Els JJOO de Pequín, ja han començat i de moment sembla que amb força èxit. Tothom elogia la cerimònia d’inauguració, que sembla ser, va ser espectacular. No cal sorprendre’ns d’això. Estem parlant de la Xina, tota una potencia mundial en tots els sentits i en tots els aspectes.
En els espais informatius de totes les televisions, he pogut sentir grans titulars sobre la demostració que ha fet l’organització d’aquest jocs al món. Tothom sembla meravellat, sobretot el propis xinesos.
No ens enganyem. La organització del jocs olímpics pot tenir molts objectius, però cap d’ells es purament esportiu o filantròpic. Els objectius poden ser diversos, des de la promoció econòmica d’una ciutat, fins al més i gran acte de nacionalisme que hom pugui imaginar. Al meu parer aquest és l’últim cas del jocs de Pequin.
Teòricament, els JJOO, es fan com una manifestació de sana competició entre els diferents pobles de la terra, ja que en l’esport, tots som iguals i no s’hi valen ni el poder econòmic, ni el polític, ni els militar, dels diferents pobles que hi participen. És allò de diuen que l’esport ens fa iguals a tots i és el propi esforç humà, el que triomfa i ens uneix a tots en la celebració dels JJOO (estic a punt de plorar d’emoció)
Però torno a dir. No ens enganyem. Tots aquest valors, en realitat mai són el veritable objectiu de la organització d’uns JJOO. Normalment podem fer veure que ens ho creiem, com per exemple en el cas de Sidney, però en el cas de Pequin, ni tant sols podem fer veure que ens ho creiem.
Xina no compleix cap dels requisits mínims que s’haurien d’exigir per poder celebrar uns JJOO que tenen el valor simbòlic que tenen. Ni és un país democràtic, ni te cap respecte pels drets humans reconeguts internacionalment. I sobretot, després del que va passar fa uns mesos al Tibet.
En condicions normals, mai s’hagués donat l’organització d’uns JJOO a un país de les característiques de la Xina. Jo no m’imagino uns JJOO organitzats pel Marroc, que és un país que te forces semblances amb la Xina, tot i que al Marroc hi ha cert grau de democràcia (eleccions, sindicats) i que la Xina no te. Els dos, això sí, tenen en comú, un territori ocupat, en un clar procés de colonització. Aquesta és la primera irregularitat que trobo. Com és que es dona l’organització dels jocs de la pau, la unió i el respecte als drets humans a un país que no reuneix cap d’aquestes característiques?
Però un cop ens hem empassat aquesta irregularitat, venen els fets de fa pocs mesos al Tibet, amb manipulació descarada de la informació inclosa,
i com a molt, hi ha algú o molt pocs, que diuen que si les coses no es recondueixen, no aniran a la inauguració dels jocs de la pau. Com deia abans, si en lloc de la Xina, es tractes del Marroc, el boicot total als JJOO, hauria estat rotund per tothom. I que dir, si la víctima fos un poble “important” del tipus Kuwait. Ningú hauria dubtat ni un instant en enviar-hi tropes per defensar a un poble oprimit. En canvi, quan es tracta de la Xina, tot són matisos i miraments.
Que ho fa això? Que ho fa que a la Xina, tot es perdoni. Dons malauradament, el negoci. No podem fer aquest lleig a un client i proveïdor tant important. No podem permetre’ns els luxe, de fer enfadar al nostre futur mercat, i al nostre proveïdor més barat. On vendrem les coses d’aquí a uns anys? On fabricaríem a tant baix cost? Fer enfadar a la Xina, ens costaria calers. Així dons, callem, mirem a un altre banda, i col·laborem en fer que el veritable objectiu d’aquesta pantomima dels JJOO de Pequin, es converteixin en un gran acte de nacionalisme, sobretot intern, per perpetuar les coses. Per fer que l’orgull nacional de xinesos, els impedeixi veure el regim polític que els governa. Tant s’hi val si no es respecten els drets humans, tant s’hi val, si s’oprimeix a un poble culturalment i militarment. Per un bon negoci, paga la pena ser còmplices d’aquesta farsa de JJOO.
Sempre quedarà aquell argument, que no s’han de barrejar política i esport. Qui cregui en aquest argument, hauria de ser el primer en demanar el boicot al JJOO de Pequin, ja que el seu objectiu final es únicament i exclusivament, polític.
Boicot al JJOO de Pequin. No col·laborem en aquesta farsa. Ignorem-los. Si els nostres polítics no fan el que han de fer, fem-ho nosaltres amb les poques eines que tenim.
Salutacions i independència.
En els espais informatius de totes les televisions, he pogut sentir grans titulars sobre la demostració que ha fet l’organització d’aquest jocs al món. Tothom sembla meravellat, sobretot el propis xinesos.
No ens enganyem. La organització del jocs olímpics pot tenir molts objectius, però cap d’ells es purament esportiu o filantròpic. Els objectius poden ser diversos, des de la promoció econòmica d’una ciutat, fins al més i gran acte de nacionalisme que hom pugui imaginar. Al meu parer aquest és l’últim cas del jocs de Pequin.
Teòricament, els JJOO, es fan com una manifestació de sana competició entre els diferents pobles de la terra, ja que en l’esport, tots som iguals i no s’hi valen ni el poder econòmic, ni el polític, ni els militar, dels diferents pobles que hi participen. És allò de diuen que l’esport ens fa iguals a tots i és el propi esforç humà, el que triomfa i ens uneix a tots en la celebració dels JJOO (estic a punt de plorar d’emoció)
Però torno a dir. No ens enganyem. Tots aquest valors, en realitat mai són el veritable objectiu de la organització d’uns JJOO. Normalment podem fer veure que ens ho creiem, com per exemple en el cas de Sidney, però en el cas de Pequin, ni tant sols podem fer veure que ens ho creiem.
Xina no compleix cap dels requisits mínims que s’haurien d’exigir per poder celebrar uns JJOO que tenen el valor simbòlic que tenen. Ni és un país democràtic, ni te cap respecte pels drets humans reconeguts internacionalment. I sobretot, després del que va passar fa uns mesos al Tibet.
En condicions normals, mai s’hagués donat l’organització d’uns JJOO a un país de les característiques de la Xina. Jo no m’imagino uns JJOO organitzats pel Marroc, que és un país que te forces semblances amb la Xina, tot i que al Marroc hi ha cert grau de democràcia (eleccions, sindicats) i que la Xina no te. Els dos, això sí, tenen en comú, un territori ocupat, en un clar procés de colonització. Aquesta és la primera irregularitat que trobo. Com és que es dona l’organització dels jocs de la pau, la unió i el respecte als drets humans a un país que no reuneix cap d’aquestes característiques?
Però un cop ens hem empassat aquesta irregularitat, venen els fets de fa pocs mesos al Tibet, amb manipulació descarada de la informació inclosa,
i com a molt, hi ha algú o molt pocs, que diuen que si les coses no es recondueixen, no aniran a la inauguració dels jocs de la pau. Com deia abans, si en lloc de la Xina, es tractes del Marroc, el boicot total als JJOO, hauria estat rotund per tothom. I que dir, si la víctima fos un poble “important” del tipus Kuwait. Ningú hauria dubtat ni un instant en enviar-hi tropes per defensar a un poble oprimit. En canvi, quan es tracta de la Xina, tot són matisos i miraments.Que ho fa això? Que ho fa que a la Xina, tot es perdoni. Dons malauradament, el negoci. No podem fer aquest lleig a un client i proveïdor tant important. No podem permetre’ns els luxe, de fer enfadar al nostre futur mercat, i al nostre proveïdor més barat. On vendrem les coses d’aquí a uns anys? On fabricaríem a tant baix cost? Fer enfadar a la Xina, ens costaria calers. Així dons, callem, mirem a un altre banda, i col·laborem en fer que el veritable objectiu d’aquesta pantomima dels JJOO de Pequin, es converteixin en un gran acte de nacionalisme, sobretot intern, per perpetuar les coses. Per fer que l’orgull nacional de xinesos, els impedeixi veure el regim polític que els governa. Tant s’hi val si no es respecten els drets humans, tant s’hi val, si s’oprimeix a un poble culturalment i militarment. Per un bon negoci, paga la pena ser còmplices d’aquesta farsa de JJOO.
Sempre quedarà aquell argument, que no s’han de barrejar política i esport. Qui cregui en aquest argument, hauria de ser el primer en demanar el boicot al JJOO de Pequin, ja que el seu objectiu final es únicament i exclusivament, polític.
Boicot al JJOO de Pequin. No col·laborem en aquesta farsa. Ignorem-los. Si els nostres polítics no fan el que han de fer, fem-ho nosaltres amb les poques eines que tenim.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada