139 - Rcat: Problemes de comunicació.

En el meu últim escrit, vaig tocar la cresta a Reagrupament Independentista, per com s’havia fraguat l’última atomització de l'independentisme català, oferint-nos un dels espectacles més patètics i infantils de les diferents divergències que tenim els independentistes. Avui, encara penso que les coses no es van fer bé, però desprès de saber algunes coses, començo a veure una mica de llum sobre tot el que ha passat.

Per mi, Reagrupament Independentista era una associació immaculada fins el moment de l’episodi de la dimissió en massa, (amb el president inclòs) per desprès tornar. I els que s’havien quedat, ara eren els que marxaven. Tal com van anar les coses, i sobretot, tal com s’havia comunicat, el dubte queia sobre la direcció de Reagrupament independentista com una llosa pesada i que difícilment es podrà treure sense fer mal, si és que es pot treure. Però gràcies a un company, aquesta llosa s’ha mogut prou, concretament un 25%, per fer que aquell dubte que era una taca fosca, esdevingui allò que es diu el benefici del dubte.

Reagrupament Independentista, és un cadell de formació política, que ha de vigilar amb alguns problemes que té, per la pròpia naturalesa de néixer. Té problemes de comunicació externa, que és greu, i el que és pitjor, interna. La majoria dels reagrupats no sabem exactament el que ha passat. I això s'ha de solucionar.

Reagrupament Independentista, també ha de vigilar amb els depredadors que hi ha a la política catalana (i no catalana), ja que segur que rebrà infiltrats de tot arreu. Uns per atraure Reagrupament a cases grans que no existeixen on hi habita un matrimoni format per la ambigüitat alliberadora de compromís i el pactisme malaltís de la burgesia catalana (CiU). Uns altres per por a que Reagrupament Independentista els hi tregui la seva quota de mercat (ERC) i altres per tal que ERC sigui encara el que ha estat aquest últims anys o el que ells es pensen que és Esquerra (PSC-PSOE / IC-V). I també tots aquells independents que es volen fer el seu espai de poder i d'influència.

Però si ajuntem els dos problemes que he exposat, la cosa es posa perillosa de debò. En aquest cas, des d'un principi, Reagrupament va rebre el suport d'unes persones que practicaven la política 2.0, i Reagrupament es va deixar estimar per aquest grup de blocaires, que ràpidament van aconseguir anomenada, i per tant, ajudaven a divulgar les idees de Reagrupament. Jo mateix vaig formar part (sense gaire èxit) d'aquest col·lectiu amb estrella. Però vaig tenir problemes (quatre cops) per publicar les meves col·laboracions i ràpidament vaig veure que allò, no era re més que un muntatge per autopromocionar-se. Però la cosa no va acabar aquí. Quan Reagrupament va perdre el congrés d'ERC, aquest grup de suport “incondicional”, ràpidament va girar la cara a Reagrupament, i va decidir donar suport a l'Artur Mas. Vaig participar en un dels seus “debats” blocaires, i en vaig sortir escaldat, tant pel baix nivell d'argumentació, com d'educació. Quan Reagrupament independentista va sortir de ERC, aleshores, van tornar a fer festes al Dr. Carretero i companyia.

Sé del cert, que persones de Reagrupament, de les que tallen el bacallà, o tenen contacte directe amb els/les que tallen el bacallà, sabien d'aquestes practiques, però no ho van voler veure, i ara s'han topat amb allò que no van voler veure en el seu moment, ja que van permetre que aquest grup arribés a tenir massa influència a Reagrupament Independentista.

Em sap greu, per què hi ha un mínim de dues persones a les que els hi tinc molt respecte i gratitud, i estan fora de tota sospita, que tot i ser coneixedors de tot això, els hi van seguir el joc, i avui encara, deixen veure als seus blocs, logotips i enllaços, que per mi, des de fa temps treuen credibilitat i prestigi. Hi ha més persones que utilitzen aquesta marca, però no sé si sabien tot això.

Així doncs la comunicació interna de Reagrupàment independentista, en els dos sentits de la piràmide jeràrquica, no ha funcionat. És curiós que sigui precisament la comunicació un dels punts dèbils de Reagrupament Independentista.

Salutacions i independència.