Després d’una setmana de tractament, avui he anat al dentista amb tota la por del món. Un cop la doctora ha acabat de fer la exploració, li he preguntat si m’hauria d’extreure el queixal, i m’ha dit que no, que em “desvitalitzaria el nervi” “Desvitalitzar?, vol dir que em matarà el nervi?” “sí, això mateix”. Un clar exemple d’aquest llenguatge positiu que procura treure ferro als temes desagradables, en el millor dels casos, però en altres ocasions el que pretén és fer passar per bona, una cosa que no és bona.
No he pogut evitar recordar-me del Sr. Zapatero i del Sr. Solbes amb les seves paraules de desacceleració, quan en realitat estan parlant de crisi. Els socialistes són uns mestres en aquest art de jugar amb les paraules i la veritat és que els hi porta bons resultats.
No sé si es l’últim cas, ja que els socialistes no paren d’utilitzar aquesta pràctica del llenguatge positiu, però la setmana passada, vàrem assistir a una “master class” d’aquest art de la ........................... comunicació!?
El protagonista del que vull parlar, és el Conseller Ernest Maragall, que la setmana passada, davant dels mitjans de comunicació, va exposar el projecte educatiu 2008/2009. Si els socialistes en general són uns mestres d’aquest art, s’ha de reconèixer que els germans Maragall, són els mestres dels mestres. El fet, és que anava exposant tot el projecte amb un to força cofoi amb la tasca realitzada, transmetent satisfacció i optimisme, fins que va arribar al clímax, anunciant la instal·lació d’una pila de Mòduls Aulearis. Mòduls Aulearis? Sí, si, Mòduls Aulearis perfectament equipats. “MO-DULS A-U-LE-A-RIS” vaig pensar, “que guai, jo vull que les meves filles vagin a aquests Mòduls Aulearis perfectament equipats”
Llàstima que “Mòduls Aulearis perfectament equipats” vulgui dir en realitat ..........................BARRACONS.
Però com s’atreveix? Després de les crítiques que va fer el PSC mentres era a l’oposició pel tema dels barracons, amb tota la raó del món, ara que són al Govern, ens volen vendre la moto que són una cosa fantàstica, que res te a envejar a les “antigues” i “passades de moda” aules convencionals de escoles construïdes amb maons, ciment, formigó, vidre i acer.
Després de la exposició que va fer el Conseller, la veritat és que si jo fos el Sr. Solbes, li diria als negociadors catalans, que el debat del finançament no és ètic, ja que disposem d’una pila de Mòduls Aulearis perfectament equipats, que són la enveja de la resta de comunitats autònomes de regim comú.
Potser el que pretenia el Conseller, era amagar a l’electorat català, la precarietat en que es troba tot el sistema educatiu català, i que el pateixen directament els nostres infants.
L’únic que pot aconseguir el Conseller amb aquest llenguatge positiu i optimista, fregant l’eufòria i el cofoisme, és restar força i crèdit als negociadors catalans, per aconseguir un bon finançament, i alhora, fer creure a la ciutadania, que les coses no estan tant malament, i potser el debat dels finançament és excessiu. Estic segur, que més d’uns pares, pensaran que si els seus infants van a uns barracons, ha estat cosa de mala sort, però que tard o d’hora, els seus fills podran accedir, després de la bona feina del Conseller, a un d’aquests fantàstics Mòduls Aulearis perfectament equipats que hi han per tota la geografia catalana.
Si us plau, utilitzem el llenguatge correctament, i diguem les coses pel seu nom, i no amaguem les coses amb paraules ben sonants, que l’únic que aconsegueixen, és adormir a la ciutadania, fent-los creure que les coses són millors del que en realitat són. Si són barracons, són barracons, i siguem conscients de la realitat, que és la millor, per prendre les mesures més adients, per millorar les coses.
Per últim, no tingueu por d’anar al dentista, que treballen molt bé, i no fan cap mal, tot que utilitzin un llenguatge positiu. Podem dir el mateix de tots els que utilitzen aquest tipus de llenguatge? En el cas del Conseller Maragall, evidentment, NO.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
No he pogut evitar recordar-me del Sr. Zapatero i del Sr. Solbes amb les seves paraules de desacceleració, quan en realitat estan parlant de crisi. Els socialistes són uns mestres en aquest art de jugar amb les paraules i la veritat és que els hi porta bons resultats.
No sé si es l’últim cas, ja que els socialistes no paren d’utilitzar aquesta pràctica del llenguatge positiu, però la setmana passada, vàrem assistir a una “master class” d’aquest art de la ........................... comunicació!?
El protagonista del que vull parlar, és el Conseller Ernest Maragall, que la setmana passada, davant dels mitjans de comunicació, va exposar el projecte educatiu 2008/2009. Si els socialistes en general són uns mestres d’aquest art, s’ha de reconèixer que els germans Maragall, són els mestres dels mestres. El fet, és que anava exposant tot el projecte amb un to força cofoi amb la tasca realitzada, transmetent satisfacció i optimisme, fins que va arribar al clímax, anunciant la instal·lació d’una pila de Mòduls Aulearis. Mòduls Aulearis? Sí, si, Mòduls Aulearis perfectament equipats. “MO-DULS A-U-LE-A-RIS” vaig pensar, “que guai, jo vull que les meves filles vagin a aquests Mòduls Aulearis perfectament equipats”
Llàstima que “Mòduls Aulearis perfectament equipats” vulgui dir en realitat ..........................BARRACONS.
Però com s’atreveix? Després de les crítiques que va fer el PSC mentres era a l’oposició pel tema dels barracons, amb tota la raó del món, ara que són al Govern, ens volen vendre la moto que són una cosa fantàstica, que res te a envejar a les “antigues” i “passades de moda” aules convencionals de escoles construïdes amb maons, ciment, formigó, vidre i acer.
Després de la exposició que va fer el Conseller, la veritat és que si jo fos el Sr. Solbes, li diria als negociadors catalans, que el debat del finançament no és ètic, ja que disposem d’una pila de Mòduls Aulearis perfectament equipats, que són la enveja de la resta de comunitats autònomes de regim comú.
Potser el que pretenia el Conseller, era amagar a l’electorat català, la precarietat en que es troba tot el sistema educatiu català, i que el pateixen directament els nostres infants.
L’únic que pot aconseguir el Conseller amb aquest llenguatge positiu i optimista, fregant l’eufòria i el cofoisme, és restar força i crèdit als negociadors catalans, per aconseguir un bon finançament, i alhora, fer creure a la ciutadania, que les coses no estan tant malament, i potser el debat dels finançament és excessiu. Estic segur, que més d’uns pares, pensaran que si els seus infants van a uns barracons, ha estat cosa de mala sort, però que tard o d’hora, els seus fills podran accedir, després de la bona feina del Conseller, a un d’aquests fantàstics Mòduls Aulearis perfectament equipats que hi han per tota la geografia catalana.
Si us plau, utilitzem el llenguatge correctament, i diguem les coses pel seu nom, i no amaguem les coses amb paraules ben sonants, que l’únic que aconsegueixen, és adormir a la ciutadania, fent-los creure que les coses són millors del que en realitat són. Si són barracons, són barracons, i siguem conscients de la realitat, que és la millor, per prendre les mesures més adients, per millorar les coses.
Per últim, no tingueu por d’anar al dentista, que treballen molt bé, i no fan cap mal, tot que utilitzin un llenguatge positiu. Podem dir el mateix de tots els que utilitzen aquest tipus de llenguatge? En el cas del Conseller Maragall, evidentment, NO.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
1 comentari:
botifler
Publica un comentari a l'entrada