137 - Rcat: amb els ulls d'un "pringat"

A diferència de molts dels meus companys i companyes de Rcat, estic enfadat, i desanimat ja que ha passat allò que em pensava (ingènuament) que no passaria a Rcat.

Rcat té moltes raons de ser. La primera és l’objectiu de la independència dels Països Catalans. Alguns ho faran per patriotisme, i altres per què pensem que amb la independència és com es pot millorar el nivell de vida de les persones que formem, agradi o no, un país (el meu país)

El mal que ha patit aquest projecte, desprès del que ha succeït el aquest passat cap de setmana (dimissió d'en Joan Carretero de la presidència de Rcat juntament amb la gran majoria de persones del seu equip, i la posterior tornada de tots ells en menys de 48 hores i la dimissió dels que s’havien quedat) és molt fort i potser irreparable.

Tots els enemics del projecte, han aprofitat (lògicament) aquests fets per ensorrar tant com han pogut el projecte que tants mals de cap a portat a gent amb renom, i a pringats com jo, que en moltes coses, no podrem fer marxa enrere.

A ulls d’un pringat com jo, que m’he presentat voluntari a tot allò que ha fet falta i he pogut, la cosa ha quedat molt lletja, entre altres coses per la falta d’informació, les ambigüitats varies, i les ganes d’amagar algunes jugades d’escacs que es poden intuir i d’altres que probablement ni ens imaginem. A ulls d’un pringat com jo, no entenem moltes coses i la cosa ha quedat d’una forma que fa molt mala pinta.

Dins de la junta hi ha debat i diferències de parer (cosa que entre 18 persones és de lo més normal, i cal saber jugar amb aquestes divergències inevitables) Sembla que a algú no li agrada, hi ho dic pel Sr. Carretero, això del debat i a ell, sembla que el que li agrada jugar es a “tot o res”, i practica allò que es diu maniqueisme (O estàs amb mi, o estàs contra mi)

Sembla que hi havia 4 persones que no pensaven com les altres 14 persones i per tant, en una entitat democràtica, no hi ha cap motiu per pensar que la majoria pot imposar les seves tesis sense massa dificultats. Així doncs, on és el problema? Dons sembla que no n’hi ha prou amb imposar les tesis de la majoria, sinó que s’ha de fer fora al que discrepa, i s’ha de fer de tal manera que sembli que és ell el que marxa.

El que ha passat aquest cap de setmana a Rcat, sembla, als ulls d’un pringat com jo, tota una acció stalinista per eliminar la discrepància. Una d’aquelles coses per les que tant s’ha treballat durant un temps, i que ha suposat i provocat ruptures polítiques i ruptures en el terreny personal de difícil marxa enrere i que fan mal a tothom.

Als ulls d’un pringat com jo, això es el que em sembla que ha passat, si ningú s'explica millor.

No soc home de fe, però tenia plena confiança amb el Dr. Carretero. No sé si té raó d'actuar com ha actuat, però el projecte, que fins ara no tenia cap taca, ara ja s'ha tacat. On no hi havien dubtes, ara ja n'hi han. Llàstima.

Salutacions i independència.