El passat dia de Sant Esteve, el litoral català va patir un fort temporal que a fet força mal a diferents poblacions costaneres del Maresme i de La Selva, i entre elles, és clar, Blanes. Podeu “gaudir” d’imatges a diferents blocs blanecs com el del meu company Joan Puig, o a wifiblanes o a Des del meu mar / Desde mi mar (1), Des del meu mar / Desde mi mar (2) i Des del meu mar / Desde mi mar (3).
A Blanes tenim experiència en temporals marítims, ja que any rera any, en patim un o dos que ens ha deixat el passeig marítim, per la seva part mes turística, fet un fàstic, i any rere any, hem de córrer per oferir als nostres visitants amb ganes de sol i platja, el que han vingut a buscar. Però aquests temporals no venen d’ara. El meu sogre, que és de Blanes de-tota-la-vida, de tant en tant, m’explica quina era la relació dels blanencs i blanenques amb “la mar”, com el diu. M’explica que per les nits, molts cops, decidien a última hora, sopar peix, i que agafaven les canyes de pescar, anaven a la platja, i en un moment es presentaven a casa amb peix frec per sopar tota la família plegada. M’explica que tot el passeig de mar dels Pins, és territori de la mar i m’explica que amb la mar, s’ha de vigilar i respectar força. “De cop i volta, s’emprenya, i ja la tenim a sobre. Has de pensar que jo he vist com les onades, arribaven fins més enllà de la meitat del carrer ample”. Temporals com el del dia de Sant Esteve, no és el primer cop que en patim. Segons el mateix alcalde de Blanes, “fa 50 anys que no es veia una cosa així” i avui he escoltat al TeleNotícies de TV3, a la Imma Mayol, que deia “aquests temporals no són quotidians, però tampoc són extraordinaris”.
Així doncs, les destrosses que hem patit, són el fruit de dues coses. La primera evidentment és la força imparable de la natura, davant la qual poca cosa podem fer. La segona, és la falta de previsió i la política de qui dia passa, any empeny. Davant d’aquest temporal, el que no podem fer, és dir que “fa 50 anys que no es veia una cosa així” i encongir les espatlles, resignant-nos al nostres destí, confiant en que no tornarà a passar fins d’aquí a 50 anys. Això no ho tenim garantit, i el proper temporal, una mica més fort de l’habitual, potser d’aquí a cinc anys, dos anys, l’any que ve, o d’aquí a dos mesos.
Any rere any, hem deixat que la mar, ens espatlli el passeig de mar i arranjar-ho amb cel·lo, esparadrap, i quatre totxanes posades a corre-cuita. I ara, ens ha malmès la flota de pesca i de turisme, que era amarrada a un port, que des de fa anys es tenia que arranjar, ja que era un perill evident. Encara recordo una visita del President Pujol, on va prometre que el mur del port de Blanes, s’arranjaria aviat. Han passat els anys, i encara no s’ha arranjat, i ha passat el que ha passat. El que ha passat i passa cada any, no és que les coses s’espatllen i ja hi ha algú que ho arranja. Cada any, hi han moltes empreses blanenques, que depenen de les nostres platges i dels nostres carrers emblemàtics, i necessiten que estiguin en condicions. I aquestes empreses, tenen altres empreses proveïdores que també depenen d’això. I treballadors que tenen famílies que depenen d’això. I ara a més tenim una empresa que s’ha quedat sense vaixells per la propera temporada, i que ja veurem com se’n surt, si se’n pot sortir, i un pescador, que ja veurem com surt a pescar. La resta de vaixells, hauran de fer reparacions i alguns no podran sortir a pescar durant algun temps. En definitiva, el que ha passat, no és un desastre amb danys materials, sinó un desastre amb noms i cognoms, que han vist com aquest Sant Esteve, el seu futur, s’ha enfosquit una mica més del que ja estava.
Ara, a corre-cuita, es faran plans de viabilitat per poder salvar a totes les famílies afectades, quan potser, s’hagués pogut fer alguna cosa abans. I és clar, les desgracies no venen soles. Tot això, ha passat davant d’una imminent crisi econòmica, on les diferents administracions hauran de fer un esforç econòmic brutal, per donar suport als milers d’aturats que vindran durant el proper any, arranjar el que ha passat a altres poblacions de la Costa Brava, o del interior de Catalunya, o a Montserrat, o ...
Ja hi haurà prou calaix per tothom? Les coses s’han de fer en el seu moment i no tapar-les amb “chapuzas” per anar tirant. Ara tots ens lamentem de la desgràcia que la natura a produït, però cal preguntar-nos, si en el seu moment, hem fet el que calia fer.
Sembla que aprofiti qualsevol cosa, per portar-les coses al meu cantó, però tot i que totes les administracions són culpables, al final n’hi ha una que és mes culpable que les altres, ja que és la que té les competències d’actuació sobre les costes catalanes, i és qui determina el finançament de l’administració autonòmica i local.
Els nostres polítics també tenen la seva responsabilitat, jugant al joc de les tàctiques polítiques enlloc de fer feina.
A Blanes tenim experiència en temporals marítims, ja que any rera any, en patim un o dos que ens ha deixat el passeig marítim, per la seva part mes turística, fet un fàstic, i any rere any, hem de córrer per oferir als nostres visitants amb ganes de sol i platja, el que han vingut a buscar. Però aquests temporals no venen d’ara. El meu sogre, que és de Blanes de-tota-la-vida, de tant en tant, m’explica quina era la relació dels blanencs i blanenques amb “la mar”, com el diu. M’explica que per les nits, molts cops, decidien a última hora, sopar peix, i que agafaven les canyes de pescar, anaven a la platja, i en un moment es presentaven a casa amb peix frec per sopar tota la família plegada. M’explica que tot el passeig de mar dels Pins, és territori de la mar i m’explica que amb la mar, s’ha de vigilar i respectar força. “De cop i volta, s’emprenya, i ja la tenim a sobre. Has de pensar que jo he vist com les onades, arribaven fins més enllà de la meitat del carrer ample”. Temporals com el del dia de Sant Esteve, no és el primer cop que en patim. Segons el mateix alcalde de Blanes, “fa 50 anys que no es veia una cosa així” i avui he escoltat al TeleNotícies de TV3, a la Imma Mayol, que deia “aquests temporals no són quotidians, però tampoc són extraordinaris”.
Així doncs, les destrosses que hem patit, són el fruit de dues coses. La primera evidentment és la força imparable de la natura, davant la qual poca cosa podem fer. La segona, és la falta de previsió i la política de qui dia passa, any empeny. Davant d’aquest temporal, el que no podem fer, és dir que “fa 50 anys que no es veia una cosa així” i encongir les espatlles, resignant-nos al nostres destí, confiant en que no tornarà a passar fins d’aquí a 50 anys. Això no ho tenim garantit, i el proper temporal, una mica més fort de l’habitual, potser d’aquí a cinc anys, dos anys, l’any que ve, o d’aquí a dos mesos.
Any rere any, hem deixat que la mar, ens espatlli el passeig de mar i arranjar-ho amb cel·lo, esparadrap, i quatre totxanes posades a corre-cuita. I ara, ens ha malmès la flota de pesca i de turisme, que era amarrada a un port, que des de fa anys es tenia que arranjar, ja que era un perill evident. Encara recordo una visita del President Pujol, on va prometre que el mur del port de Blanes, s’arranjaria aviat. Han passat els anys, i encara no s’ha arranjat, i ha passat el que ha passat. El que ha passat i passa cada any, no és que les coses s’espatllen i ja hi ha algú que ho arranja. Cada any, hi han moltes empreses blanenques, que depenen de les nostres platges i dels nostres carrers emblemàtics, i necessiten que estiguin en condicions. I aquestes empreses, tenen altres empreses proveïdores que també depenen d’això. I treballadors que tenen famílies que depenen d’això. I ara a més tenim una empresa que s’ha quedat sense vaixells per la propera temporada, i que ja veurem com se’n surt, si se’n pot sortir, i un pescador, que ja veurem com surt a pescar. La resta de vaixells, hauran de fer reparacions i alguns no podran sortir a pescar durant algun temps. En definitiva, el que ha passat, no és un desastre amb danys materials, sinó un desastre amb noms i cognoms, que han vist com aquest Sant Esteve, el seu futur, s’ha enfosquit una mica més del que ja estava.
Ara, a corre-cuita, es faran plans de viabilitat per poder salvar a totes les famílies afectades, quan potser, s’hagués pogut fer alguna cosa abans. I és clar, les desgracies no venen soles. Tot això, ha passat davant d’una imminent crisi econòmica, on les diferents administracions hauran de fer un esforç econòmic brutal, per donar suport als milers d’aturats que vindran durant el proper any, arranjar el que ha passat a altres poblacions de la Costa Brava, o del interior de Catalunya, o a Montserrat, o ...
Ja hi haurà prou calaix per tothom? Les coses s’han de fer en el seu moment i no tapar-les amb “chapuzas” per anar tirant. Ara tots ens lamentem de la desgràcia que la natura a produït, però cal preguntar-nos, si en el seu moment, hem fet el que calia fer.
Sembla que aprofiti qualsevol cosa, per portar-les coses al meu cantó, però tot i que totes les administracions són culpables, al final n’hi ha una que és mes culpable que les altres, ja que és la que té les competències d’actuació sobre les costes catalanes, i és qui determina el finançament de l’administració autonòmica i local.
Els nostres polítics també tenen la seva responsabilitat, jugant al joc de les tàctiques polítiques enlloc de fer feina.
Els de CiU, sempre els hi anat be això de poder descarregar les responsabilitats sobre els altres dient que ells tenen les mans lligades i que no tenen la competència sobre això i allò. Ja els hi està be, tenir responsabilitat, però no tota. Els del PSC, per mirar més pels interessos del partit que no pas els dels ciutadans, mirant en altre direcció quan passen les coses, (Rodalies de Barcelona, colapse energètic, falta d’infrastructures, falta de reconeixement nacional). Els d’Esquerra ... be, de moment, callo. Els de IC-V, per dir “SI” a tot lo que diu el PSC. Els del PP de dir “NO” a tot i a tothom. I els de Ciutadans, per només interessar-los coses identitaries, sense mirar el que li passa realment a la ciutadania.
Repeteixo. Hi haurà calaix per tothom?
Salutacions, independència, i bon any a tothom.
Entrades
1 comentari:
Bona entrada :-) I bony any.
Publica un comentari a l'entrada