dilluns, 3 de desembre de 2007

23 - Em vaig reunir, i vaig dir endavant. Em vaig manifestar, i vaig dir prou.


Aquest cap de setmana ha estat molt intens per mi, ja què he pogut expressar la meva opinió de tres maneres diferents, a tres llocs diferents.
El cap de setmana va començar el divendres per la nit, on vaig assistir a la convocatòria d’ERC – La selva, per tal d’escollir a la nova permanent comarcal, al nou conseller nacional de La selva, i al candidat al “Congreso de los Diputados” d’ERC – La selva.
L’acte es va celebrar a Santa Coloma de Farners, una vila molt més maca del què em pensava, a la Llar de Jubilats (un local molt acollidor)
Com a president de la nova Permanent comarcal de La selva, va ser escollit Ismael Ventalló (Caldes de Malavella)
El nou Conseller Nacional de La selva és en Jaume Giménez (Lloret de Mar)
I el Candidat al “Congreso de los Diputados” per La Selva, és en Joan Puig (Blanes)
Molta sort a tots tres, i no cal dir-ho, especialment per en Joan, ja què crec que la seva feina a Madrid ha estat molt bona.
El problema d’en Joan, és que no se sap defensar. Casos com el de la piscina d’en Pedro J. Ramírez, que només es pot qualificar d’una victòria històrica, l’han perjudicat, i encara no entenc el perquè. Cal recordar que en Joan, ha vençut a en Pedro J. Ramírez, persona que va fer fora de La Moncloa a Felipe González, i què quan es va crear el concepte de “Poders fàctics”, es va crear per l’actual cap del diari “El Mundo”. És una victòria sense precedents, i què enlloc de quedar-nos en l’anècdota, si mirem ben bé el tema, la denuncia que va fer en Joan era molt greu. Va destapar els privilegis d’un senyor, al què els polítics amb càrrec electe del PSOE i del PP, li tenen por, i li deixen fer coses del tot intolerables. En Joan, ha vençut a aquest senyor, i tots li hauríem de reconèixer, i desqualificar als adversaris polítics que han fet tot el que han pogut per tapar aquesta victòria, i fer èmfasi en un fet, que no hauria de passar per re més què una anècdota, i què en realitat, va servir, per fer una gran publicitat d’un altre fet, diguem-ne que força irregular.
Així dons, el divendres vaig expressar la meva opinió, votant.

El cap de setmana va continuar el dissabte al matí.
Tenia una reunió amb la comissió d’estratègia de Reagrupament.Cat a Barcelona.
Abans de la reunió, vaig poder creuar unes paraules amb la Rut Carandell, Portaveu del grup promotor de Rcat, que va fer gala d’una gran simpatia i una gran predisposició a escoltar.
A la reunió van assistir molts companys vinguts d’arreu i cal destacar la presencia d’en Joan Carretero i d’en Josep Pinyol.
Del contingut de la reunió, a grans trets podríem dir que es va establir el següent:
- Fidelitat absoluta a Catalunya (i per tant als catalans i catalanes)
- Fidelitat absoluta a ERC
- Rcat continua fent feina per tal de fer que ERC sigui com creiem que hauria de ser.

El dissabte al matí, vaig expressar la meva opinió, parlant.
No me’n puc estar de dir, que després de la reunió, vaig tenir la solt i el plaer de portar al meu cotxe a en Joan Carretero i a l’Eduard, un company de Sant Quirze al restaurant on havíem quedat per dinar tots plegats. Va ser un trajecte molt interessant per mi, poder compartir, intercanviar informació i idees amb tots dos.
No tots els dies es porta a un ex-conseller al cotxe.
Durant força estona del trajecte, mentres jo conduïa, l’Eduard era al meu costat i en Joan Carretero era al seient de darrera, un cotxe dels Mossos d’esquadra anava davant nostre, i la situació era força divertida. Realment semblava un transport oficial.
Durant el dinar, vaig coincidir a taula amb l’Eduard, la seva dona i un company de Calella (Ho sento. Soc fatal pels noms. Demano perdó) Va ser un dinar molt agradable.

Acabat el dinar, ens vàrem dirigir a la Plaça de Catalunya de Barcelona, per tal de participar a la manifestació “Som una nació, i diem prou!”
La manifestació, crec que només es pot qualificar d’èxit total. Molta, molta gent. Vaig Començar la manifestació situat a la Placa de Catalunya, molt a prop d’on abans hi havia el “Hard Rock Cafe”. Mirés on mirés, només hi veia gent. I aixi va ser durant tot el que va durar la manifestació.
Mentres era allà, es va produir un fet curiós. Era a la part de la manifestació on estàvem tots els d’ERC, i per allà va passar un convergent, que no va fer res més què passar per mig de tots nosaltres i criticar-nos a crits. Evidentment va ser força escridassat, però gràcies a Déu, la cosa no va passar d’aquí.
Al cap d’una estona, l’Eduard, la seva dona i jo, vàrem fer una mica de trampes i vàrem fer una drecera, per tal de poder veure tota la comitiva, a la cantonada entre el carrer Pau Claris i el carrer Comtal. Allà vàrem poder veure tot el seguici de CiU. Vaig veure a l’Artur Mas, al Sr. Durán i a en Felip Puig. Cal reconèixer que el poder de convocatòria de CiU, és molt gran.
Seguidament, va venir la comitiva d’ERC, on vaig poder veure al davant de tot, a tota la direcció d’ERC, incloent a en Joan Puig. Va ser aleshores que tronarem a introduir-nos a la manifestació.
Mentres era caminant pel carrer Pau Claris, un espontani anava fent crides que tots corejàvem del estil “Visca Catalunya. VISCA. Visca Catalunya. LLIURE” “Som catalans, i estem emprenyats” A la alçada de la comissaria de policia que hi ha aquest carrer, on onejava una gran bandera espanyola, i tot protegit pels Mossos d’esquadra, el crit de “Fora, fora, fora, la bandera espanyola” es va fer atronador. L’espontani va seguir fent crides, fins que va fer la crida de “Ni putus espanyols, ni putes convergents” Ningú va respondre i molts ens el vàrem mirar com dient “Xato, ara t’has passat”.
Vaig seguir tot el recorregut acompanyat per l’Eduard i la seva dona, fins arribar a la seu del Govern estatal (aquí van tenir la decència de retirar la bandera espanyola), on vaig decidir tornar cap a casa, ja què era tard, i en tot el cap de setmana, no havia atès a la meva dona i a les meves filles, que no tenen culpa de res.
El dissabte a la tarda, vaig expressar la meva opinió, manifestant-me.

Un cap de setmana on he col·laborat en escollir als caps visibles d’ERC La Selva. He col·laborat en definir l’estratègia a seguir per Reagrupament.Cat. I he col·laborat en denunciar massivament els greuges que patim els catalans, i reclamar dignitat nacional.
Un cap de setmana, on he parlat amb gent important per mi.
Un cap de setmana, on he conegut a l’Eduard i la seva dona. Dues persones molt agradables.
Un cap de setmana, intens.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

4 comentaris:

Maxi ha dit...

Hola Josep.
Et veig com alcaldable per ERC a les pròximes eleccions municipals.

Per cert, no tens cap email de contacte, i les dades que tenia a l'agenda estan fosses.

Farem el cafè i discutim (sens dubte) en persona?. Passem el email a maxi@maxi.cat

Una salutació

Josep Cabana ha dit...

Que estàs de conya?
Et passo les meves dades pel cafè i “discutir” aferrissadament.
Ens veiem.
Salutacions i independència.

Marc Puig ha dit...

Cabana President, Catalunya independent, com diu el càntic popular jejejeje



Bona feina i a continuar-la. Tot i les petites discrepàncies però a la vegada que són bones per enfortir-nos

Salut i independència als PPCC

Josep Cabana ha dit...

Molt “cachondeo” veig per aquí.
A veure s’hi m’hauré d’emprenyar (je, je)
Salutacions i independència.