dimecres, 1 de juliol de 2009

123 – Reagrupamen s’ho creu. I tu?


Ahir vaig anar a una xerrada d’en Joan Carretero a Mataró.

No tinc gran cosa a dir. Re que no hagi dit abans.
Penso moltes coses que he exposat en diferents ocasions dins d’aquest blog, i cada cop que escolto a en Joan Carretero, o a altres de Rcat, me’n adono, que tenim molts punts de vista en comú. Sense pensar igual, pensem el mateix. Com anècdota, durant el sopar que es va celebrar després, i que la fortuna em va fer seure al costat d’en Joan Carretero, dins d’un ambient distès, va sortir a la xerrada, el cas de la calçotada. Doncs em va sorprendre força, que en Joan Carretero i jo, veiem exactament igual, tot aquest estrany assumpte de la calçotada, on altres veien una sortida de pilota del Sr. Vendrell, en Carretero i jo veiem tota una estratègia molt mal calculada, i que evidentment, després ERC en va sortir malparada.

Qui m’hagi llegit una mica, sabrà que he mostrat certs temors sobre la nova etapa de Reagrupament, i el pitjor de tot, és que són temors fonamentats i amb possibilitats d’esdevenir una realitat d’aquí un temps.

Ahir, en Joan Carretero, un cop més em va deixar clar que puc confiar en ell, i que si les coses no surten com volem que surtin, s’haurà d’acceptar. La construcció nacional, que evidentment ha de seguir un camí democràtic i pacífic, s’ha de sustentar sobre la suma de les voluntats de tots, i repeteixo, de tots els ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans. El nostre país, serà allò que vulgui la ciutadania, i s’ha d’acceptar. L’únic que podem fer, és presentar una proposta de com volem que sigui el país, i intentar sumar tantes voluntats com sigui possible. Només la capacitat de sumar, serà qui determini l’èxit d’aquesta causa, que des de Rcat hem presentat.

Lluny d’allò que molts volen presentar, Rcat, te l’objectiu de sumar i sumar, i malauradament, sembla que no tothom vol sumar. Hi ha qui posa masses condicions. Hi ha qui diu que o es fa des de l’esquerra, o no es fa. Hi ha qui diu que, o es fa allunyats de polítiques esquerrenoses, o no es fa. Hi ha qui diu que s’ha de reconèixer el seu lideratge o no es fa. Etc etc, etc...

Però s’ha d’intentar, i sincerament, crec que es pot aconseguir. Només cal, com sempre, que ens ho creiem. Si creiem que podem aconseguir un objectiu, hi han possibilitats d’aconseguir-lo. Si creiem en el possibilisme, no avançarem mai.

En Joan Carretero s’ho creu, jo m’ho crec. I tu? T’ho creus? Si t’ho creus, pensa que no has de renunciar a res. Rcat no demana a ningú que renunciï a res, només demana, que sumis. No és tant difícil.

Feia dies, que havia decidit inscriurem formalment a Rcat, i fent un acte de compromís, aportant una quota mensual. En els propers dies, ompliré la sol·licitud. El projecte de la construcció nacional és difícil, i cal finançament.



Salutacions i independència.
Reagrupem-nos. Sumem.

PD: moltes gràcies al companys i companyes del Maresme, que sempre em reben i em tracten amb molta amabilitat, i em fan sentir com a casa.

5 comentaris:

Dies de fúria ha dit...

Benvolgut,

m'alegro que ens retrobem reagrupats! Ara militem junts, i militem junts, sense obstacles, en tot allò que compartim, en aquest desig de llibertat i de regeneració democràtica. Perquè volem... una altra cosa!

No t'oblidis dels Blocs amb estrella!

Elies

Jordi ha dit...

M’alegro que et vulguis afegir a la causa. Com molt bé dius cal sumar i sumar. L’aposta de Reagrupament és senzillament exercir el dret a la democràcia. Tots aquells que algun cop han somiat amb poder votar en un referèndum d’autodeterminació tenen l’oportunitat fer-ho en les properes eleccions. Cal sumar gent, dels més convençuts, als que mai s’ho havien plantejat però objectivament creuen que amb la independència guanyaríem com a societat.
La nostre missió és convèncer als indecisos, i si finalment no ho aconseguim, acceptarem democràticament el resultat, ja que serà el nostre país qui hagi parlat. Les urnes diran si una proposta gens ambigua, no com les que ha hagut fins ara, té possibilitats de triomfar.
En tot cas, personalment, no vull perdrem l’oportunitat de posar el meu gra de sorra.

Josep Cabana ha dit...

JOrdi.
Estava cantat. :)

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

Jordi ha dit...

Hola Josep, ara feia dies que no et postejava però he llegit i he vist que has pres la decisió de fer el salt a Reagrupament. Tot i que, com saps, no comparteixo els teus arguments i especialment la lectura de la situació i la tàctica a seguir, en el camí a prendre, sí que em reconec en -penso- la majoria dels ideals que sovint has expressat aquí. Naturalment, desitjo el millor pels companys que, com tu, fins fa poc hem seguit el camí des d'ERC i alguns ara el fareu des de Reagrupament.

En qualsevol cas, m'agradarà i espero poder continuar debatre, diferint i coincidint, serenament.

Salut, llibertat i endavant.

Josep Cabana ha dit...

Hola Jordi.
Benvingut, com sempre.

El fet que m’hagi decidit per asociar-me a Rcat, en cap cas vol dir que me’n vagi d’ERC.

De moment, jo no me’n vaig d’ERC, i si ho faig, com ja he comentat molts cops, re te a veure amb Rcat, sino amb ERC mateixa.

Ara, també és veritat que si és cert el que he sentit, serà ERC la que em fumarà fora. I aquí, jo no hi puc fer res.

Espero tornar-te a llegir per aquí.

Salutacions, independència, reagrupem-nos i sumem.