . bé, no cal que entri en detalls, que cal tenir-la controlada, reconeixent la seva enorme i excepcional vàlua. Finalment, el Sr. Laporta, va suposar en un principi el descrèdit per Rcat, desprès per SI, i finalment per ERC.

I la cinquena errada, ha estat participar en unes eleccions municipals, en la majoria dels casos de la mà d'Esquerra. És evident que la suma de tots dos, podia fer pensar algú que podria sumar per recuperar el terreny perdut. Varem ser pocs, els que varem veure que aquesta aliança, sumava, per enfonsar encara més a tots dos. Rcat, no es podia permetre el luxe d'aliar-se amb ERC, fins que la direcció d'ERC es renovés. Aleshores i només aleshores, Rcat hauria, no només d'aliar-se amb ERC, sinó tornar a integrar-se dins del partit, que en definitiva, és casa seva.

Ara tos dos, Rcat i ERC, tenen un futur focs i un camí llar per recuperar el terreny perdut, i per errades de tots dos. Recuperem-nos, curem-nos les ferides, renovem-nos (de debò) per tornar a ser un i deixem treballar a la CUP, que ara per ara, és qui ha d'agafar el testimoni que ha deixat ERC, i quan estiguem forts un altre cop, ajuntar forces. Si cal amb SI, a qui desitjo que superi aquest moments. L'independentisme de dretes (o com es vulgui dir, es imprescindible per aconseguir la independència)

Salutacions, independència i justícia social.