El 6 d’octubre de 1934, el president de la Generalitat, Lluís Companys, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola.
Recordant aquesta data, una nova plataforma http://6doctubre.blogspot.com/ ha iniciat una campanya per penjar novament les senyeres als nostres balcons.
Recolzo totalment aquesta iniciativa, i evidentment, el balcó de casa meva lluirà una senyera.
L’altre dia, quant vaig comentar això amb un amic meu, em va preguntar:
Per què ho he de fer? De que serveix? El 7 d’octubre tot seguirà igual.
La veritat és que te raó. Al dia següent tot seguirà igual. Però si tenim aquest ànim, no arribarem en lloc, i simplement, tindrem el que ens mereixem. Això sí, dia rera dia, ens queixarem de la situació en la que es troba Catalunya. Ens queixarem de que els polítics son, en el millor dels casos, uns covards.
Però si realment volem assolir la llibertat pel poble català, caldrà que collem als polítics, i només els podem collar fent-nos veure. Manifestant-nos.
El que no podem fer, es esperar que la independència del poble català, ens vingui regalada pels espanyols. Ells tenen la paella pel mànec, i mai el deixaran anar. Caldrà que ens moguem, i caldrà, tard o d’hora, fer algun sacrifici personal.
En aquesta iniciativa, el sacrifici que ens demanen, és ben senzill, i fàcil de fer. No deixem que la mandra, la decepció o una moral baixa, ens aturi. Si superem aquest estat d’ànim, segur, que animarem a mes gent. Si jo t’animo a tu, tu, probablement, animaràs a un altre.
Cal recordar constantment que existim, i que no oblidem. Que continuarem lluitant i no rendir-nos mai.
Estem vivint uns moments, que crec decisius, pel independentisme català.
ERC i CDC tenen un debat intern que els arrosseguen, als republicans, on eren i on han estat sempre, als convergents, on voldrien haver estat sempre, però la butxaca immediata, la por i el possibilisme, no els havien deixat estar. Fins i tot dins del PSC, hi ha algun moviment.
La societat civil, també es mou. Constantment apareixen noves organitzacions que aposten descaradament per la sobirania plena, fins i tot els empresaris han fet algun acte de rebel·lia.
La solidaritat mostrada amb els joves de Girona, per la crema de les fotos dels reis d’Espanya, també es contundent.
Ara, mes que mai, i des de fa molt temps, es el moment de collar als polítics. Collem-los, i recordem-los el proper dissabte, que fa anys, un President de la Generalitat de Catalunya, va fer, tot i fracassar, un acte de valentia i de dignitat. Ells també ho poden fer. Només han de voler-ho fer i trobar el moment de fer-ho, buscant i animant la complicitat del poble, però els hem de collar.
El proper dissabte, 6 d’octubre, fem un acte de reivindicació. De lluita, i sobretot, de pressió als nostres polítics.
Deixem-nos veure, i collem-los.
Recordant aquesta data, una nova plataforma http://6doctubre.blogspot.com/ ha iniciat una campanya per penjar novament les senyeres als nostres balcons.
Recolzo totalment aquesta iniciativa, i evidentment, el balcó de casa meva lluirà una senyera.
L’altre dia, quant vaig comentar això amb un amic meu, em va preguntar:
Per què ho he de fer? De que serveix? El 7 d’octubre tot seguirà igual.
La veritat és que te raó. Al dia següent tot seguirà igual. Però si tenim aquest ànim, no arribarem en lloc, i simplement, tindrem el que ens mereixem. Això sí, dia rera dia, ens queixarem de la situació en la que es troba Catalunya. Ens queixarem de que els polítics son, en el millor dels casos, uns covards.
Però si realment volem assolir la llibertat pel poble català, caldrà que collem als polítics, i només els podem collar fent-nos veure. Manifestant-nos.
El que no podem fer, es esperar que la independència del poble català, ens vingui regalada pels espanyols. Ells tenen la paella pel mànec, i mai el deixaran anar. Caldrà que ens moguem, i caldrà, tard o d’hora, fer algun sacrifici personal.
En aquesta iniciativa, el sacrifici que ens demanen, és ben senzill, i fàcil de fer. No deixem que la mandra, la decepció o una moral baixa, ens aturi. Si superem aquest estat d’ànim, segur, que animarem a mes gent. Si jo t’animo a tu, tu, probablement, animaràs a un altre.
Cal recordar constantment que existim, i que no oblidem. Que continuarem lluitant i no rendir-nos mai.
Estem vivint uns moments, que crec decisius, pel independentisme català.
ERC i CDC tenen un debat intern que els arrosseguen, als republicans, on eren i on han estat sempre, als convergents, on voldrien haver estat sempre, però la butxaca immediata, la por i el possibilisme, no els havien deixat estar. Fins i tot dins del PSC, hi ha algun moviment.
La societat civil, també es mou. Constantment apareixen noves organitzacions que aposten descaradament per la sobirania plena, fins i tot els empresaris han fet algun acte de rebel·lia.
La solidaritat mostrada amb els joves de Girona, per la crema de les fotos dels reis d’Espanya, també es contundent.
Ara, mes que mai, i des de fa molt temps, es el moment de collar als polítics. Collem-los, i recordem-los el proper dissabte, que fa anys, un President de la Generalitat de Catalunya, va fer, tot i fracassar, un acte de valentia i de dignitat. Ells també ho poden fer. Només han de voler-ho fer i trobar el moment de fer-ho, buscant i animant la complicitat del poble, però els hem de collar.
El proper dissabte, 6 d’octubre, fem un acte de reivindicació. De lluita, i sobretot, de pressió als nostres polítics.
Deixem-nos veure, i collem-los.
Salutacions i independència.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada