Escrit publicat a reagrupament.cat
Fa pocs dies, el Sr. Alfons López Tena (CiU), el Sr. Hèctor López Bofill (entorn ERC) i la Sr. Roger Albinyana, tots ells del Cercle d’Estudis Sobiranistes, van presentar a CiU i a ERC primer, i després a la resta de forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, un document amb les bases per a una Llei de Consultes Populars. En paraules planeres, es tracta d’una llei per referèndums.
Pel que expliquen, l’article 29 de l’Estatut, dona competències a la Generalitat per convocar referèndums, però cal el permís de l’estat.
Això hauria de posar vermelles les cares de molts demòcrates que corren pel món, molts d’ells autoproclamant-se ciutadans del món, i fora de tota sospita dictatorial, però que neguen la possibilitat a certs càrrecs electes a consultar a la ciutadania a la que administren. Un referèndum és la màxima expressió de democràcia, i l’estat espanyol nega aquesta possibilitat. Així dons, l’estat espanyol és un estat democràtic?
L’estat espanyol no es pot anomenar democràtic fins que el president d’una de les seves comunitats autònomes de regim comú (avui per avui, només som això i res més que això) tingui la facultat de convocar a la ciutadania que governa, a referèndum, sense coaccions ni autoritzacions externes.
Quin és el regim polític instaurat a l’estat espanyol? La Monarquia parlamentaria? Bé, és un forma de dir-ho, però crec que el més adient seria “Democràcia tirànica”.
És cert que cada quatre anys escollim al president de l’estat espanyol, i això, a primer cop d’ull, és una democràcia plena, amb tots els ets i uts, però com es pot veure amb el tema dels referèndums, aquí hi ha alguna cosa que grinyola. Hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar.
De què tenen por? Diuen que això dels referèndums és una cosa molt seriosa, i no es pot deixar que qualsevol vagi fent referèndums sense sentit. D’aquí, només es poden extreure dues conclusions.
A) Consideren que el Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla no és prou responsable per decidir que és prou important per convocar un referèndum, cosa que deixa al PSC en evidencia, ja que han estat ells mateixos els qui el van posar de candidat. Què es pot esperar d’una força política que posa de candidat a la presidència de la Generalitat en entredit?
B) Tenen por de les decisions del poble, i quedar en evidencia davant de la comunitat internacional. Tard o d’hora, això passarà i ho saben.
Com jo no considero al Sr. Montilla incapacitat per res, crec que és el segon motiu, el que fa que no es puguin convocar referèndum sense l’aprovació de l’estat. Sense l’aprovació de l’amo.
Un estat que no deixa que el poble s’expressi lliurament en una convocatòria consultiva, mai pot anomenar-se simplement demòcrata. Cal afegir-hi algun qualificatiu darrera. A mi, el nom de Democràcia tirànica, em sembla adient, per aquestes condicions de democràcia, que no en són altres que la de “Et deixo opinar, si el que has d’opinar, m’agrada, si no és així, dons no pots opinar”. Això és democràcia plena?
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Fa pocs dies, el Sr. Alfons López Tena (CiU), el Sr. Hèctor López Bofill (entorn ERC) i la Sr. Roger Albinyana, tots ells del Cercle d’Estudis Sobiranistes, van presentar a CiU i a ERC primer, i després a la resta de forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, un document amb les bases per a una Llei de Consultes Populars. En paraules planeres, es tracta d’una llei per referèndums.
Pel que expliquen, l’article 29 de l’Estatut, dona competències a la Generalitat per convocar referèndums, però cal el permís de l’estat.
Això hauria de posar vermelles les cares de molts demòcrates que corren pel món, molts d’ells autoproclamant-se ciutadans del món, i fora de tota sospita dictatorial, però que neguen la possibilitat a certs càrrecs electes a consultar a la ciutadania a la que administren. Un referèndum és la màxima expressió de democràcia, i l’estat espanyol nega aquesta possibilitat. Així dons, l’estat espanyol és un estat democràtic?
L’estat espanyol no es pot anomenar democràtic fins que el president d’una de les seves comunitats autònomes de regim comú (avui per avui, només som això i res més que això) tingui la facultat de convocar a la ciutadania que governa, a referèndum, sense coaccions ni autoritzacions externes.
Quin és el regim polític instaurat a l’estat espanyol? La Monarquia parlamentaria? Bé, és un forma de dir-ho, però crec que el més adient seria “Democràcia tirànica”.
És cert que cada quatre anys escollim al president de l’estat espanyol, i això, a primer cop d’ull, és una democràcia plena, amb tots els ets i uts, però com es pot veure amb el tema dels referèndums, aquí hi ha alguna cosa que grinyola. Hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar.
De què tenen por? Diuen que això dels referèndums és una cosa molt seriosa, i no es pot deixar que qualsevol vagi fent referèndums sense sentit. D’aquí, només es poden extreure dues conclusions.
A) Consideren que el Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla no és prou responsable per decidir que és prou important per convocar un referèndum, cosa que deixa al PSC en evidencia, ja que han estat ells mateixos els qui el van posar de candidat. Què es pot esperar d’una força política que posa de candidat a la presidència de la Generalitat en entredit?
B) Tenen por de les decisions del poble, i quedar en evidencia davant de la comunitat internacional. Tard o d’hora, això passarà i ho saben.
Com jo no considero al Sr. Montilla incapacitat per res, crec que és el segon motiu, el que fa que no es puguin convocar referèndum sense l’aprovació de l’estat. Sense l’aprovació de l’amo.
Un estat que no deixa que el poble s’expressi lliurament en una convocatòria consultiva, mai pot anomenar-se simplement demòcrata. Cal afegir-hi algun qualificatiu darrera. A mi, el nom de Democràcia tirànica, em sembla adient, per aquestes condicions de democràcia, que no en són altres que la de “Et deixo opinar, si el que has d’opinar, m’agrada, si no és així, dons no pots opinar”. Això és democràcia plena?
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada