dissabte, 3 d’octubre de 2009

130 - Adéu o una crisi total.


Durant les passades festes nadalenques, la crisi em va assenyalar directament, i em va dir que tenia tots el números per venir-me a buscar. Finalment m’ha vingut a buscar i he de prendre decisions. Una d’elles és evident, i és una retallada important de despeses, i una de les coses de les que m’he n’hauré d’estar, serà la meva militància a ERC.
La meva “aventura” a Esquerra a durat una mica menys de dos anys i mig, que he viscut amb intensitat ja que he participat d’unes eleccions municipals, d’unes al parlament europeu i unes Generals espanyoles.

També he viscut amb intensitat, el debat intern d’ERC, amb una conferència, un congrés i unes eleccions per escollir la direcció d’Esquerra a Girona, on vaig poder anar de candidat, però vàrem “perdre”.

Com reagrupat confés que he estat durant tot aquest temps, es podria pensar que deixo ERC, per implicar-me totalment al nou camí que vos engegar Reagrupament, però no és cert. La meva marxa d’Esquerra és per qüestions econòmiques. Per la meva part no hagués deixat el partit.

Tot i això no puc amagar que tinc algunes diferències amb el partit bastant importants, que qui coneguis que és Reagrupament, ja es pot imaginar quines són. Aquí només en faré pública una. Des de fa gaire bé un any, no sé ben bé quina és la diferència entre ser militant i no ser-ho. També he de reconèixer que des de el gener, estic en un procés de reflexió personal (o crisi personal) per esbrinar quin ha de ser el meu paper a la societat (si és que realment he de tenir un paper)

I que faré amb Reagrupament?, doncs la meva intenció inicial era també deixar-ho, però finalment esperaré una mica per dos motius. El primer motiu és que, encara que mínimament, compten amb mi. I el segon és per què vull veure com acaba això de Reagrupament, ara que es celebrarà d’aquí a poques hores la seva assemblea constituent. Sincerament després de tot el viscut, crec que em mereixo viure el naixement real de Reagrupament. Després ja veurem que faig. De moment, intentaré reeixir la meva il·lusió, una mica malesa en els darrers temps.

Sincerament, desitjo i espero que arribin temps millors, i fer-me militant un altre cop ERC.
Salutacions, sort, independència, i fins aviat.

5 comentaris:

Maxi ha dit...

Hola Josep.
Lamento la situació de crisis, i espero sigui curteta. Certament som uns quants que anem retallant despeses -ara mateix no tinc internet-. El meu suport, si necesites res fes-me un truc -altre qüestió és que et pugui ajudar!-.
Sobre ERC, també lamento que pleguis per causes econòmiques, si fos per altre motiu et felicitaria, ara em tinc que contenir, i desitjar-te trobis el teu espai com bon lluitador que ets -puc donar fe!-
Salut i força.

enric ha dit...

Hola Josep, de afectat per la crisi a afectat per la crisi. A mi també m´ha tocat la loteria del ero.
T´entenc molt be en tot el que dius,tinc moltes llacunes sobre ERC en especial sobre la gestió de les areas que porta el nostre partit dins d´aquest govern, tot i aixó segueixo, perqué entenc que tal com tu dius, vindran temps millors,i deixar.ho no fa cap favor al espai independentista,que tan sap d´escisions,divisions que ens porten a ser mes febles ja n´he viscut masses, desde el psan,el provisional després,els nacionalistes d´esquerra,el Pi,reagrupament,les cups,es l´historia del independentisme,fracciona i no arrivem enlloc, aixó crema a la gent que portem anys i panys en tirar endevan un projecte tan dificil com convencer a la gent que el que necesita el nostre pais es un estat propi.
Molta sort i anims, ens en sortirem.
Enric Bonmatí

Josep Cabana ha dit...

Maxi: Gràcies per les teves paraules.
Marxo sobretot per qüestions econòmiques, però saps que tinc forces desavinences. Però la veritat es que no hagués marxat per voluntat pròpia. Si mes no, e moment. Hi ha molta feina a fer, i ara mes que mai, tant socialment com nacionalment.

Hola Enric. Molt conten de veure’t per aquí.
Ja m’han dit lo la teva “loteria”.
Les escissions mai venen de gust, però hi han cops que són necessàries. També es pot donar el cas que qui fa la escissió es qui es queda. De totes maneres, tot i les meves diferencies amb l’estratègia d’ERC, no m’ha agradat deixar-ho.
Sort, ànims, independència i polítiques socials.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Josep, abans que res, espero que la teva situació econòmica millori aviat.

Respecte Reagrupament, espero de veritat que continuïs formant part del projecte, en la forma que tu consideris més adient. Tenim molta feina a fer... i el teu suport i el de tots plegats és fonamental!

popota ha dit...

Ànims!