Ara fa una setmana, que l’home de l’any, ha estat escollit nou president dels Estats Units de Nord-Amèrica. Ho dic per si hi ha algú que no se’n ha assabentat, tot i que em sembla difícil que això passi, ja que les hores de radio i televisió, les pagines a la premsa i els escrits a Internet, fan quasi bé impossible, no assabentar-se sobre res que tingui a veure amb les eleccions als Estats Units.
No seré jo que posi en dubte, que el que passa als Estats Units, tard o d’hora, d’una manera o altre, ens afecta, però crec que hem fem un gra massa. Dec ser un “bitxo” estrany, però em sorprèn aquest seguiment de la política nord-americana que es fa cada quatre anys, i cada cop amb més intensitat.
Realment ens afectarà tant, qui ha de ser el president d’aquest gegant econòmic, cultural i militar? Home! Una mica, sí, però crec que ens afecta més la política francesa o alemanya, que no pas la nord-americana, i la quantitat d’informació que generen aquests països, és insignificant en comparació a la que generen els EE.UU.
Em sembla patètic, que amb motiu de les eleccions dels EE.UU, els mitjans de comunicació facin un seguiment tan brutal, que fins i tot, s’han de desplaçar fins aquelles contrades per ................ Informar millor? Per altre banda, no hi ha blocaire polític, que s’hagi pogut resistir a dir-hi la seva. Les tertúlies de radio (i suposo que les de televisió) han dedicat quasi bé el 100% del seu temps a opinar sobre aquesta qüestió. Els diaris, en van plens. Sincerament, crec que hem fem un gra massa.
A mi, personalment, com ja he dit abans, em preocupa més si a Alemanya, França, la Gran Bretanya, Portugal, Irlanda, Grècia, Suïssa, Àustria, etc, guanyen les dretes o les semi-esquerres de paraula. No ens enganyem, als EE.UU. la cosa està entre la dreta i la encara-més-a-la-dreta, tot que aquest cop, he de reconèixer, que he sentit coses que no havia sentit mai a la política nord-americana. La crisi financera a destapat moltes coses, i aquest canvi, es tenia que fer. No només en Obama. En McCain també ha dit coses sorprenents. Però aquestes sorpreses en la política nord-americana, no han influït gens en el desplegament mediàtic, ja que aquest s’hagués produït igualment, sense aquestes sorpreses.
Penso, i probablement m’equivoco, que tot aquest interès per les eleccions als EE.UU. són una roda que va començar a girar quan algun mitja de comunicació va pensar que seria el més modern del barri, si feia un seguiment especial sobre aquestes eleccions, i això va despertar l’interès del públic, que va fer que altres mitjans de comunicació, es sumessin a la modernor, fent que el interès del públic augmentés, fent que més mitjans de comunicació en fessin seguiment, que fa augmentar l’audiència, que..... i així, fins que ens sembla impensable no fer un seguiment i tenir interès per aquestes eleccions, quasi com si poguéssim votar (fins i tot algun cop he sentit, que nosaltres també hauríem de votar, donada la importància d’aquestes eleccions) Bé, em sembla el típic cas, de “si no hi han notícies, fabriquem-les”.
Finalment, ha guanyat Obama, i me’n alegro, ja que el preferia a ell que no pas al McCain. Tot i que jo a qui preferia era la Hillary Clinton. Bé, crec que ja he dedicat massa temps a les eleccions de la metròpoli. No penso perdre-hi més temps. Felicitats Mr. Obama i sort.
Salutacions i Independència.
Reagrupem-nos.
No seré jo que posi en dubte, que el que passa als Estats Units, tard o d’hora, d’una manera o altre, ens afecta, però crec que hem fem un gra massa. Dec ser un “bitxo” estrany, però em sorprèn aquest seguiment de la política nord-americana que es fa cada quatre anys, i cada cop amb més intensitat.
Realment ens afectarà tant, qui ha de ser el president d’aquest gegant econòmic, cultural i militar? Home! Una mica, sí, però crec que ens afecta més la política francesa o alemanya, que no pas la nord-americana, i la quantitat d’informació que generen aquests països, és insignificant en comparació a la que generen els EE.UU.
Em sembla patètic, que amb motiu de les eleccions dels EE.UU, els mitjans de comunicació facin un seguiment tan brutal, que fins i tot, s’han de desplaçar fins aquelles contrades per ................ Informar millor? Per altre banda, no hi ha blocaire polític, que s’hagi pogut resistir a dir-hi la seva. Les tertúlies de radio (i suposo que les de televisió) han dedicat quasi bé el 100% del seu temps a opinar sobre aquesta qüestió. Els diaris, en van plens. Sincerament, crec que hem fem un gra massa.
A mi, personalment, com ja he dit abans, em preocupa més si a Alemanya, França, la Gran Bretanya, Portugal, Irlanda, Grècia, Suïssa, Àustria, etc, guanyen les dretes o les semi-esquerres de paraula. No ens enganyem, als EE.UU. la cosa està entre la dreta i la encara-més-a-la-dreta, tot que aquest cop, he de reconèixer, que he sentit coses que no havia sentit mai a la política nord-americana. La crisi financera a destapat moltes coses, i aquest canvi, es tenia que fer. No només en Obama. En McCain també ha dit coses sorprenents. Però aquestes sorpreses en la política nord-americana, no han influït gens en el desplegament mediàtic, ja que aquest s’hagués produït igualment, sense aquestes sorpreses.
Penso, i probablement m’equivoco, que tot aquest interès per les eleccions als EE.UU. són una roda que va començar a girar quan algun mitja de comunicació va pensar que seria el més modern del barri, si feia un seguiment especial sobre aquestes eleccions, i això va despertar l’interès del públic, que va fer que altres mitjans de comunicació, es sumessin a la modernor, fent que el interès del públic augmentés, fent que més mitjans de comunicació en fessin seguiment, que fa augmentar l’audiència, que..... i així, fins que ens sembla impensable no fer un seguiment i tenir interès per aquestes eleccions, quasi com si poguéssim votar (fins i tot algun cop he sentit, que nosaltres també hauríem de votar, donada la importància d’aquestes eleccions) Bé, em sembla el típic cas, de “si no hi han notícies, fabriquem-les”.
Finalment, ha guanyat Obama, i me’n alegro, ja que el preferia a ell que no pas al McCain. Tot i que jo a qui preferia era la Hillary Clinton. Bé, crec que ja he dedicat massa temps a les eleccions de la metròpoli. No penso perdre-hi més temps. Felicitats Mr. Obama i sort.
Salutacions i Independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada