dilluns, 12 d’abril de 2010

143 – Laporta o la vara de doble mesura.


No estic segur que en Joan Laporta sigui un bon candidat per reagrupament, però sempre he tingut simpatia per aquesta persona. De fet, recordo que quan va guanyar les primeres eleccions al F.C. Barcelona, li vaig dir a la meva dona, “Si tinguéssim més tius com aquest, a Catalunya les coses serien molt diferents” Aquestes paraules volien dir que pensava que en Joan Laporta reunia tot un seguit de condicions que feien d’ell, el líder que crec que necessitem als Països Catalans. Tenia uns objectius clars i sobretot, valentia per dur-los a terme. Era una d’aquelles persones amb el seny adequat per saber quins són els camins que s’han de seguir per arribar a la fita desitjada, i el que és millor, té prou rauxa per seguir aquests camins.

I la valentia del Sr. Laporta era evident, ja que tots els que tenim sentiments independentistes, sabem els pa que si dona. Algú que es manifesta obertament i clarament independentista, i aconsegueix una mica de quota d’influència social, ràpidament serà atacat per tot arreu, fins i tot utilitzant descaradament mesures poc defensables com allò que en diuen la vara de doble mesura. Es allò de criticar de males maneres a una persona per fer el mateix que fa un altre, però que aquesta última, serà lloada. L’exemple més clar d’això, és la crítica constant que ha rebut el Sr. Joan Laporta per definir-se políticament. Sembla ser que un independentista, ha de callar el seu posicionament, ja que no tots els socis i simpatitzants dels Barça, són independentistes, mentre que un president col·laboracionista amb l’estat espanyol, no rep cap crítica pel seu posicionament, tot i que tampoc tots els socis i simpatitzants dels Barça, són col·laboracionistes.

Un altre exemple de valoració injusta envers el Sr. Laporta, va ser com es van valorar les dimissions del Sr. Rosell i del Sr. Soriano. Mai vaig entendre la bona premsa del Sr. Rosell. De fet va ser una persona que va dimitir perquè no es feien les coses com ell volia que es fessin, i a sobre criticava que no es fessin les coses com ell volia, tot i que la majoria de les persones de la junta del Barça, no les compartien. La veritat és que vaig veure la actitud del Sr. Rosell, com la d’un nen mal criat, que si no es juga a lo que ell vol jugar, doncs no juga, i fa tot el possible per que la resta de nens no juguin al que volen jugar. I lo del Sr. Soriano, també em va semblar que abandonava el vaixell, abans que aquest s’enfonsés (o això es pensava ell) Però mai vaig sentir cap opinió dels “intel·lectuals”, esportius o generalistes, discrepant sobre la integritat i les maneres de fer d’aquestes dues persones.

De fet, les crítiques rebudes per les recents declaracions que ha fet el Sr. Laporta, per certes persones a la tertúlia d’avui d’El món a Rac1, que tenen cert prestigi, i que personalment poso força en dubte, són patètiques. Un exemple és la constant desqualificació que fa en Jordi Basté del Sr. Laporta, acusant-lo de populista. Es curiós i divertit que sigui precisament el Sr. Basté, el que vagi fent acusacions de populisme.

La valentia i eficiència demostrada per en Joan Laporta, el fan una persona interessant per formar part de l’equip de dirigeixi els Països Catalans a la independència, però no tinc clar que sigui qui ha de liderar aquest projecte, ja que durant aquests anys de gestió gloriosa del Barça, tant a nivell esportiu com a nivell nacional, el Sr. Laporta s’ha fet molts enemics, i aquests li han posat unes dianes enormes per atacar-lo, i això, pot perjudicar al projecte de alliberar als Països Catalans del llastra que és, la dependència d’Espanya.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

11 comentaris:

Maxi ha dit...

Hola Josep (et puc continuar dient Josep, o et tinc que anomenar ara com a mig-ocre?). Comparteixo amb tu la opinió sobre els medis (tertulians, premsa escrita, televisió, etc...) que tenen una facilitat esgarrifosa per "destrossar" a qualsevol que és surti de les línies traçades per uns poquests.
Tot i això, no puc esta menys d'acord amb la teva valoració de Laporta... jo no el voldria ni d'aprop en una candidatura d'un partit al que jo vulgui votar. Es clar que no compartim tots els criteris polítics (uns poquets, allò de ser d'esquerres -amb matisos prou importants- si que els compartim, ho reconec).
Salut i revolta.

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola Maxi.
Em pots anomenar com tu vulguis. Josep, Ignorant, Ignorant migocre o mig-ocre, com vulguis. Sé que ho faràs sempre de bon rollo.

El medis són fatals. Abans podíem parlar clarament de la caverna mediàtica espanyola, i dels paradís català. Però poc a poc, el paradís català es va transformat en un altre caverna.

Només cal veure com van tractar en el seu moment al Anguita, o recentment a la gent d’Iniciativa. Abans va tocar a ERC, i últimament a IC (Alguns cops s’ho han buscat, però es passen una mica, aquest “periodistes d’opinió)

I evidentment, no pots veure al Laporta. Ja ho entenc, Però ell vol alliberar el país, i tu això, no acabes d’entendre-ho,

Ja saps, que encara que ens fotem d’osties, aquí sempre seràs benvingut.
:)

Salutacions, justicia social, i independència.

Jordi ha dit...

Josep,

En la darrera enquesta publicada, Carretero amb Laporta s'enduia el 0,7% de la intenció de vot. Això comportaria 0 diputats. Si això és així, a la pràctica (i remarco a la pràctica), Reagrupament haurà servit per una cosa, o potser per dues: la primera, per dividir l'independentisme parlamentari i la segona, per obtenir un Parlament més escorat cap a la dreta. En definitiva, per tornar a CIU, amb una TV3 nacionalista que amagui la realitat regionalista de la pròpia CIU, que no té cap intenció de somoure l'estatu quo ni d'invertir en infraestructures socials al país (més enllà de les grans infrastructures simbòliques), les que són per al dia a dia dels catalans.

Potser les intencions de Reagrupament eren bones, però com deien els avis, amb les intencions no n'hi ha prou, per res. I ara no és moment per tirar pedres a la nostra pròpia teulada.

Salut

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola Jordi.
Suposo que ets aquell Jordi que de tant en tan m’honorava amb la seva visita i el que es millor amb els seus comentaris. Si es així, m’alegro molt de tornar a saber de tu. bentrobat a casa teva. Si ets un altre, dons molt benvingut.

El tema de les enquestes, és força divertit, ja que són una de les coses més manipulables que hi han. L’altre dia, en vaig veure una, on Rcat, treia més escons que Esquerra.. No és impossible, però si reconec que em va sobtar. Però com mai he fet massa cas de les enquestes...

Les enquestes no es poden valorar segons el color del resultat que mostren, ja que en altres ocasions, mostraven una davallada d’Esquerra, que ningú amb poder dins del partit, hi va fer cas i van ignorar del tot. Ara te les creus? I abans no?

Per altre banda, suposant que fossin uns resultats acurats al que passarà, el que queda clar, es que Rcat, no haurà dividit re, ja que si treu un resulta “0”, vol dir que no li ha tret gran cosa a Esquerra, i per tant tot el que perdi Esquerra, ho haurà perdut ella sola.

I lo d’escorar al parlament a la dreta.... que vols dir? Que ara és a la esquerra? Realment et creus que el Pe-ese-ze és d’esquerres? I lo de TV3? Que vols dir que ara TV3 és més catalanista que amb CiU? Perdona Jordi, però per mi, tant m’és el Pe-ese-ze, com CyU. Tots dos són espanyolistes col·laboracionistes de centre. Dit amb tots els respectes, són el mateix gos amb diferents collars.

Per acabar, no acabo d’entendre la frase amb la que acabes el teu comentari. Qui està tirant pedres a la vostra (o nostra) teulada? De moment, estem molt calladets i fem molta bondat.

Salutacions i independència

Jordi ha dit...

Hola Josep. Sí, sóc el Jordi que de tant en quant s'honorava en escriure comentaris al teu bloc. I és que m'agradaria tenir més temps per al debat polític, però les circumstàncies (feina, estudis, família...) de vegades no em deixen arribar a tot arreu on voldria. Gràcies, emperò, per l'acollida.

Com que no em cap la resposta sencera la divideixo en dues parts.

Sobre les enquestes. Exagerant una mica podríem dir que feta l'enquesta, feta la trampa. Però això no seria del tot cert, perquè encara que la cuina de l'enquesta és al gust del pagano, en conjunt marquen tendències. I la tendència per a ERC és que recula i per a RCat és que tindrà dificultats per brotar mínimament. Cert és que els partits independentistes, com ERC o RCat, tenen una posició més difícil pels seus posicionaments sobiranistes, quant a la cuina i a l'hora de l'enquesta: són posicions que alguns dels enquestats no "confessen" tan fàcilment com els enquestats que tenen posicions més autonomistes. És a dir, me les crec relativament o no me les crec absolutament, però el que no podem ignorar és que gairebé sempre marquen i encerten tendències. Per cert, l'enquesta que esmentes que vas veure on RCat superava ERC és inèdita? Em pots donar la referència? No en tinc coneixement.
El resultat de RCat crec que perjudicarà sobretot a ERC però això s'haurà de llegir al final, en relació amb totes les posicions partidistes (CIU, ERC, o fins i tot l'abstenció). Tinc la impressió que Carretero (o Laporta) rascaran poc a CIU i poc a l'abstenció, però com dic, ara és massa d'hora fer treure conclusions.
Quant a dretes i esquerres. Jo penso que l'acció de govern és més d'esquerres ara que amb CIU, tenint en compte que els paràmetres dretes i esquerres són europeus, i que per tant les oscil·lacions entre ambdues accions no són espectaculars. En aquest escenari català o europeu, força centrat, és fàcil fer anàlisis maximalistes i dir que el PSC no és d'esquerres, o fins i tot IC no és d'esquerres. Això passa si agafem l'esquerra com a valor absolut, però jo entenc que ho hem de fer en relació amb els altres actors polítics. Per exemple, per a mi el PSC és més d'esquerres que CIU, o IC és més d'esquerres que el PSC. Per això, penso més útil qualificar en relació amb alguna posició política que en relació amb una ideologia, més o menys abstracta i més o menys subjectiva.

(Fi de la 1a part)

Jordi ha dit...

(2a part)

Sobre TV3. TV3 era més nacionalista amb CIU que ara, però el nacionalisme de la TV3 de CIU servia sobretot per camuflar la descafeinada acció política nacional de CIU. És a dir, penso que CIU usava TV3 per vendre una imatge nacionalista, la seva, que no es corresponia amb la seva actuació política real.

Certament PSC i CIU són propers perquè ambdós ocupen posicions centrals i fins i tot s'intercanvien importants contingents de vots, segons les eleccions siguin espanyoles o catalanes. No veig que la societat catalana estigui per fer canvis radicals, per la qual cosa entenc que jo com a independentista i ERC com a partit independentista ha d'incidir en aquesta centralitat, com està fent actualment. Entenc que posicionar-se en opcions de radicalitat -democràtica- et pot condemnar a la marginalitat. Tot i que és difícil fer canvis en el bipartidisme sociovergent dominant, s'ha d'intentar intreaccionant amb ells, per tal que els electors percebin l'opció independentista d'ERC com una opció possible i no nomeés com una opció suportable puntualment per radical o exclusivament de protesta.

A diferència de Carretero jo tinc una visió a mig termini, no a curt, per a la independència, la qual cosa implica mullar-se i actuar, tot i que això comporti patir retrocessos i desgasts en alguns moments. Però els d'ERC no ens rendim fàcilment i tenim tendència a pelear i aixecar-nos amb més força després de les batacades, no pas per sectarisme, ni per conveniència, sinó perquè en general i pel que jo he vist tenim conviccions sòlides.

I en relació amb la darrera expressió de l'apunt anterior, volia dir que no hem de demanar impossibles sinó possibles, i, amb els darrers resultats electorals, en conjunt i tant quant a esquerra com quant a sobirania, poca cosa més es podia fer i el que s'ha fet s'ha fet força bé. Des del meu punt de vista, és clar.

Salut!

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola Jordi.
M’alegro molt doncs de tornar-te a veure per aquí, tot i que jo estic una mica cansat del debat polític i necessito descansar. Ja porto quasi un any i mig sense moltes ganes de “lluita” i em dedico a observar, i no gaire. He patit força decepcions polítiques en poc temps. Potser em creia més útil de que en realitat soc. Per això, ara soc l’ignorant mig-ocre.

Les enquestes, si es vol, marquen el que vulgui marcar qui encarrega l’enquesta. I tampoc són tan fiables, i sinó mira el que ha passat amb el partit liberal al Regne Unit. Semblava que es menjaria el país i finalment ha perdut representació parlamentaria. Així doncs, les enquestes, s’han demostrat històricament, que serveixen més per manipular que no pas per fer un test real de les tendències socials.

Sobre l’enquesta on sortia que Rcat treia més vots que ERC, no tinc ni idea d’on ho vaig veure............o llegir................o escoltar. Ja dic, no li vaig donar més importància que l’anècdota.
Sobre si Rcat perjudicarà a ERC, tot depèn de com ho miris. Des del meu punt de vista, ERC s’ha perjudicat ella sola, i en tot cas, Rcat recollirà el vot descontent de ERC. Rcat no traurà ni un sol vot a ERC. ERC ja fa temps que els ha perdut.
Sobre el que Rcat “rascarà”, m’he quedat sorprès, veient que actualment, els que estem a Rcat, i som ex-ERC, som minoria. De fet és normal. A Rcat, si afegiran tots aquells independentistes que no tenien cap partit polític que omplís el seu espai. Si Rcat, no l’ocupa, difícilment podrà evitar fer-ho, si és que vol evitar-ho.

Dretes i esquerres? El Pe-ese-ze d’esquerres? Més que CiU? Potser una mica. Però no podem enlluernar-nos amb això. Avui mateix em pogut veure un exemple de les polítiques d’esquerres del actual socialisme descafeïnat. Si ni tant sols volen parlar d’esquerres i fan servir eufemismes com “progressista”.
Què els paràmetres dreta-esquerra els marca Europa? I què? Per això hem de renunciar als nostres ideals? Doncs també hem de renunciar a les nostres aspiracions d’independència, ja que si depenem d’Europa per això, ho portem clar.

La societat està cansada de polítiques “cen-tristres” que no es mullen. Cal un canvi. Calen noves formes, com en el seu moment va fer ERC. Tant aviat, ERC es va “centrar” va comença a caure. Mentre era “radical”, la seva força pujava i pujava. Per opcions “centrades” ja tenim al Pe-ese-ze i a CyU. No cal un altre opció “centrada i/o cen-trista”. Però és clar, quan diem coses així, som maximalistes o populistes. Per això, en Carretero i jo mateix, tenim una visió a curt termini i difícilment veiem més enllà dels nostres nassos.

I penso demanar sempre l’impossible. Només cercant la utopia, ens podrem apropar a ella. Això del possibilisme, em sona. No és el discurs de CyU durant ja fa més de trenta anys i que ens a portat tant lluny? De fet ens a portat tan lluny com a una comunitat autònoma de regim comú, com la de Cantàbria.

Salutacions i independència.

Jordi ha dit...

Hola Josep,

Jo també estic una mica cansat del debat, perquè potser n'hem anat molt saturats en els darrerrs anys. Dragon-khan obliga, i cansa... però potser necessitem més CIU paralitzant el conflicte polític i una TV3 més narcotitzant per tapar aquest conflicte... tornar 10 anys enrera, vaja.

Començo per això que dius de que "la societat està cansada de polítiques cen-tristes que no es mullen". No sé si tota la societat està cansada i si tota està cansada del mateix... A mi em sembla que la societat està bàsicament fragmentada, no hi ha solucions màgiques generals i més aviat hi ha petites solucions, però molt diferents segons les diferències de la societat. I crec que aquest és el context. Jo no tinc cap solució miraculosa o radical i tampoc la compraria a qui me la vengui d'aquesta manera. Jo penso més aviat en guanyar més societat del benestar i més sobirania, però tinc la impressió que això no és compartit o general en tots els catalans. Penso que la gent o molta gent necessita escoltar solucions més engrescadores, encara que, en el context actual tinguin poques possibilitats. Però a qui no li agrada que li regalin les orelles, i, fins i tot, qui no para atenció als que venen "la solució"?

Com que jo no compro "la solució" i penso que el debat polític a casa nostra mo és massa serè també prefereixo centrar-me en la meva feina a la Generalitat -com a funcionari, que després alguns encara em diran endollat-, i assolir a través del meu esforç tot el que em sigui possible per millorar els serveis que jo gestiono als meus compatrotes, al temps que avançar en la seva estructuració nacional. Potser no és la independència en 3 segons, d'acord, però vull pensar que n'hi ha d'altres que fan com jo, pels quals la utopia és a partir de la lluita quotidiana. M'estimo més avançar 1 m en la realitat que somiar-ho tot i no avançar en res.

Sóc català i pragmàtic, i no m'agraden les solucions a lo grande -que em semblen més espanyoles- però el meu pragmatisme segurament comparteix -diria- bona part dels teus mateixos ideals. I no vull tirar pedres al sostre dels que compartim aquests ideals, ni dels que som més pragmàtics ni dels que sou més utòpics.

Sóc d'esquerres però intento treballar cada dia com el primer empresari del meu país, perquè penso que els èxits rauen en la suma de petits avenços de les persones. I jo tinc l'honor de fer-ho a la Gene, igual com ho faria a qualsevol altre lloc de treball però a la Gene és pel meu país. Potser no és una gran utopia, però és una utopia possible. I aquesta a més, depen de mi.

Em sembla que m'he desviat una mica del debat, però és el que ara mateix m'ha vingut al cap o als dits.

Salut i força, i svp, que ens venguin el Touré!

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola Jordi.
Perdona però fins avui no he tingut el temps que et mereixes.

Tinc la sensació que veus a Rcat com una cosa dirigida per un messies en el que alguns creiem, cegament. I re més lluny de la realitat. Rcat no té “la Solució”. Només proposa fer les coses d’un altre manera. Proposa fer les coses com es feien quan ERC creixia, i sobretot proposa deixar de fer-les com es fan en els últims temps, on ERC va perdent influencia a la societat de forma alarmant. I això no són suposicions. Són números freds. De totes maneres, pensa que tot això que hem dius de no creure’t a aquells que et volen vendre “la Solució”, també ho podria dir jo del Sr. Puigcercós, amb la diferencia que el Sr. Puigcercós, em presenta unes tendències de vot, espectacularment dolentes. Per tant és dolent creure’s a persones que venen solucions màgiques, però encara és pitjor creure en persones que et venen solucions que tot pinta que la cosa no rutllarà.

Referent a la teva frase “M'estimo més avançar 1 m en la realitat que somiar-ho tot i no avançar en res” és precisament el que proposa Rcat. Erc no és que avanci poc, és que va endarrera.

Jo també soc pragmàtic, i és per això que persegueixo la utopia. Una cosa no està enfrontada a l’altre.

Salutacions i independència.

Jordi ha dit...

Hola Josep,

Serà que tenim percepcions diferents però, des del meu punt de vista, el sobiranisme ha avançat més que mai en els darrers 7 anys, a nivell polític i instituconal i a nivell social. A més, a nivell de gestió de govern s'ha millorat, una millora mínima i no pas espectacular. ERC ha anat endarrera en vots, però Catalunya ha avançat cap al sobiranisme.


I, si bé és cert que ERC ha perdut vots, i molts, dels que va guanyar, tampoc es pot canviar de rumb perquè aquest full de ruta va ser també el que va portar els mateixos vots que després es van perdre. Jo recolzo una estratègia pel full de ruta, no per si es guanyen o perden vots. Així, si m'hagués d'apuntar al carro del guanyador m'apuntaria a CIU, però no pas a Reagrupament, a qui i a l'igual que ERC les enquestes li són desfavorables. No recolzem els números, recolzem les idees.

Si bé un govern de la Generalitat és molt més complicat que la gestió d'un club com el Barça, recordo que un parell d'anys enrera Laporta estava contra les cordes, poca gent donava un duro per ell; finalment, no només "no estábamos tan mal" sinó que va superar la moció de censura i va ressorgir amb més força.

No sé si Reagrupament fa les coses d'una altra manera, però en qualsevol cas, n'hi ha moltes de les seves maneres que a mi no m'agraden molla. Per exemple, quan Carretero va fer dimitir una part de la Junta, aquestes persones no havien amagat i molt menys públicament amb la creació d'un nou partit, ans al contrari, estaven en línia amb el partit. Curiosament, Carretero gairebé va actuar com a contrapartit en el sí d'ERC! A més, després de l'article a l'Avui (signat per Carretero però que després hem sabut que va ser elaborat per Pereira), la direcció d'ERC no el va fer plegar sinó que el va cridar per demanar-li explicacions i, s'hi va negar; en canvi, Carretero, a la Junta de Reagrupament no va atendre cap explicació, va fotre fora els "crítics" sense seguir cap mena de procés democràtic. A la brava.

Si aquesta és la manera de ser diferents de Carretero i Reagrupament, no la compro, òbviament.

En qualsevol cas, penso que hi ha molts independentistes -potser tu també, no ho sé- que desitgen un partit independentista impossible, en el sentit que sigui un partit que els seus pressupòsits s'aconsegueixin al 100%. I quan les coses van bé (quan hi ha creixment electoral) perfecte, però quan no van tan bé, doncs a una altra cosa. I aquesta cançó els independentistes l'hem jugat massa històricament, i malament.

Per cert, t'imagines que passaria a ERC Puigcercós volgués col·locar la seva nòvia al front d'una regional del partit?

En definitiva, tinc la sensació que alguns no sou equitatius a l'hora de jutjar les actuacions ni tampoc les mateixes enquestes preelectorals. També, que en alguns reagrupats exERC s'ha primat un component de desil·lusió pel retrocés electoral d'ERC que no es correspon amb l'avenç nacional. I que es compra una estratègia que diu que tindrà resultats a curt sense haver baixat "de l'autocar", i és que entenc que una estratègia per ser realista ha de ser a mig termini. La il·lusió és fonamental però s'ha de muntar sobre pilars ideològics sòlids, no a l'inrevés.

Salut!

Per cert, en el meu comentari anterior volia dir que em sabria greu perdre en Touré, i molt, no pas el contrari.

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola Jordi.
Definitivament, sí. Tenim una percepció molt diferent de les coses.

Que els sobiranisme a crescut en els últims anys, és evident, en tots els sentits, menys en un. L’electoral. La representació d’aquest sobiranisme a les institucions a minvat espectacularment. I aquí és una de les coses més paradoxals d’aquests 7 anys. Que creixent com a crescut el sobiranisme, ERC ha perdut més vots dels que té.

Dius que és cert que ERC ha perdut molts vots però “tampoc es pot canviar de rumb perquè aquest full de ruta va ser també el que va portar els mateixos vots que després es van perdre” Des del meu punt de vista, precisament els ha perdut per canviar d’estratègia. De l’estratègia de la confrontació, va passar a l’estratègia de la pluja fina. Si et plau, no em vulguis dir que ERC s’ha mantingut en els seu full de ruta, ja que el que ha perseguit, és emmascarar el seu ideari, per intentar agafar vot metropolità. Jugada que li ha sortit fatal, ja que no només no ha aconseguit aquest vot, sinó que ha perdut el que li va “robar” a CiU, i part del que tenia abans. Les coses es van fer molt bé en un principi. En una escala de l’1 al 10, li podríem posar un 7 o 8. Però després s’han fet molt malament. En la mateixa escala, li posaria un 9 o 10.

També dius que “Jo recolzo una estratègia pel full de ruta, no per si es guanyen o perden vots.” Ara resulta que jo soc el pragmàtic i tu l’utòpic? No ho havies dit a l’inrevés? Precisament els de Reagrupament, el que demanàvem mentre érem dins d’ERC, era no canviar, seguir sent nosaltres mateixos, guanyant o perdent vots, però essent nosaltres. Però és que a sobre de canviar, és va canviar a pitjor. A pitjor impossible.

També parles d’en Laporta posant-lo d’exemple d’au fènix. És cert, però ho va fer en pocs mesos. ERC quan començarà a ressorgir? Porta 7 anys de caiguda. És molta diferencia de pocs mesos a 7 anys.

Sobre com va actuar en Carretero amb part de la Junta, a mi tampoc em va agradar, tot i que en algun cas, ho entenc. Personalment vaig aconsellar a la junta que no ens interessaven certes amistats i no em van fer cas. Em referia a un dels expulsats / dimitits. Però tenia entès que no volíem tirar pedres a sobre de la nostra teulada? Per tant no entraré a discutir com el president de ERC és el President, o el Secretari General, és el secretari General, o perquè jo, que soc un “mindundi” vaig marxar d’ERC.


Dius “En qualsevol cas, penso que hi ha molts independentistes -potser tu també, no ho sé- que desitgen un partit independentista impossible, en el sentit que sigui un partit que els seus pressupòsits s'aconsegueixin al 100%. I quan les coses van bé (quan hi ha creixment electoral) perfecte, però quan no van tan bé, doncs a una altra cosa. I aquesta cançó els independentistes l'hem jugat massa històricament, i malament.” És una anàlisi poc profunda i interessada.

”Per cert, t'imagines que passaria a ERC Puigcercós volgués col·locar la seva nòvia al front d'una regional del partit?” Joc brut i demagògia barata. Sense comentaris. Això no és “Salvame”. No vull tirar pedres a la nostra teulada (la teulada independentista)

I per últim, un altre de les coses que dius “... i és que entenc que una estratègia per ser realista ha de ser a mig termini. La il·lusió és fonamental però s'ha de muntar sobre pilars ideològics sòlids, no a l'inrevés.”
Segueixes mirant-nos per sobre de l’espatlla. Que et fa pensar que ets l’únic que té pilars ideològics sòlids? Els meus són tant sòlids com ho puguin ser els teus,


Salutacions i independència.

Per cert, jo tampoc vull que marxi en Touré, però sembla que és ell el que vol marxar.