Aquest any el Barça ha aconseguit allò que semblava impossible, el triplet. O sia, guanyar-ho tot. Però aquesta no és la gesta més gran que s’ha generat des del nostre país. Hi ha qui ho ha fet quatre cops seguits. Bé, enlloc de guanyar, ha perdut, però és que és més difícil perdre quatre cops seguits que no pas guanyar-ne tres. Tenint en compte, que aquest cop, a més a més, s’han perdut vots, tenint un candidat magnífic. Això és veritablement difícil. Té molt de mèrit.
Un cop més, i ja en van quatre, Esquerra segueix perdent vots, elecció rera elecció, i el millor de tot, és que no s’immuta, tot el contrari, en aquesta última gran derrota, Esquerra s’ha de sentir satisfeta, ja que els resultats de les eleccions europees, són un gran punt de partida. Tornar a perdre, vol dir que consolidem la nostra posició.
Sí, sí. Així de clar. Perdre, vol dir consolidar-se. Ens consolidem en la pèrdua constant de vots, que vol dir perdre influencia per dur a terme el projecte polític que es defensa. Per tant, companys i companyes, no cal fer res. No cal moure fitxa. Tot va bé. De fet, arribarà el dia, que haurem perdut tants vots, que ja serà impossible perdre’n més i en guanyarem. I aleshores, la flamant direcció d’Esquerra, ens dirà “ho veieu com teníem raó. A la llarga, acabarem guanyant.”
El més divertit, per no dir un altre cosa, és lo de “ens consolidem”. Ens consolidem, en la caiguda lliure, en la pèrdua d’influència política, en la pèrdua de força per aconseguir pactes que beneficiïn als ciutadans, i que tirin endavant el projecte nacional. Tot va bé.
El nostre camí el clar i decidit a la marginalitat, que deu ser el nostre objectiu. De fet, en alguns casos, ja ho hem aconseguit. En una mesa de Blanes, vàrem treure 1 vot, el mateix resultat que la falange. Però sobretot, no ens amoïnem, i alegrem-nos dels “magnífics” resultats obtinguts, que sense cap mena de dubte, ens consoliden i són un gran punt de partida.
Ara el repte ha de ser més gran. A les properes eleccions, hem d’aconseguir un candidat encara més potent. Un candidat millor. Proposo en Pep Guardiola, o en Lluís Llach, i si aconseguim encara perdre més vots, la nostra joia, consolidació i punts de partida, encara seran més magnífics i sobretot, insuperables per cap altre formació política.
Companys i companyes, tot va bé.
Salutacions i independència.
Un cop més, i ja en van quatre, Esquerra segueix perdent vots, elecció rera elecció, i el millor de tot, és que no s’immuta, tot el contrari, en aquesta última gran derrota, Esquerra s’ha de sentir satisfeta, ja que els resultats de les eleccions europees, són un gran punt de partida. Tornar a perdre, vol dir que consolidem la nostra posició.
Sí, sí. Així de clar. Perdre, vol dir consolidar-se. Ens consolidem en la pèrdua constant de vots, que vol dir perdre influencia per dur a terme el projecte polític que es defensa. Per tant, companys i companyes, no cal fer res. No cal moure fitxa. Tot va bé. De fet, arribarà el dia, que haurem perdut tants vots, que ja serà impossible perdre’n més i en guanyarem. I aleshores, la flamant direcció d’Esquerra, ens dirà “ho veieu com teníem raó. A la llarga, acabarem guanyant.”
El més divertit, per no dir un altre cosa, és lo de “ens consolidem”. Ens consolidem, en la caiguda lliure, en la pèrdua d’influència política, en la pèrdua de força per aconseguir pactes que beneficiïn als ciutadans, i que tirin endavant el projecte nacional. Tot va bé.
El nostre camí el clar i decidit a la marginalitat, que deu ser el nostre objectiu. De fet, en alguns casos, ja ho hem aconseguit. En una mesa de Blanes, vàrem treure 1 vot, el mateix resultat que la falange. Però sobretot, no ens amoïnem, i alegrem-nos dels “magnífics” resultats obtinguts, que sense cap mena de dubte, ens consoliden i són un gran punt de partida.
Ara el repte ha de ser més gran. A les properes eleccions, hem d’aconseguir un candidat encara més potent. Un candidat millor. Proposo en Pep Guardiola, o en Lluís Llach, i si aconseguim encara perdre més vots, la nostra joia, consolidació i punts de partida, encara seran més magnífics i sobretot, insuperables per cap altre formació política.
Companys i companyes, tot va bé.
Salutacions i independència.
Enfonsem-nos d’una vegada.
Entrades
13 comentaris:
Excel·lent crítica, molt irònica i per desgràcia aquesta es la realitat.
A les eleccions al Parlament, segur que trauran una mica més de 180.000 vots, però no pas més de 200.000 i això significa que com a molt, 12 diputats!!!. Igual que en els 90.
Tot un drama!!
Ah! el més bo, es que a les hores entre els que han aconseguit aquests magnificents resultats, diran que per fi Esquerra comença remuntar i que cal pàciencia per demanar la independencia, que cal esperar....al 2714. Allà segur que Esquerra serà majoritaria!!
Totalment d'acord, si no arriba a ser pel BNG en bon candidat que era Junqueras no surt escollit. Tenim un partit dirigit per uns polítics que només pensen en el Montilla, i així ens va.
Esquerra son uns pesseters i no penso votar-los mai més! Només han pensat en escalfar cadira i aixi els hi va. Doneu-li les gràcies els que van pactar amb el PSC per perdre els cents de mils de vots que varem perdre. Catalunya només te una sortida, i aquesta sortida es dirá: 'Reagrupament'.-
Company, tu tens ganes d'anar al consell nacional... (jeje)
Referent al teu anàlisis, si, tens tota la raó i de ben segur que la direcció sense rumb d'Esquerra pensa el que tu molt be has reflectit. no els hi queda més remei.
I a part de l'aportació del BNG, em pregunto que hagués passat sense en Junqueras, per exemple amb en Vendrell de cap de llista (Us imagineu?). Si haguessin aplicat l'estratègia del cementiri d'elefants, segurament la patacada hagués sigut impossible d'amagar, que haguessin explicat llavors...
Hola Manel.
Al 2714? Amb l’actual estratègia? Què optimista que ets!!!!!!!
Hola Pere.
Jo vull pensar en positiu, i prefereixo pensar que estan equivocats. Però ignorar tantes evidencies, clama al cel, i la veritat, ajuda molt a mal pensar.
Hola Anònim.
Et dic el mateix que al Pere.
Respecte a Rcat, sense cap mena de dubte, és un eina força esperançadora, però hem de vigilar, ja que pot caure en mans de CDC (tenen gent amb molta traça per emmerdar les coses) No ho crec, ja que confio plenament amb l’equip d’en Joan Carretero i la seva intel·ligència, i no crec que es deixi entabanar, però hem d’anar amb peus de plom, i vigilar algunes amistats perilloses, que tenen uns altres objectius, i no pas la independència.
Hola Fèlix.
Molt content de veure’t per aquí.
Doncs sí. La meva aspiració quan vaig decidir ficar-me en política, era aconseguir el màxim de poder possible i tocar tanta cuixa com pogués. Vaig per bon camí? (Je, je)
Ostres!!!! No hi havia pensat amb la possibilitat d’un candidat d’aquesta mena. No vull ni pensar en el que hagués passat.
Per cert, aprofito per recordar-te que em deus una cosa. :)
Gràcies a tots pel vostre temps i pels vostres comentaris.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos, unim-nos, sumem.
sou democratics?
la independencia nomes la demaneu una "MINORIA".
Reflexioneu
Hola Anònim.
T'he fet cas, i he refelexionat.
Et contesto en el proper escrit (el 121)
Salutacions.
Josep, de vegades sembla que a alguns us agrada aquell adagi populista de "com pitjor millor". Sempre haurem de donar la culpa a la direcció d'ERC i als militants que la vam triar? Potser el "jaleo" que han armat Carretero i l'Uriel hi tenen més a veure del que sembla. De fet a ells ja els hi va bé que ERC perdi pes, ja que el desgast electoral d'ERC a les darreres conteses serveix directament per reforçar les seves posicions. Dubto molt de que la seva tàctica de forçar el desgast (que no el debat) intern serveixi per alguna cosa de profit.
Hola Jordi.
Abans de re, et demano disculpes per endavant. Avui ha estat un dia molt dur, i ara mateix estic una mica … alterat, i és possible que utilitzi un discurs més directe del que voldria.
De debò estàs dient que la culpa de la caiguda lliure d’Esquerra és d’en Carretero, de l’Uriel Beltran i per extensió, meva? De debò estàs insinuant això? No m’ho puc creure.
És cert que hi ha alguns que els hi agrada aquell adagi populista de “quan pitjor, millor”. I és cert, perquè tot i que les coses van clarament pitjor, se’n testen en seguir fent tot allò que la realitat demostra que no funciona. Si hi ha algú que pensa que “quan millor, pitjor” són precisament aquests.
Tens cert avantatge sobre mi. Ho dic perquè per tal de no fe mal a ERC, callo coses que ara mateix tinc moltes ganes de dir. Però són coses que s’han de quedar al vestidor. Ahir no vaig aguantar més, i em vaig desfogar amb un company, que pobre, va rebre un rotllo sense esperar-s’ho, que no vegis.
La culpa i responsabilitat de les coses, és de qui dirigeix, de qui mana i de qui pren decisions. No es pot responsabilitzar dels fracassos, a qui t’està advertint que això no va bé.
És com si en Juande, entrenador de R. Madrid, després del Madrid 2 Barça 6, culpés d’aquest resultat al Guti per unes declaracions que va fer, quan aquest jugador ni tant sols era convocat. La culpa de la humiliació de R, Madrid, només és d’en Juande, i dels jugadors que van jugar. No d’un que era a la llotja.
Ës com si un home, veu com un amic seu que va en cotxe, es dirigeix en trajectòria directe i a gran velocitat a un mur de contenció. Aquest, per tal d’evitar el xoc, comença a cridar i a fer gestos. Tot i això, el xoc es produeix. Un cop l’accidentat és fora del cotxe, acusa al seu amic, que amb els crits i els gestos, l’ha distret i per això ha xocat. No. Perdona. El que portava el volant i el que pitjava l’accelerador, és el conductor, i no pas l’amic que intentava avisar-lo del desastre.
Per altre banda, ja és greu, seguir cegament una estratègia que ja porta quatre fallides consecutives, tot i els advertiments rebuts. Però el que ja és intolerable, és que a sobre ens vulguin prendre per rucs, i dir-nos que tot va bé, i que consolidem la nostra posició. Però com és pot dir això, i quedar-se tant ample? És que sinó arriba a ser pels gallecs, ens quedem fora d’Europa!!!!!!!!!! I a sobre hem d’estar contents? La direcció d’Esquerra, ha perdut el nord, i el bon gust.
Per altre banda, els sectors crítics d’Esquerra, sempre hem fet “bondat” mesos abans de qualsevol campanya electoral. Uns han callat per tal de no perjudicar, i altres, hem donat suport als nostres candidats tant bé com hem pogut, mentres que altres “oficialistes”, bé... no m’estiris de la llengua.
Tu estàs fart, del rotllo populista de les cadires, i ho entenc. Jo estic fart d’excuses barates desviant responsabilitats.
La bona notícia és que crec que ja hem tocat fons. Això no vol dir que remuntem.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos, unim-nos, sumem, i no apartem als que pensen que les coses no es fan bé, i després els responsabilitzem dels fracassos.
Hola Josep, no passa res per usar un discurs directe. Ves per on, no et coneixo però tinc més confiança amb tu i amb la teva educació que amb molts líders independentistes. Per això jo puc entendre que hagis perdut la paciència i espero que tu també puguis entendre que jo també n'estic bastant fart de profetes mesiànics. Suposo que els dos, expressem en el fons, i per camins distints, la crítica profunda dels que no van a mítings ni tenen bloc, la dels que no segueixen els profetes. En el fons, la cosa no va bé però els que van de nous messies venent coherència no són, per a mi, persones creïbles.
Deia que sóc assembleari i ho seré, malgrat que ni els líders actuals d'ERC, però tampoc ni Carretero, ni Bertant que ara sembla que ho puguin abanderar ho fessin quan ens la vam jugar al Congrés de Lleida. Per això, i per a mi, aquests dos en tenen poca de credibilitat, vull dir que encara en tenen menys -de fet, bastant menys- que els altres. I sóc d'esquerres i independentista, i per això sóc i serè d'ERC, com va ser el meu padrí i com ho són les persones d'esquerres que han treballat des de sempre per la independència a la meva comarca, juntament amb les CUP. Ni per qui crida més o la diu més grossa, ni per modes i menys seguint persones que no em mereixen credibilitat ni tenen la meva ideologia.
La qualitat de creïble és relativa, sobretot quan de les diferents coherències personals n'ha de sortir una de col·lectiva. Ara, per exemple, veiem que Europa està governada, en la seva major part per governs liberals, que també en la seva major part apliquen polítiques de despesa pública per influir en el mercat, o limiten (Sarkozy a França) els guanys dels directius. És coherent això? Segurament no, però els partits liberals aplicant polítiques socialdemòcrates estan guanyant la partida als partits socialdemòcrates clàssics. Perquè, en molts casos, els electors han atorgat la confiança a partits liberals? Doncs perquè no s'han presentat com a partits desballestats, que és el que ens trobem a bona part dels partits socialdemòcrates europeus, plens de líders i grups en busca de dominar. Dominar enlloc de pactar. Aquests partits europeus socialdemòcrates estan en debats entre diferents tendències, quan les tendències minoritàries han tingut la virtut messiànica de publicitar-ho al màxim i en general, els electors no han entés que es tractés d'una lluita per la coherència, o de diferents coherències, sinó que han vist que estaven desballestats, amb ferides obertes. Els electors a Europa han fet guanyar polítiques socialdemòcrates però no els partits socialdemòcrates que no han sapigut tancar les seves ferides.
Segueix.
Per mi, i en clau interna aquest és un dels problemes a superar per l'esquerra independentista catalana. Si s'utilitza la força democràtica obtinguda per somoure l'estatu quo s'han d'assumir les responsabilitats. Però n'hi ha que van trobar bé somoure l'estancament i desprès rentar-se'n les mans, i no només, ja que sempre va bé contribuir al debat públic, i si és amb paraules grandiloqüents, acusacions de traició, i carnassa per al públic, millor. I aquests són o es venen, curiosament, com els valents! Clar que això és difícil de pair pels electors.
La gestió de les expectatives és un altre problema, al meu entendre, a l'esquerra independentista, especialment de la majoria dels seus líders (líders que són, en general, bastant egocèntrics i amb la virtut que no s'equivoquen mai). Abans i ara resultarà que amb 23 escons es podia i s'havia de proclamar la independència, no en va n'hi ha un que va sortir amb la clau. És obvi que no és possible canviar el marc amb 23 escons, però malgrat tot ens han d'il·lusionar. No som grandets ja? Ara que, si fas i després assumeixes responsabilitats no trigaran a sortir els que en nom de la seva coherència prefereixen que et rentis les mans quan vas perdent electors... perquè per a molts líders assumir responsabilitats no els hi fa i preferiran, a partir de llavors, anar a cercar la (seva) coherència sense màcula. Així, nedaràs entre pèrdues de vots: primer per part dels electors anònims (que normalment no es dediquen als blocs), que poden pensar que no assumeixes responsabilitats i que no saps pactar per evitar el desballestament, i després, dels que primer desballesten i després s'emparen en la coherència... per evitar la caiguda en picat! Llavors, aquests darrers s'instal·laran ràpidament en el populisme: quant pitjor, millor. Entre l'excés de sentit comú i l'excés de rauxa, el mercantilisme dels vots és la prova del cotó dels "coherents": si perds suports, jo tinc raó. Desballestem partits (per coherència) abans de les eleccions, i després, quan els electors no ens donin resultats per aquests desgavells podrem dir rotundament i coherentment que aquests partits estan desballestats.
I com que nosaltres, vull dir alguns dels independentistes, es mouen per emocions, necessitem o necessiten il·lusionar-se a cada moment amb l'opció definitiva, preparan l'opció de l'ara sí traduirem el desig col·lectiu. Cap aquí hi tendeixen sobretot o especialment els que prefereixen "com pitjor, millor".
En definitiva, desballestem per tornar a ballestar. Escindim per reagrupar-nos i fem política de bloc i d'internet, perquè la de les urnes està vist que la seguirem deixant als espanyols.
En qualsevol cas, espero que l'Enric Canela aporti una mica més de sentit comú als nous projectes perquè a mi no m'agraden els il·luminats, ni els messies.
Salut.
Hola Jordi.
Anirem al gra que la cosa és llarga (je, je,)
M’alegra veure que reconeixes que les coses no van bé. Això sí es un punt de partida i no el punt de partida que ens va voler vendre el Sr. Puigcercós després del, miri com es miri, desastre electoral de les europees (i ja en van quatre de seguits). Per mi aquest Sr. és un messies, que pretén vendre’ns coses que no són. Els messies, paraula que en el context que utilitzes, té un clar to pejoratiu, són aquells que tot i que les coses van fatal, ens vol fer creure, que el seguim, que encara que sembli que les coses van malament, tot està controlat i tot està previst. Només cal que ens demani que tinguem fe en ell. I jo, no tinc fe en ningú. No sé si als que tu anomenes messies, són creïbles. El Sr. Puigcercós, no ho és. Els altres, com a mínim, tenen el benefici del dubte. Si afegim, que diuen coses que coincideixen amb les coses que jo penso, doncs de moment, són per mi, molt més que creïbles.
Jo també soc assembleari, i crec que en Carretero també ho és. D’en Bretran no ho sé. No he parlat mai amb ell. Amb en Carretero sí, i de fet, he fet més assemblees amb Rcat que no pas amb la meva secció local.
Jo també soc independentista i molt d’esquerres, i per això he votat sempre a ERC, fins que al final m’hi vaig afiliar.
No entenc el teu comentari, posant en dubte la ideologia d’algú. Jo no he posat mai en dubte la ideologia de ningú. Per què aquesta constant de voler crear dubtes sobre la ideologia de Rcat dins d’Esquerra? Tu i jo sabem, que ERC té un percentatge de gent de dretes, i aquests són a tot arreu. I tu ho saps. Però com deia, jo soc independentista i d’esquerres, i no puc dir, que sempre seré a ERC.
Sobre lo de que els partits de dretes guanyen la confiança dels electors, perquè els partits d’esquerres es presenten desballestats, no estic d’acord. Això és una lectura precipitada, des del meu punt de vista. Les dretes es guanyen la confiança dels electors, per coherència. Els de dretes, quan arriben al poder, pocs cops entren en contradicció, ja que no han de lluitar contra els poders fàctics. Són valents i fan el que creuen sense por. Els d’esquerres, no fan això. Volen fer polítiques socials, però són porucs, i no volen que els acusin de radicals, i el que aconsegueixen finalment, és la connivència amb els poders fàctics, i per tant entren en contradicció i per tant deceben. Si un partit és d’esquerres, o en el nostres cas, a més independentista, el que no pots fer, és ser una força de la natura mentre ets a la oposició, i després no ser valent, en el nostre cas, ni amb polítiques socials, ni amb polítiques nacionals. Hem decebut, i ho paguem elecció rera elecció (No m’agrada el Chavez o l’Evo Morales, però en algunes coses, els admiro. Normal ja que segons tu, soc populista) I és clar, quan no es fan les coses esperades, apareixen sectors crítics, que en molts casos serveixen per creure que el partit en qüestió, encara no està “perdut”. És clar que els adversaris polítics, internaran minar la confiança dels electors, burxant en aquests debats interns, però un partit sa, ha de saber treure profit d’aquest debats interns, i aprofitar-los, enlloc de lluitar contra ells, acusant-los per exemple de ser un càncer (Vendrell i Ridau dixit)
segueix...........
Entenc també pel que dius, que per tal de no somoure l’estatu quo, tot i que pensi que ho estant fent tant malament que no pot ser pitjor, m’he, i hem d’estar calladets, ja que si xerrem, la pèrdua de vots és culpa nostra. Renoi!!!!
Afirmes no tenir ni cadira ni càrrec, però la veritat, utilitzes un discurs força “professional”, d’aquells que critiquen als crítics des de la posició oficial, sense poder argumentar les accions oficials, i intentant provocar dubtes sobre els plantejaments que es fan des de els sectors crítics, sense tenir cap prova objectiva que aquests plantejaments serien dolents, fins el punt de culpar-los dels problemes que té el partit, sense poder demostrar que els problemes del partit no venen del sector oficial. Això em provoca tot un seguit de preguntes:
Qui mana?
En Puigcercós o en Carretero?
O potser mano jo?
Qui decideix el que es fa o no es fa?
Serveix d’alguna cosa ser el president del partit?
O és una figura honorífica?
Si vull que mani en Carretero (quan hi va haver la possibilitat) tenia que votar per en Puigcercós? Ja que qui mana, segons tu, qui mana de veritat, el que fa que les coses es facin bé o malament, és el militant de base que no té càrrecs.
Jo que no tinc càrrecs, mano?
Sí perdem suport de la ciutadania, hem de callar, ja que sinó es fa populisme.
Si les coses no van bé, hem de callar, per que sinó desballestem.
Si es cau en picat, hem de callar, perquè sinó hi ha excés “maliciós i interessat” de sentit comú i de coherència
Si pensem que no s’assumeixen responsabilitats, hem de callar perquè sinó som uns aprofitats.
Si denunciem la realitat, vol dir que desitgem allò de “quan pitjor millor”.
Conclusió. Hem d’estar callats per tal de deixar que les coses acabin com creiem que acabaran, i creuant-nos els braços, ja que sinó, som culpables de totes les desgracies que voldríem evitar. Per tant, si callem, malament, ja que caiem en picat. I si parlem, malament, perquè acaba passant el que pensem que passarà.
Enlloc de defensar les accions oficials, el que fas, és desacreditar gratuïtament, les posicions alternatives dels sectors crítics. Enlloc de defensar a la direcció, ataques als crítics. No hem sembla massa coherent. Un ha de defensar el que creu i després si cal, denunciar les errades dels altres, però limitar-se a desacreditar creant possibles incoherències i dubtes ................ Renoi!!!!!
En definitiva, que tot va bé, no?
Ho sento però no cola.
M’estàs donant molts arguments per anar-me’n a la CUP. Mes d’un estaria força content.
Per cert. Mai hem dit que amb 23 escons, es pot assolir la independència. El que diem és que s’ha de treballar per aconseguir més escons, no per perdre’ls.
Al principi del teu escrit, dius que les coses no van bé, però no vols que canviï re. Ho sento, però no ho entenc.
Vinga.
Salutacions, independència i polítiques socials.
Publica un comentari a l'entrada