dissabte, 2 de maig de 2009

114 – Rcat: El debat social pren força.


En els últims dies, i després del despropòsit d’Esquerra, veig com molts companys i companyes del partit es donen de baixa o manifesten la intenció de fer-ho en els propers dies. Ho entenc però no ho puc compartir.

Tots els que hem fet costat a Rcat, no podem seguir cegament al líder d’aquest corrent intern crític amb l’actual direcció d’ERC, ja que ell té els seus motius per marxar d’ERC. En un principi vaig pensar que el Dr. Carretero havia patit un atac de testosterona, però més tard vaig entendre que havia fet el que tenia que fer. Jo hagués fet el mateix. Però la resta de reagrupats (oficials o no) no podem seguir-lo sense saber exactament que és el que passarà a partir d’ara. Abans de prendre un decisió, que molt probablement sigui irrevocable, cal saber en quina aventura ens fiquem.

Des d’un bon principi, des de la direcció d’Esquerra, s’ha volgut penjar el cartell de “neoliberal” a Rcat, i personalment m’he enfrontat tant com he pogut a tothom que feia servir aquesta demagògia, fins el punt de enfrontar-me a persones i companys als que respecto i admiro, tant d’Esquerra com d’altres partits.

Tot i ser demagògic el fet d’acusar a Rcat de neoliberals, tampoc és mentida del tot. Dins d’Esquerra, de tots els sectors interns del partit, no només de Rcat, hi han persones amb sensibilitat dretana. Això es degut al vuit de referència que tenen les persones independentistes amb tendències dretanes. Fins ara, i espero que no sigui Rcat qui trenqui això, aquestes persones havien d’escollir entre el seu sentiment independentista, mirant a ERC, o el seu sentiment dretà, mirant CiU. Aquestes persones necessiten com l’aigua un partit dretà i independentista, i és molt probable que si Rcat esdevé un nou partit, vegin en ell, la possibilitat de fer possible el partit que tant anhelen. Fins ara, Rcat no és de dretes, però qui sap el que pot passar ara. Crec que aquest paper, l’hauria de fer algun sector de CDC.

Una candidatura unitària pot ser transversal, de tal manera que en qüestions nacionals tothom vagi a una, i en qüestions socials cadascú defensarà les idees en les que creu, preo un partit polític no pot ser transversal, si més no, ho veig molt difícil. Un partit transversal, si aconsegueix representació institucional, tard o d’hora haurà de prendre posició sobre qüestions socials, i per tant, aquest aspecte ha d’estar resolt abans.

Havent-hi el vuit que hi ha en l’espai polític independentista-dretà, és molt fàcil que moltes persones amb aquesta sensibilitat s’apuntin al carro, i facin que Rcat faci un tomb a la dreta.

Per mi seria molt frustrant, deixar ERC, per acabar en un partit que votés a favor de les 65 hores setmanals, pel abaratiment dels acomiadaments, o que la flexibilitat laboral, la competitivitat o la millora de la productivitat, es sinònim de la pèrdua de qualitat dels drets de les classes treballadores.

Per altre banda, cal reconèixer, que al voltant de Rcat, hi ha tot un seguit de persones, que més que buscar enfortir ERC, el que persegueixen, és que ERC s’apropi a CDC, i així aconseguir que el Sr. Mas sigui el proper president de la Generalitat. Fins avui, no ho han aconseguit, però a partir d’ara, ho tindran més fàcil si no deixem les coses clares. Hi han suports a Rcat, que poden esdevenir un cavall de Troia convergent per Rcat

Per acabar, ja que tot això pot donar a malentesos, intentaré definir-me en quatre paraules.
1) La nova etapa de Rcat, no m’ha d’influir en la meva reflexió sobre si he de continuar a ERC.
2) Crec en Rcat, però tinc por pel seu futur.
3) No crec que sigui bona idea lo d’un partit transversal. M’ho hauran d’explicar molt bé.
4) Sí crec en una plataforma transversal, on aportaré tot el que em demanin i pugui fer.
5) Si Rcat esdevé partit polític i es defineix independentista i d’esquerres, m’hi afiliaré de cap.(Amb l’esperança, que passat algun temps, Rcat torni a ERC)

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

5 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot una salutació
després dir-te que Té la mà Maria ha fet un altre blog
que porta per títol
http://trucadors.blogspot.com
son trucadors (picaportes) de les diferents parts del món
on podreu trobar autèntiques bellezas amb forjats
si teniu un moment doneu-li una ullada, gràcies
una abraçada

Joan Grau ha dit...

Hola, Josep
Penso que dins de tot partit polític, de dretes i d'esquerres hi ha la seva propia dreta i esquerra.
I tal com tu expliques molt bé, a Esquerra hi ha molta gent de dretes que, possiblement, estarien a CiU si fos independentista.
Però, el capital no té pàtria, les polítiques socials sí que en tenen, i les esquerres tenen l'obligació de defensar-les, de la mateixa manera que l'intent de la dreta sempre és retallar-les per poder fer negoci amb les nostres necessitats bàsiques.
És una confrontació permanent.

Aleshores, un partit transversal em sembla impossible. Altra cosa seria un govern de coalició per la independència, però l'únic partit independentista és Esquerra.

O sigui que, penso que ara el millor que podem fer és centrar-nos a donar suport a l'Oriol Junqueras.

Salutacions,

Joan

Josep Cabana ha dit...

Hola Joan.
Estic totalment d’acord amb tu.
Tot i que crec que hi ha molta gent de Catalunya que podria representar el “capital” que comença a veure que dins d’Espanya, no es pot prosperar. Per tant hi ha “capital” català que comença a tenir pàtria (Pàtria. Una paraula que no m’agrada gens)

Tal com dius, jo també veig molt difícil, i això pretenia dir en el meu escrit, un partit transversal. En canvi, si veig viable i necessari una coalició transversal. Espero que Rcat esdevingui això últim.

I sobre l’Oriol Junqueras, per mi tindrà tot el suport que li pugui donar. Es sense cap mena de dubte el millor candidat dels que es presenta. Estic content que sigui ell el candidat.

Salutacions i independència.

Jordi ha dit...

Josep, has parlat de demagògia de la direcció. Jo en canvi he vist demagògia en RCat, perquè amb les assimilacions que han fet a la direcció actual, i lògicament per extensió als que en compatim bona part de l'estratègia. Jo ni sóc un traidor, ni un venut, ni tinc una cadira del partit i penso que en les opcions postelectorals, la meva opció és la mateixa que la majoritària a ERC. Penso que l'opció actual d'ERC és la millor per avançar en la sobirania i en les polítiques socials però també que és la més difícil de vendre. Més fàcil de vendre seria, per exemple, no fer res i esperar a que els catalans em votin. Però hem fet un Congrés i hem triat, i l'opció majoritària és discutible, com tot, però legítima. Discutir-ho és normal, però acusar als que tenim un altre plantejament que no som independentistes és greu, i sobretot demagògic, perquè si coneixes una ERC sabràs que si en algun lloc hi ha independentistes és predisament en el partit de Macià i Companys.

Josep Cabana ha dit...

Hola Jordi.
Benvingut de nou. Un plaer debatre amb tu.

Que la direcció fa i ha fet demagògia amb les tendències socials de Rcat, és evident i per mi molt greu, ja que estan fetes per la, m’agradi o no, la meva direcció. I això ha propiciat i em sap molt greu, sentir per part de persones que d’esquerres no en tenen massa, dir-me a mi, que soc neoliberal.

Quan des de Rcat és diu lo de les cadires del partit, doncs estic segur que en molts casos és cert. En altres no ho serà. El teu cas, que pel que dius no tens cap tipus de responsabilitat dins del partit, doncs no t’inclou. Penses que l’estratègia de l’actual direcció és la correcta? Doncs potser tens raó, o potser no. Jo crec que no. I torno a dir lo dels mals resultat electorals. Aquesta estratègia, lluny d’atraure nous votants, ens espanta els que en un moment donat, vàrem atraure.

Sobre lo de traïdors, t’he de recordar, que segons la direcció del meu partit, jo soc un càncer, i un traïdor. Aquestes coses les han dit senyors com el Sr. Ridau, el Sr. Carod-Rovira o el Sr. Vendrell.

Que l’actual estratègia és difícil de vendre? Evidentment. De fet encara no entenc com hi ha que la compra (això no vol dir que jo tingui raó) Jo mateix l’he “comprada” en les ultimes eleccions i les seguiré comprant en les properes, però he de reconèixer, que cada cop m’és més difícil “comprar-la”. De fet, en les ultimes eleccions, la vaig “comprar” amb més fe, que no pas amb raonament, i per fidelitat.

Rcat no pretén no fer re i esperar que ens votin. De fet pensem que és el que fa actualment Esquerra.

Que jo sàpiga, ningú de Rcat ha acusat als militants que han optat per seguir amb l’actual direcció de no ser independentistes. Sempre parlem de la direcció, no de la militància. Tot i que no entenem que la militància hagi donat suport a l’actual direcció, sempre ho hem respectat. Personalment, estic cansat i fart de sentir “teniu raó, però ara no és el moment” Són molts els que en privat ens donen la raó, i després, misteriosament, voten tot el que diu la direcció. L’última nit electoral, parlant amb gent del partit, tenia la sensació, que tothom estava d’acord en que s’havien de canviar les cares de tots els que donaven la cara. Però després passen coses que mai deixaran de sorprendrem, i de moment aquí paro. He de fer bondat.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.