Kosovo ja és lliure. Kosovo ja ha exercit el seu dret a l’autodeterminació. Kosovo a donat una lliçó al món.
Faig aquest escrit des de la poca documentació. No he llegit massa sobre el tema ni soc cap expert. Però és que no fa falta ser-ho. Quan les coses son clares i evidents, no fa falta ser cap crack de res. Amb la lògica i el sentit comú, coses com aquestes, es veuen ben clares.
Pel que jo sé, Kosovo és un territori històricament serbi, que durant molt de temps ha estat acollint emigrants albanesos, fins al extrem que aquests han acabat sent una majoria molt considerable. Així dons, la independència de Kosovo, en cap cas s’ha pogut argumentar sota el tema històric. Tampoc cultural, ja que la cultura albanesa, depèn d’ella mateixa, a la pròpia Albània.
Kosovo, per exercir el seu dret a l’autodeterminació, només a fet servir l’únic argument imprescindible per exercir-lo. La voluntat de ser. I ho a fet democràticament, Així dons, democràticament, ningú li pot retreure res. Poden protestar el que vulguin, però ningú li podrà dir res, democràticament. I per les armes? Algú podrà dir alguna cosa per la força de les armes? Dons potser sí, però qui ho faci, s’equivocarà del tot. Qui gosi fer això, veurà sobre ell, tota la pressió internacional. Kosovo ens a donat una lliçó de com s’han de fer les coses.
Si aquest possible agent opressor actua, demostrarà no ser massa intel·ligent, i per mínimament llest que sigui, no farà res més que protestar i lluitar als despatxos, allò que militarment no pot aconseguir.
Faig aquest escrit des de la poca documentació. No he llegit massa sobre el tema ni soc cap expert. Però és que no fa falta ser-ho. Quan les coses son clares i evidents, no fa falta ser cap crack de res. Amb la lògica i el sentit comú, coses com aquestes, es veuen ben clares.
Pel que jo sé, Kosovo és un territori històricament serbi, que durant molt de temps ha estat acollint emigrants albanesos, fins al extrem que aquests han acabat sent una majoria molt considerable. Així dons, la independència de Kosovo, en cap cas s’ha pogut argumentar sota el tema històric. Tampoc cultural, ja que la cultura albanesa, depèn d’ella mateixa, a la pròpia Albània.
Kosovo, per exercir el seu dret a l’autodeterminació, només a fet servir l’únic argument imprescindible per exercir-lo. La voluntat de ser. I ho a fet democràticament, Així dons, democràticament, ningú li pot retreure res. Poden protestar el que vulguin, però ningú li podrà dir res, democràticament. I per les armes? Algú podrà dir alguna cosa per la força de les armes? Dons potser sí, però qui ho faci, s’equivocarà del tot. Qui gosi fer això, veurà sobre ell, tota la pressió internacional. Kosovo ens a donat una lliçó de com s’han de fer les coses.
Si aquest possible agent opressor actua, demostrarà no ser massa intel·ligent, i per mínimament llest que sigui, no farà res més que protestar i lluitar als despatxos, allò que militarment no pot aconseguir.
Kosovo, ho a fer, sense mirar el passat. Només mirant a futur.
El camí és recte i pla. No es necessiten grans coses. Només una. VOLER-HO. I nosaltres volem? Els catalans tenim molts més arguments que Kosovo. Tenim l’argument històric i cultural, dels que ells manquen. Si ells han pogut, nosaltres també. A més, ens han demostrat que la por a una acció militar, és del tot infundada.
Cal actuar amb intel·ligència, com ells han fet. Cal fer-ho democràticament, i cal anar per feina. Cal implicar a la comunitat internacional. Cal utilitzar el dret a l’autodeterminació que ningú ens pot donar ni treure. El dret a l’autodeterminació, s’agafa, en el moment que un té consciència de la seva pròpia existència. Cal abandonar la formula del dret a decidir com a primera opció, ja que això implica la participació espanyola en el procés, i cal agafar-nos al dret a l’autodeterminació.
Cal estar tots junts. No si valen matisos sobrers.
Els que tenen por, ja no en poden tenir. Els que ho veuen impossible, ja no ho poden dir. Ha quedat demostrat que només depèn de nosaltres.
Des d’aquí, des d’aquest humil escrit d’un humil independentista, demano que totes les organitzacions es posin a fer feina per anar per la via recta i es deixin de matisos o de voler anar per la porta del darrera. Avui, una majoria és possible, només cal aglutinar-la.
Demano a CiU, que surti d’un cop de l’armari. Que demostri el que és. Si de veritat volen una Catalunya lliure, ja no poden dir totes aquelles coses que diuen del possibilisme.
Demano a ERC que es deixi de pluja fina, i que vagi per feina. No cal esperar.
Demano a la CUP i a PRC, que deixin la dissidència i es posin a sumar en lloc de posar-se a restar.
Demano a les plataformes ciutadanes, que empenyin, i que emprenyin tant com puguin.
I demano a la ciutadania, amb sentiments independentistes, que es tregui la son de les orelles, la por del cos, el cinisme de la boca, la desconfiança del cor i que s’aixequin del sofà.
Ostia cullons, que si volem, podem.
Salutacions i independència.
El camí és recte i pla. No es necessiten grans coses. Només una. VOLER-HO. I nosaltres volem? Els catalans tenim molts més arguments que Kosovo. Tenim l’argument històric i cultural, dels que ells manquen. Si ells han pogut, nosaltres també. A més, ens han demostrat que la por a una acció militar, és del tot infundada.
Cal actuar amb intel·ligència, com ells han fet. Cal fer-ho democràticament, i cal anar per feina. Cal implicar a la comunitat internacional. Cal utilitzar el dret a l’autodeterminació que ningú ens pot donar ni treure. El dret a l’autodeterminació, s’agafa, en el moment que un té consciència de la seva pròpia existència. Cal abandonar la formula del dret a decidir com a primera opció, ja que això implica la participació espanyola en el procés, i cal agafar-nos al dret a l’autodeterminació.
Cal estar tots junts. No si valen matisos sobrers.
Els que tenen por, ja no en poden tenir. Els que ho veuen impossible, ja no ho poden dir. Ha quedat demostrat que només depèn de nosaltres.
Des d’aquí, des d’aquest humil escrit d’un humil independentista, demano que totes les organitzacions es posin a fer feina per anar per la via recta i es deixin de matisos o de voler anar per la porta del darrera. Avui, una majoria és possible, només cal aglutinar-la.
Demano a CiU, que surti d’un cop de l’armari. Que demostri el que és. Si de veritat volen una Catalunya lliure, ja no poden dir totes aquelles coses que diuen del possibilisme.
Demano a ERC que es deixi de pluja fina, i que vagi per feina. No cal esperar.
Demano a la CUP i a PRC, que deixin la dissidència i es posin a sumar en lloc de posar-se a restar.
Demano a les plataformes ciutadanes, que empenyin, i que emprenyin tant com puguin.
I demano a la ciutadania, amb sentiments independentistes, que es tregui la son de les orelles, la por del cos, el cinisme de la boca, la desconfiança del cor i que s’aixequin del sofà.
Ostia cullons, que si volem, podem.
Salutacions i independència.
Reagupem-nos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada