diumenge, 5 de desembre del 2010

162 – Tanco la paradeta.



Desprès de 3 anys i mig de blog (precisament avui els compleix i no ha estat una cosa buscada) tanco el blog.

Abans de tancar-lo, m’agradaria parlar de ERC desprès de les eleccions, on em sembla increïble que el Sr. Puigcercós, no plegui. Tenint en compte que ERC és la segon cop consecutiu que té més ex-votants que votants, és increïble que encara vulgui seguir tallant el bacallà, quan en realitat, el que està tallant, és la jugular de la possibilitat de llibertat pels Països Catalans. El problema que té ERC, és que no té suplents, que en els últims anys, tots el que podrien ara agafar les regnes del partit i fer foc nou, ja no hi són. Ho sento, però algú ho havia de dir

També m’agradaria parlar de Reagrupament. Hem de continuar, però aquest cop, amb calma i sense preses, escollint molt bé al costat de qui ens posem, que ja l’hem cagat dues vegades. Ara, ens agradi o no, ja hi ha al Parlament algú que pot defensar les nostres idees tal com creiem que s’ha de defensar. Donem-li el nostre suport i si la caga, doncs, continuem construint, però poc a poc.

Un altre cosa de la que voldria parlar el del PSOE i la seva estafa quant ens diu que és d’esquerres. Un partit d’esquerres no regala 400 euros a cada ciutadà i ciutadana (cosa que va fer pudor a compra de vots) podent-los invertir en coses que fan falta de debò. Un partit d’esquerres no rebaixa els sous d’uns treballadors, per molt funcionaris que siguin (que no hi ha res de dolent en ser funcionari) i a sobre, no apuja els impostos dels poderosos. Un partit d’esquerres no fa la reforma laboral que ha fet el PSOE. Un partit d’esquerres, just abans del pont de la purísssssssima, no encén un llumí davant d’un bidó de benzina, que el mateix “Gobierno de España” ha anat omplint durant tot aquest any, i a sobre, després llença la culpa a la benzina per haver-se encès.

I evidentment, m’agradaria parlar de la gran estafa de l’any. De CiU, que han deixat creure a la gent sobiranista que CiU són sobiranistes, i han enganyat descaradament als que s’han deixat enganyar (també ho hem de dir) amb lo del concert econòmic, que no han trigat ni 24 hores, en dir que allò que el que havien promès, no era exactament el que la gent pensava, si no que el que deien que volien era alguna cosa que s’apropés al concert econòmic, i no que volien exactament un concert econòmic i bla, bla, bla. . . .

El que no entenc, és com persones independentistes donen el seu recolzament a una formació política com CiU, que és descaradament DEPENDENTISTA. En fi, quasi tots els col·lectius, es mereixen el que tenen, i els catalans, som l’exemple més evident d’això.

Però ara, ja no podré parlar de tot això, ja que tanco la paradeta, i els motius són els següents:

1 – Tinc la sensació que parlo a les parets i que tampoc hi ha molta gent interessada en el que dic, per tant penso que en realitat, el que dic no és massa interessant, i per tant no paga la pena dir rés.

2 – Tot i no ser interessant el que dic, el que és cert, és que tampoc hi ha ningú que escolti el que dic, i lluny de tenir en consideració el que dic, o s’ignoren les meves paraules, o es fa tot el contrari. I sempre, i pot semblar pedant el que diré, però és la veritat, sempre he tingut raó. Això m’ha passat amb la meva vida personal, a la feina, amb els meus companys de feina, a ERC i a Reagrupament. Podria posar molt exemples però em fa molta mandra.

3 – Són poques les persones que em segueixen, però malauradament crec que tinc certs lectors que no m’agrada que em llegeixin. L’altre dia a la feina, algú em va fer un comentari que, sense adonar-se’n, em va fer veure que em llegia d’amagat, i no em convé que aquestes persones em llegeixin. Sabent que soc llegit per aquestes persones, ja no soc lliure de dir tot el que puc i vull dir.

4 – I aquest és el més important, la falta de motivació per continuar escrivint el meus pensaments, sensacions i impressions sobre tot allò que ens envolta, sobretot des del punt de vista polític, nacional i social. Estic cansat de “discutir” i de perdre el temps intentant canviar l’opinió dels demés, o si menys no, influir-hi positivament. Potser em vaig vell, però penso que segons quines coses, és una pèrdua de temps insuportable discutir sobre elles. Discutir sobre la independència de Catalunya o sobre la necessitat de eliminar qualsevol tipus de política econòmica de caire liberal, és com discutir sobre si el cel és blau o sobre si els arbres tenen les fulles verdes. Sempre hi hauran matisos, però que el cel és blau, i les fulles dels arbres són verdes, és inqüestionable.

Aquest últim motiu és el veritable motiu per tancar aquest blog que va néixer amb la finalitat d’influir humilment en la societat catalana, i per fer un diari personal obert a tothom, on el dia de demà, les meves filles poguessin saber exactament com pensava el seu pare. Els altres 3 motius, la veritat són una mica . . . bé, per mi no tenen gaire importància. Potser el tercer si que tingui la seva importància, ja que posa en perill, el pa de les meves filles.

Un altre motiu per fer aquest blog, era per obligar-me a escriure en català i millorar la meva ortografia i el meu nivell de català en general. En aquest punt, aquest blog ha estat tot un èxit, tot i que encara he de millorar molt.

Deixaré públic el blog durant una setmana o dues, i posteriorment, el tancaré definitivament.

Salutacions, i gràcies a tots els que heu participat directament o indirectament d’aquest projecte de blog.


Independència i justícia social.

4 comentaris:

Maxi ha dit...

Josep... lamento molt les teves paraules, tot i que com ja ets coneixedor, som de plantejaments estratègics diferents, on jo predomino la lluita de classes i la revolució social (entesa com a un canvi cap a un model econòmic i social just, i no com a un procés sanguinari cap a una "dictadura del proletariat"), enfront al plantejament d'una necessitat prioritària de dotar d'estat propi a la nostra nació (tot i que els últims temps, cada dia sembla més el camí cap a un procés d'alliberació nacional i de classe).

Les teves paraules son compartides per a mi, i per moltes persones que com un dia vares fer, varem obrim espais de reflexió oberts a tothom, amb l'humil (o no tant humil) intensió de poder influir en el pensament i consciencia social i política de la gent de la nostra nació. En tot cas Josep, jo encara no vull tirar la tovallola, i faig de la meva casa la teva, esperant poder trobar-te per "punxar-me" en tot allò que creguis traslladar-me o qüestionar-me dels meus pensaments i escrits.



Una fraternal salutació "camarada" (donem avui aquesta llicència poètica, un altre dia ja m'ho rebatràs).

Maxi

Maxi ha dit...

.

Anònim ha dit...

Hola Josep, respecte a les raons per les quals dius que Puigcercós ha de plegar potser són les mateixes per les que Carretero també hauria de plegar? Els mals resultats electorals?

Hem de ser globals en les valoracions i a l'hora de demanar caps, perquè segurament si Carretero hagués guanyat el darrer congrés d'ERC i Puigcercós i Carod haguessin fet el mateix que ell, plegar i muntar un altre partit polític, potser i possiblement ara amb Carretero a ERC aquesta encara tindria menys de 10 escons. De fet, el mateix Carretero anunciava que tenia la sortida als mals resultats d'ERC amb una altra estratègia, diferent, i hem vist que anava errat.

Que el vot independentista s'hagi fragmentat, beneficiant CIU i el PP, és "mèrit" de Puigcercós, però no oblidem també que és el mateix "mèrit" d'en Carretero i d'en Laporta.

Salut i sort!


Jordi

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola.
Abans de re, perdoneu la meva tardança en contestar, però . . . . . bé, suposo que ja heu llegit l'escrit.

Maxi:
Moltes gràcies per les teves paraules.
De fet, amb tu, tot i que ens hem fotut d'osties per tot arreu, sempre he trobat un amic, més que amb altres que teòricament eren més propers a mi.

No et preocupis, que quan consideri que t'he de donar canya, allà hi seré.

I no defalleixis en la teva tasca, reflexionant sobre el món que ens ha tocat viure, i sobre el que voldríem viure.

Camarada? I tant que em pot anomenar camarada. Sembla mentida, que dubtis de mi sobre aquestes coses!!!!

Jordi:
Les diferències entre en Puigcercós i en Carretero són brutals. No es pot comparar el fracàs electoral continuat d'ERC, amb uns resultats electorals per sota de les expectatives de Rcat. Per altre banda, cal tenir en compte que Rcat ha tingut un any ple de “traïcions” estranyes d'última hora, i un finançament molt minso. Ja m'hauria agradat veure en Carretero amb tota la maquinaria de partit d'ERC al darrera.

Ja n'he parlat mil cops d'això, i ara no tornaré a començar. L'aritmètica que fas, amb els hipotètics vots, no se d'on la treus però jo no la veig per enlloc. Tot plegat, necessita una profunda reflexió, que des de les posicions afins al sector Puigcercós, mai han volgut fer, i així ha anat.

ERC és el meu partit i tan debò, els pugui tornar a votar. Només depèn d'ells (malauradament, i amb gran tristor per la meva part, quan parlo d'ERC, he de parlar “d'ells” quan fins no fa gaire, ho feia utilitzant el “nosaltres”)

Que ERC faci el que consideri oportú. Ja fa temps que penso que qui no vol veure, no veurà, per molt que se li digui. I fa temps que he decidit no parlar malament d'altres opcions independentistes, encara que hi han cops que m'he de mossegar la llengua (i ara no va per ERC) Així que tal com dius, desitjo sort a ERC, a la CUP, a SI, a Rcat Independentista, i tothom que defensi la llibertat dels PPCC, democràticament.

Salutacions, independència i justícia social.