dimecres, 26 de desembre de 2007

27 – Responsabilitats pròpies.


Avui tenia la intenció de posar un escrit en positiu, però quan he anat a llençar les escombraries que genera la meva família, m’he emprenyat. M’he emprenyat, i molt.

Jo no sóc cap expert en ecologisme, però tots podem veure que generem una quantitat de merda, que d’una manera o altre hem d’emmagatzemar. No cal ser cap expert per adonar-se’n d’això. Només cal una mica de sentit comú i d’anàlisi sobre les nostres activitats quotidianes.

La ciutadania no cal que siguem experts amb aquests temes, per això ja hi són les autoritats, però el que si podem fer, és seguir les normes que les autoritats ens marquen per tal d’aconseguir organitzar una mica l’emmagatzament de les nostres deixalles.

Si tenim la possibilitat de poder separar les nostres deixalles, fem-ho i seguim les instruccions que hi han als diferents contenidors. Per exemple, al contenidor groc, s’han de llençar els envasos. Tots? No, els envasos de productes tòxics, segons es pot llegir al mateix contenidor, no es poden llençar dins del contenidor. Avui quan he anat a llençar les escombraries de la meva família, dins d’aquest contenidor, he vist envasos de llegiu, de detergent i de dissolvents, i al contenidor verd, que és per llençar matèries orgàniques era ple d’ampolles de Coca-cola i d’ampolles de vidre de cava, que tenen el seu contenidor propi.

També he vist capses de joguines, fora dels contenidors. Les capses de joguines són una qüestió que les autoritats haurien de prendre partit d’una vegada, ja que són tot un atemptat contra el medi ambient. Porten cartró i plàstic, que si el vol llençar bé, s’hauria de separar una cosa de l’altre. A més, i no sé perquè, porten cel·lo per tot arreu, i per últim, hi han aquells filferros envoltats de plàstic, que tampoc són gens còmodes de llençar. Les autoritats haurien de fer unes normes per fer que l’embolcall de les joguines fos més fàcil per poder llençar-los responsablement, però fins que això arribi, intentem separar les diferents parts d’aquests embolcalls, per tal de no crear més escombraries.

Però el que m’ha acabat de posar els pèls de punta, ha estat veure una caldera sencera i un forn sencer. Que costa portar-los a la deixalleria?

No podem actuar d’aquesta manera tant irresponsable amb les nostres deixalles, que si no arriben a afectar-nos a nosaltres, és segur que afectaran als nostres fills. Quin món volem deixar als nostres fills? Un món envaït de brutícia i deixalles?

Ja què estic una mica alterat, també trauré un tema que em posa de força mal humor. Aquest no és altre que el de les cremes solars. Quan anem a la platja, sobretot a platges petites com la cala de Sant Francesc o la de Santa Cristina, vigilem que fem amb les cremes solars. Normalment, arribem i el primer que fem és impregnar als nostres fills amb crema, i aquests, tant aviat com poden, se’n van a l’aigua, sense donar temps a la seva pell, d’absorbir la crema, quedant-se aquesta a l’aigua, i els nostres infants, quedant-se sense la protecció. Posem-los la protecció, només en aquelles zones on no es mullaran, o esperem a què estiguin força temps fora de l’aigua, o no deixem que entrin a l’aigua, fins que la pell no hagi absorbit la crema solar. És trist notar l’aigua de les nostres platges petites, calenta i veient petits arcs de Sant Martí, generats per grans quantitats de crema solar i olis que hi ha a l’aigua enlloc de ser a la pell dels nostres infants.

I les bosses de plàstic? Quantes bosses de plàstic utilitzem al dia? Quants cops les utilitzem? On van a parar totes aquestes bosses? Què ens costaria agafar un cabàs? I què se n’ha fet d’aquelles bosses del pa? Si tornéssim a utilitzar el cabàs i la bossa del pa, ens estalviaríem molt material de rebuig.

Exigim a les autoritats a treballar en aquest sentit, per deixar a les pròximes generacions un món més net, però cal que nosaltres també posem de la nostra part, i actuar responsablement.
Després vindran les queixes, quant les autoritats es vegin forçades a posar lleis repressores, i imposicions de multes. Sinó tinc malentès, a algunes poblacions italianes, les bosses d’escombraries estan numerades, per tal de poder identificar a les persones que no compleixen amb les normes. Hem d’arribar a aquests extrems? Hem de sancionar?

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

1 comentari:

Maxi ha dit...

Josep. TOTAL SINTONIA amb el teu escrit.
Es una veritable llàstima, que la gent no ho vulgui entendre.
O comencem a participar des de la nostra acció diària amb cosses tant petites com es el perdre 5 minuts separant la brossa en diferents grups, o per molt que l'ajuntament (mani qui mani) vulgui fer polítiques ecològiques i sostenibles, no hi podrem fer gaire cossa.
Potser tindríem que impartit a les classes dels nostres infants, una asignatura que es digués educació-mediambiental.

Salutacions.