14 – Aixafar la guitarra.

Em disposava a fer un escrit sobre el tema de les seleccions esportives, i sobre el paper del PSC al Congreso de los diputados, quan he vist que algú s’ha avançant a les meves intencions i m’han aixafat la guitarra.
A tal com raja podeu trobar un escrit, on posa sobre la taula, la esquizofrènia voluntària i volguda del PSC, que aquí es vol fer passar per catalanista i al Congreso de los Diputados, deixa ven clar quines son les seves veritables obediències.
I en Joan Puig explica com van ser les coses.

Sembla ser que els estatuts del PSC, diuen que és un partit sobirà, per tant, fa mes greus encara, aquestes decisions tant estranyes que pren. A Catalunya vota una cosa, i a Espanya en vota un altre. O ens enganya a nosaltres o enganya als espanyols. Els resultats de les seves accions, deixen entreveure que a qui enganya és al poble català.
Però no sé de que ens sorprenem.
Ahir recolzaven les seleccions esportives catalanes, avui no.
Ahir no volien el desdoblament de la N-II pel Vilar, avui sí.
Ahir volien l’estatut aprovat pel Parlament, avui volen un estatut “cepillado”.
Quina manera d’aixafar guitarres!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Per altre banda, crec a que tots ens hauria de fer pensar, el fet de tenir que demanar permís per jugar un partit de futbol, o de qualsevol cosa. ÉS DEL TOT INDIGNANT. Si no tenim llibertat per jugar a pilota, que pot passar amb altres coses mes importants.
Utilitzo el amanit exemple de la comunitat de veïns.
Us imagineu que el president d’una comunitat de veïns no deixes jugar als vostres fills al pati de la finca, mentres els seus hi juguen a tot hora? Us quedaríeu parats, sense dir-hi res?
Segurament no. O intentaríeu treure el càrrec al president, o marxaríeu.
Així dons, que esperem a marxar d’aquesta “Comunitat de veïns”?

Salutacions i independència.