dimecres, 9 de juny del 2010

146 – Plego de Reagrupament.



Abans de re, que ningú vulgui veure cap sector crític, ni cap baralla de egocentrismes, ni cap tipus de lluita de poder. Ni tampoc ningú podrà dir allò de “ni ells mateixos són capaços de portar-se bé entre ells” ni re per l’estil. Si marxo de Reagrupament, és per raons alienes a la meva voluntat, i que m’obliguen a fer sacrificis de tot tipus. Marxo per culpa de la crisi.

Però ara que marxo, vull aprofitar per dir, que penso que l’estratègia de Reageupament no és l’encertada. La idea de la transversalitat de l’independentisme (que és evident que és transversal) que es té des de Reagrupament, és força diferent de la que tinc jo. Des de Reagrupament, es diu, que l’important és la independència, i que la resta de coses ja les discutirem, un cop haguem aconseguit la independència. La Independència és allò que ens agermana als de dretes i als d’esquerres, i als que no saben ben be on són, Agermana als ecologistes amb els que no ho són tant. En definitiva, que la independència és el que ens reagrupa a tots, i la resta de coses ens separen. Per tant, totes aquestes coses, s’han de tractar de la forma més tangencial possible, a fi de no distreure’ns del principal objectiu. La independència.

Des del meu punt vista, s’ha de prioritzar l’assoliment de la independència, per tal de poder fer amb més eficàcia totes les polítiques que s’han de fer a casa nostra i s’han de fer amb urgència. Però prioritzar, en cap cas vol dir ignorar o passar full. Encara ho podria compartir, si em garanteixen, que a les properes eleccions, l’independentisme, traurà una majoria absoluta abassegadora. Només així, podria donar suport a aquesta estratègia de concentrar tots els esforços en un sol punt. Malauradament, vivim temps on hi han moltes carències socials, i no podem ignorar aquestes circumstancies per les que passen molts sectors de la ciutadania, i que en moments com aquests, volen un altre tipus de solucions. En moments com aquests, no podem girar el cap quan es parla de reforma laboral, o de refundació del capitalisme, o de retallades a les pensions o als funcionaris (i no funcionaris) A part del debat nacional, l’eix social, també existeix, i s’ha de tractar. Reagrupament no el pot ignorar, emparant-se en l’assoliment de la independència, encara que aquesta sigui la gran eina que ens pot permetre tractar millor tots els problemes que pateix la nostra ciutadania.

Però és clar, si fem això, la majoria de reagrupats pensen que ens dividirem en reagrupats de dretes i d’esqerres, Ecologistes i menys ecologistes. I això farà que ens enfrontem. Doncs no. Això el que farà és evitar que part de la ciutadania no es vegi forçada a escollir entra nació o polítiques socials. Podria escollir les dues coses, Amb un reagrupament bicèfal, o multi-tasca, o personalitzat, la ciutadania podria escollir tranquil·lament una força que la representés més acuradament. Tal com està plantejat actualment reagrupament, molta gent, com jo, tindrem el dubte de “si voto reagrupament, qui tipus de reforma laboral defensarien?” La resposta, evidentment no pot ser - “Cap. El nostre objectiu és la independència i no entrem en altres coses” - I molt menys la de - “donarem llibertat de vot en aquests casos” - ja que això no respon a la pregunta que feia en un principi. “Si voto a reagrupament” en matèria laboral, que voto?” Un reagrupament personalitzat, evitaria aquesta manca de compromís social que té actualment Reagrupament. I té aquesta mancança, per tal de no tenir enfrontaments interns aliens al objectiu principal i comú. Un reagrupament personalitzat (crec que amb tres opcions ja cobriríem tot el ventall i amb dues ja faríem) seria un reagrupament veritablement i palpablement transversal per la ciutadania, que amb l’altre aspecte important de reagrupament, (la regeneració democràtica) farien de reagrupament una opció plausible, i no com ara que crec que la transversalitat de Reagrupament es vista com una gran incògnita, i a la gent, com és lògic, en temes polítics, fuig de les “incògnites”

Però repeteixo, la meva marxa de reagrupament, no es deu a aquestes diferències de concepte de la transversalitat, sinó que només es per motius econòmics. Em sap greu, sobretot pels companys que he deixat a la Junta Coordinadora de la comarca de la Selva, però m’heu de creure quan dic, que no tinc un altre remei. Ja m’agradaria a mi, poder lluitar per aconseguir fer realitat un reagrupament personalitzat. Us desitjo molta sort, tant a La Selva, com a nivell nacional.

Salutacions, independència i reagrupem-nos.

4 comentaris:

Manel Bargalló ha dit...

Josep,
no saps el greu que em sap que tinguis que deixar Reagrupament per prioritzar la lluita per sortir de la crisi.
Ho entenc perquè si arriba el cas que a mi també m'afectès (toquem fusta) primer és la familia abans de tot.

Et desitjo molta sort.

Però discrepo cordialment del teu diagnosi sobre RCat. Jo penso que el dia que RCat vulgui ser un partit polític, tal com tu demanes, ens autodestruirem. Això fou per mi la causa principal de la crisis pasada. Alguns volien fer un partit de l'associació.

Endavant les atxes!! amb la teva lluita per la crisi

Jordi Vàzquez ha dit...

Una salutació tot lamentant la teva decisió.
Has fet un bon anàlisi.

En termes comptables Reagrupament té un actiu (la transversalitat) que té una hipoteca a sobre (molta gent no enten que no es pronunciï sobre alguns temes).
És millor tenir una casa amb hipoteca o no tenir-la?.
Depèn de cadascú.

Comparteixo que Reagrupament té un alt risc al no definir-se però crec també que és un valor prioritzar la independència per sobre de tot. Fins i tot per sobre d'una crisi que, amb la dependència, no podrem resoldre.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Josep, em sap molt de greu que pleguis, sobretot perquè interpreto que no estàs passant per una bona situació personal. Ànims.

I respecte el que planteges, tu i jo no podem estar al mteix partit o moviment? En algunes coses tenim diferents punts de vista, però no ens podríem posar d'acord? Recorda, estem parlant del Parlament de Catalunya.

La reforma laboral? Però si es discuteix a Madrid! Si tot lo important es discuteix a Madrid? Penso que es pot fer aquest moviment transversal, i que hi cabem (gairebé) tots.

Doncs això, molts ànims, de veritat, i escriu més sovint, que ho trobo a fatar!

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola Manel.
Malauradament he de prioritzar, tal com dius, i avui per avui, no tinc més remei. A més, cada dia rebo més males notícies.

I sobre la meva diagnosi, no és que reclami un partit polític. Reclamo un partit polític amb dues mans, la dreta i l’esquerra (com a mínim) i no és que ho reclami, és que és una passa inevitable. Si volem tenir representació parlamentaria, d’una forma o altre, haurem de ser partit polític (encara parlo de “nosaltres”)

Hola Jordi.
Comparteixo tot el que dius. Jo també tinc el mateix dubte, però trobo a faltar certs posicionaments.

Hola Salvador.
Tens raó quan dius que tot lo important es decideix a Madrid, i com tu, penso que a Rcat hi cabem tots. Això no ho poso en dubte en cap moment. El que vull dir, és que hi cabem tots, però estem callats, i per tant no es fa visible que hi som tots. Si parléssim tots, la transvesalitat es faria evident i encara hi cabríem més, Mostrem-nos transversals, i no ocultem la transversalitat amb el nostre silenci.

Salutacions i independència.